EL TEU DRAC

"Mama, gràcies per donar-te espai per escoltar-me. T'estimo, mama, t'estimo molt, no deixaré de fer-ho mai. Et bressolo amb l'aire que t'acompanya, et bufo a les orelles paraules de confiança i de pau; et porto amb mi i tu em portes amb tu. Deixa sortir tot l'enyorament que portes dins, mama, deixa'l anar, deixa'l que toqui aire per transformar-se en  llum i il·luminar cada dia més el teu cor gran, aquest que no amaga res, aquest que viu totes les emocions i continua bategant incansable malgrat que el teu cos, a vegades, es senti cansat.

Mama, tot el que veus és aparença, res és real. Tot és un escenari increïble de formes i colors, de sons i de miratges amb l'únic objectiu de reconèixer en ells tot el que tens dintre. No t'amaguis de res, ni t'espantis de res. Tot és Amor, mama, tot és Amor. Jo sento el teu amor que creix i s'enlaira, i riu i plora i batega fortament i lent. Com tu em senties dins teu,  jo et sento dins meu, en la meva essència. Mama, ens estimem molt, molt. No deixis que el pes del dies et tapi, no deixis que res veli la teva llum. Estima, mama, estima.  Estima les diferents situacions, les diferents escenes de la teva vida. No tinguis pressa per saltar-te'n cap. Deixa que sigui el teu cor, la teva part sàvia, la que et doni el ritme i la mesura de totes les coses. No et resisteixis al que és. Estic tan a dintre teu, tan amb tu, que som un sol cor, una sola consciència.

Sigues feliç, mamu maca, i obre't quan el cor plora igual que t'obres quan el cor riu. Són la cara i la creu del teu Amor meravellós. Segueix caminant, i un dia serà el moment de tornar a casa, amb mi, amb tots els que t'estimem tant. De mentre, mama, sigues feliç. Juga amb tot, experimenta amb tot, canvia de camí si no estàs a gust, busca nous viaranys si en tens ganes. Escolta, escolta't, escolta'm. Vagis on vagis jo soc amb tu, perquè tu ets casa meva, el meu niu, el meu bressol, el meu amor estimat.

Feliç dia de Sant Jordi, mama, la rosa, el drac bonic, el cavaller som jo i tu, tu i jo, els rols només són rols. Fes-los tots. És un joc, mamu meva, un joc d'amor.

T'estima sempre el teu drac més bonic i estimat.

                                               Ernest

Camines, i tot va arribant

"Mama, sí, soc en aquest silenci que existeix al fons dels murmuris quotidians, aquest silenci que pots sentir i que et trasllada a un altre estat. Soc en aquests ocells que et canten i en aquestes aus que et bressolen; soc aquest ventet que t'acarona i fa que es desprenguin els petits pètals dels arbres florits del pati. Ho soc tot i no soc res, em sents a tot arreu i no em pots abastar amb les teves mans. I així i tot, soc. Tu ho saps, ho has sabut sempre, ja des de petita, quan intuïes aquell ésser intern dins teu que ho sentia tot, que et sentia tota...

No tinguis pressa, mama, per concretar res. Deixa que la creació es vagi materialitzant a poc a poc. No et preocupis per res més que per viure, per sentir, per deixar anar pesos. Te'n queden pocs, mama, i quan te'n carregues de nous de seguida te n'adones.

 Mama, tu i jo som alegria, som poesia, som cançó i vida, som felicitat. Ho vam ser i ho continuem essent. Ens vam reconèixer perquè ja veníem de molt més enllà. Deixa que tot es manifesti com és. Centra't en tu, en el teu sentir, en el teu saber, en aquesta veritat que ens mou i ens transforma cada dia. Fes el que et fa sentir bé, allò que t'aporta pau i deixa a la teva imaginació, que és creació, volar i alliberar-se d'aquest temps i espai que a vegades sents que t'estreny. La teva ànima vola amb mi, el teu ésser intern i el meu son Un.

Planta't, com fan els arbres, en aquesta Terra mare que t'acull. Endinsa't en ella, beu de les seves aigües internes, fes créixer les teves arrels per amor a ella  i gaudeix del teu tronc, de les teves branques, de les teves fulles, flors i fruits. Gira't de cara al sol de dia, i mira la lluna i el teu estel de nit. Accepta les diferents estacions i transforma't amb elles, gaudeix dels elements i dels éssers vius que et visiten i creix feliç. Donaràs fruits quan sigui el moment; deixaràs caure les fulles velles perquè apareguin les noves quan sigui el moment; trauràs nous brots quan sigui el moment;  et tancaràs en tu mateixa i reposaràs quan sigui el moment. No has de fer res per accelerar o per frenar. No has de fer res per brillar o per no ser, no has de fer res. Els arbres, les plantes, els ocells no fan res més que viure a cada moment el que han de fer. M'ho havies dit tantes vegades, mamu! "Ernest, a cada moment farem el que hàgim de fer".
I tot fluirà.

Estima, obre el cor a estimar i a respectar-ho tot. Acompanya amb amor i respecte. Acompanya't amb amor i respecte. Tot el demés anirà arribant.

 Camines, i tot va arribant.

Ernest

Papallones i flors

Bon dia, Ernest maco! Obro els ulls i penso en tu, i m'obro a viure aquest nou dia que la vida i tu m'oferiu.

Em sento tranquil·la, et visc sense dolor. La punta d'enyorament m'acompanya tot i que sento que ja hi ets i que el regal que ens has fet marxant i venint, venint i marxant i tornant a venir, és increïble i preciós.

"Mama, deixa't viure tot el que estàs sentint i està venint. El camí s'obre, ja s'està obrint; aquest camí que has imaginat i creat cada dia amb la teva confiança, amb les teves llàgrimes d'amor, amb la teva elecció de la felicitat. No li tinguis por ni sentis que t'allunyes de mi perquè ja no sents tan dolor. Mama, jo soc feliç d'acompanyar-te, d'estimar-te, d'estar amb tu i de veure com estem fent realitat el propòsit que ens va portar aquí. Vés endavant, riu, mira, respira, balla, parla, escriu, sent, obre portes, obre finestres, deixa punts de llum darrere teu, és la vida nova que has forjat. I amb el papa. Tots tres junts tal i com vam començar aquí, com ja havíem començat abans, com continuarem infinitament.

Escolta't sempre, mama, i discerneix d'on  et ve cada emoció. Tanca els ulls i reconèixer-te. No tinguis por de sentir, de ser, de projectar-te. Jo estic amb tu, no em perdràs mai, al contrari: cada vegada t'acostes més a mi i tot allò que has imaginat es farà realitat.

T'estimo, mama, volem tan junts, ens estimem tant! Recorda sempre que tot va més enllà del pensament, de la mirada, de les creences, de la por... Tot va més enllà i cal travessar boscos i muntanyes per arribar al nou paisatge. Gaudeix del camí, viu amb alegria i ves integrant tots els senyals, totes les informacions, tots els somnis, totes les inspiracions que arriben a la teva vida. Continua fent que l'amor sigui la llum que et guia. L'Amor que també va més enllà de nosaltres, de tu, de mi, aquest amor que ens abraça a tots, aquest amor que Som, que És, del que venim, per on caminem i on anem.

"Una abraçada immensa d'amor, de papallones i flors, d'estels, de nit i de dia."

                                                                        Ernest

MAMA, JO SOC

Ernest, aquesta matinada m'he despertat i sentia que em deies que cap dels teus records, res del que hem viscut aquí amb tu ens ha de servir ara per patir o tenir por. No m'he aixecat per escriure-ho. Què em volies dir, maco, què em vols dir?

"Mama, no tinguis cap recança de pensar en mi, de pensar-me, de sentir-me, de demanar-me. Som tu i jo, continuem essent tu i jo. Tuc creus que mai podria estar lluny de tu? No, mama, jo soc. Jo no vaig ni vinc. Jo soc. No necessito "viatjar" enlloc, perquè ja hi soc. No hi  ha espai, ni distància, ni temps. La vida no és la línia contínua que es veu a la Terra, aquesta línia lineal. La Vida És. La Energia És. La Llum És. No ho mesuris, ni deixis que t'ho mesurin amb les directrius de la Terra, perquè la Terra és un mínim granet dintre el vast Univers. Del que no es coneix, a la Terra s'intenta conèixer i tota mesura i tota mirada  no arriba, ni s'acosta encara, a abastar una mínima idea del que és l'Univers i l'energia d'Amor que el mena.

Mama, com sempre t'he dit, com tu em vas dir: No hi ha res que ens  pugui separar. Has de créixer en l'amor i l'amor no separa, no  allunya, no deixa. L'amor creix amb l'amor i es genera i regenera per l'amor. No hi  ha res que l'aturi. Tota por, tota separació és producte de la ment petita, de la ment terrenal. Les pors, els límits són mentals, no existeixen. Només existeix l'amor i aquesta és la única veritat. No deixis que cap d'aquests límits t'arribi. Tu ja els has transcendit, mama, ja has anat més enllà, per tant només et cal continuar creient en tu mateixa, en el teu sentir, en el teu saber intern, aquest que no es condueix pels paràmetres de la ment, sinó de l'esperit. Aquesta veritat que vam viure cada dia de la nostra vida, a cada mirada, a cada somriure, a cada somni, a cada paraula, a cada abraçada, a cada bes, a cada sospir d'amor que ens inundava, a cada joc, a cada rialla, a cada llàgrima, a cada creació, a cada cançó, a cada poesia, a cada segon, a cada estona que vam passar junts i que ens va fer tan grans.

Mama, la separació tampoc és real, no te la creguis. Jo estic tan a prop i tan lluny com em vulguis tenir. La teva vida, la teva realitat la crees tu, cadascú se la crea. Cap on t'enfoquis, cap on et dirigeixis, així serà el camí que crees. Som Un, som una sola energia que es desplaça i creix en unitat. Mama, no tinguis por de res, no et preocupis per res, deixa't viure, deixa't sentir, aprofita cada moment de la teva vida en fer el que estàs fent, gaudeix, no et qüestionis, no t'apressis, no deixis que res pertorbi la teva pau, aquesta que tens amb mi, que teniu amb mi. No hi ha res fora de vosaltres, tot el que t'arriba, arriba per fer-te de mirall, no per pertorbar-te. Ho tens tot a dintre.

Mama, sigues feliç i escolta, mira, sent, gaudeix de tot el que et parla de mi perquè aquesta és la nostra raó de ser, d'haver vingut; és el combustible que ens fa avançar i crear aquest Amor immens que estem vivint. Mama. l'alegria és la reina de la vida. Pensa amb alegria, viu amb alegria, sent amb alegria, com sempre havíem viscut i continuem vivint.

Mamu,  jo mai faria res que et fes mal, i tu tampoc. Per tant, deixa que els mosquits volin, que et facin nosa si cal, però deixa'ls que passin, no els donis més atenció que la que et cal per saber qui són.

Un petó, mamu maca, estic sempre amb tu, connectats, junts i així serà. Sense por, només existeix l'Amor.

                                     

                                              Ernest

EXPOSICIÓ “L’INICI DEL VOL”

La vida és un camí per ser recorregut amb il·lusió. Aquesta és una afirmació que resumeix en gran mesura l’experiència viscuda durant aquesta exposició. Des d’un principi, amb els primers pensaments,  les primeres converses,  els ànims de la família i amics, el record per les persones estimades que ja han tornat a la llum i ens acompanyen d’una altra manera... Tots aquests elements han fet que l’exposició hagi estat una experiència de vida plenament satisfactòria.

Les tècniques de dibuix i pintura inicials que he anat aprenent, han estat el pretext per apropar el llegat d’amor del nostre estimat Ernest a la gent que ens estima i s’interessa per compartir la nostra alegria i el nostre despertar. Realment l’exposició era un pretext per aconseguir aquesta fita.

Del 15 al 23  de desembre, doncs, vaig gaudir explicant als visitants el meu despertar en aquest nou llenguatge. Personalment sempre m’ha agradat dibuixar i, a la meva manera, aprendre a trobar els detalls que fan que una imatge expressi un missatge, un estat d’ànim, una inquietud o un detall de la realitat. Els primers quadres aplaudits a casa per tota la meva estimada família i les descobertes dels detalls pictòrics aplicats als exercicis d’aprenentatge, m’han ajudat a apropar a la gent aquesta meva nova manera de viure la vida, manifestant el que som, el que fem, exposant el do que portem a dins i que amaguem fins al moment de despertar-lo.

Els tres moments claus de l’Exposició: la Inauguració, la Cantada i l’Homenatge Literari a l’Ernest van ser fites especials, compartides càlidament pels amics i coneguts que van omplir la sala en cada una d’elles.

Així el dia 18 vaig treure la pols a la guitarra amb la Dolors i, amb la veu encongida per l’emoció i la il·lusió de compartir amb la gent estimada la nostra passió per cantar,vam interpretar un repertori de cançons catalanes i peruanes que a nosaltres ens arriben al cor i que van arribar directes al cor de tota la gent que ens escoltava. Va ser emocionant i molt bonic.

 Però la vetllada que va ser més generosa per la quantitat i qualitat d’amor expressada va ser la del dissabte 22, “Paraules per l’Ernest”. Vint-i-una persones que formen part del seu entorn, amics, mestres i familiars ens van llegir o explicar  les seves vivències amb ell i l’aprenentatge que els està oferint. L’ambient de la sala es va omplir d’una energia d’amor meravellosa, tal com van comentar entre tots, participants i públic, en acabar la sessió.  

La Sala de Can Sebastià, doncs, ha esdevingut un espai màgic on la gent que compartim la font d’amor de l’Ernest hem pogut amplificar encara més aquest sentiment comú. Entre tots i totes hem teixit uns records que difícilment esborrarem dels nostres pensaments i de la nostra vida.

Per acabar vull assegurar-vos que continuaré dibuixant i pintant, cantant i escrivint pel gust de fer-ho, i que potser, més endavant,  tindré l’oportunitat de tornar a compartir amb vosaltres noves vivències.

  

 

Inauguració de l'Exposició 15/12/2018

Pel gust de cantar 18/12/2018

Pel gust de cantar 18/12/2018

Paraules per l'Ernest dels seus amics

Paraules per l'Ernest de les seves mestres i noves amigues

Parapules per l"Ernest de la seva família 

Nit de Nadal

Ernest preciós, és nit de Nadal, bonic, i com un va i ve el meu cor plora d'enyorament perquè no ets aquí com abans. I et miro i et dono gràcies al mateix temps per haver fet el teu camí, per haver complert el que havies vingut a fer. 

No em crec la tristesa profunda de les frases fetes: "Tan jove! No ha pogut gaudir de la vida!"...  No me les crec perquè no som ni joves ni vells, ni la vida és aquesta curta estada a la Terra. No es tracta de 5, ni de 30, ni de 100, no es mesura així el nostre pas per la Terra, perquè és només això: un pas. Venim i tornem a marxar, i hem fet aquest recorregut moltes vegades, moltíssimes vegades, i la intensitat i plenitud del nostre pas no es mesura en temps, sinó en intensitat i qualitat. Amb la intensitat i qualitat que tu, bonic, has sabut viure.

És a mi que em costa, de vegades, continuar caminant sense poder compartir la meva vida físicament aquí amb tu. Se'm fa llarg, a voltes, els dies que em queden abans de tornar-te a viure i sentir-te plenament, com sé que faré quan em toqui deixar el meu cos i sigui la meva hora de tornar. Hi ha moments que el meu cor et troba a faltar. No dubto de res, només et trobo a faltar. És el meu camí, rei meu, és la meva part del pacte, ho haig de viure i haig d'anar plorant quan em vinguin les llàgrimes per poder buidar tot el dolor de no veure't físicament i de continuar caminant sense tu. I mira que ho fem de caminar! I de crear noves  vies, i em sento feliç perquè et sé, però amb això i tot..

"Mama maca, tot continua. No hem acabat enlloc, no ens hem aturat enlloc. Jo continuo, tu també, el papa... tots continuem vivint. No hi ha distància ni temps, jo soc amb tu ara mateix, escric amb la teva mà, et miro amb els meus ulls i t'estimo amb tot el meu ésser. No és fàcil, mama, ja ho sabies que no seria fàcil, però també sabies i saps que ho pots viure i transformar-ho tot amb la força de l'amor i la saviesa que has anat acumulant en tants passos caminats damunt aquest pla terrenal durant moltes i moltes vides. 

Mira aquesta foto que tens al costat, mama: Aquesta abraçada que ens fem amb tanta alegria, malgrat l'esforç de la cursa, la suor al front, els ulls vermells, el cansament...Aquesta és la nostra imatge d'ara mateix. Ens estimem i confiem en el nostre amor, tot el demés queda petit davant aquesta força i entrega total. Així som, mamu, aquesta força d'amor que ho il·lumina tot sense deixar res de banda, sense renunciar a res ni seleccionar el que ha de venir.

Mama, hem estat molt feliços junts aquí a la Terra amb el papa, amb la família. Aquests dies de Nadal i Reis tan bonics, tan màgics, tan alegres i plens d'amor els hem viscut, era el nostre moment de viure'ls,  ho vam fer i va ser preciós.

 Ara és un altre moment, no pot ser el mateix, mai podria ser el mateix. Però continua sent preciós, mamu, perquè hi continuo sent d'una altra manera. El cos no hi és, l'esperit sí, tot, immens, lluminós, carregat d'amor. Hi soc, mama, abandona tota resistència a viure-ho volent que sigui com abans. És més que abans, molt més. Accepta viure a totes en el teu avui, sense recança que jo no sigui físicament amb vosaltres. Accepta-ho, mama, i em sentiràs més que mai, perquè em sentiràs com ara soc. M'has sentit aquest vespre quan entraves a la cuina, intensament, inesperadament... És així, tot continua essent preciós. 

Sigues feliç ara i aquí amb tots els companys de vida que tens al costat, que t'estimen i a qui estimes. Obre el braços i pensa que soc jo que els obro amb tu, que ric amb tu, que faig bromes amb tu... I no soc jo sol, tota la família està amb vosaltres.

Confia, mama maca, no temis res. Deixa que la inspiració et porti nous aromes i viu feliç, oberta a tot. T'estimo, soc feliç de viure un altre Nadal amb vosaltres. Confia en mi, no et fallaré mai. Fins el cel i tornar, fins al cel i tornar. El cel és un estat de l'ésser, no un lloc, i el pots trobar ara mateix.

          T'estimo

                                          Ernest

Canta la teva felicitat!

Ernest, preciós, com vibres dintre meu!

Se'm remouen alegries, emocions, enyorament i felicitat, tot en un instant. I les paraules que m'han sortit de dintre, sense pensar, quan una amiga m'ha dit a l'acomiadar-me, assenyalant als seus fills:

-"No te'n vols emportar un?"

-"Noooo, el meu ja el porto a dins!."

Preciós Ernest, què em dius, bonic?

"Mama, canto feliç, salto feliç, vibro feliç quan em reconeixes així, plenament, naturalment, dintre teu. Així, sense pensar, com l'aire que respires, com el vent que aspires, com el so de l'aigua quan cau... Formo part de tu per sempre més. No soc un record. Soc una presència viva, soc l'alè del teu respirar, soc la llum dels teus ulls. Soc tot el que necessites i tu ets tot el que necessito. Tot és Ara, tot és Aquí. I quan ho sents així, quan no ho has de pensar, sinó que ja ho sents, tot salta i es belluga i canta i vibra i no hi ha cap dubte per la Felicitat.

Mama, si et poguessis sentir sempre així, que feliç series! I tot cantaria la teva felicitat. Ho aniràs aconseguint, ja ho veuràs. A la Terra, ja ho saps, tot costa. Però ja no és igual per a vosaltres. Ja no hi ha engany, ni confusió, ja tot és clar. Jo soc aquí. Jo soc aquí, Jo soc aquí. Ho dic jo i ho dius tu, al mateix temps. Mama, no et neguis gens ni mica, només accepta't en el que t'agrada i en el que no. Acceptant-te dones permís per ser. I quan ets, tot esclata.

Gaudeix, mamu, riu, canta, rep aquest sol tan preciós; mira i omple't de tots els colors, de totes les formes i de tots els sons d'aquesta Natura de la que formes part. Escolta el silenci, capbussat en ell, deixa que t'ompli i que tot vingui. T'estimo, mama maca, en el nostre Amor no hi cap la tristesa, ni la por ni el dubte. El nostre Amor és el que sempre ha estat: radiant, alegre, boig, lliure, preciós, esclatant, creador.

Mama, no em cansaria de dir-te coses, m'encanta que em demanis. M'encanta estar aquí amb tu i agafar la teva mà que escriu les meves paraules que mai podran dibuixar tot l'abast i el so del meu Amor per tu. Un petonàs!

                                                                      Ernest

Aquests companys de vida

TROT, m'ensenyes a passar d'un camí a l'altre amb alegria, amb entusiasme, encara que no sigui aquest el camí que volies, el que el teu instint i curiositat et menava... Mitja volta i tornes amb tota la potència i l'eufòria de tornar a recórrer aquell indret que acabem de fer com si fos la primera vegada, com si fos desconegut, amb tota la teva curiositat i força per descobrir noves olors, nous rastres, nous esdeveniments, noves aventures...

 I tot amb la pura felicitat de córrer com el vent, de sentir la pròpia potència, la felicitat de la llibertat sense corretja, de l'aire que bellugues, de l'espai que travesses, amb la tranquil·litat del meu acompanyament silenciós i present, amb l'escalfor del teu agraïment i el meu que es barregen i generen aquest amor sense paraules, fet d'instant, d'ara i aquí que em mostres constantment. 

Quin Mestre que ets, Trot!!!

El puzle

L'Ernest riu com un boig de veure,a  vegades, com ens escarrassem per comprendre, com arribem a fer tantes coses per arribar a entendre, a ser, quan la realitat és que no hem de fer res per ser, perquè ja som. L'únic que ens cal és deixar-nos viure, sentir i abraçar tot el que vivim, perquè la vida no és tot allò que hauria de ser, que podria ser, que hagués pogut ser, sinó la que és. La que cada dia ens arriba com un riu que inunda les nostres vides, que penetra per tot i que ens mulla de dalt a baix per molt que li posem barreres o que ens en vulguem amagar.

Aquesta nit he tingut un somni:en el que em veia ajupida a terra, intentant recollir un munt de peces de puzle que es veien totes escampades. De cop, he vist l'Àlvar que m'estava ajudant a recollir-les i he comprès que aquelles peces escampades eren les meves, les peces del meu puzle particular, aquell que vaig creant a cada moment. I m'he despertat amb un profund agraïment al meu germà estimat.

I m'he adonat que, al final, el que estic fent no és altra cosa que recompondre totes les peces de mi  mateixa que han quedat escampades pel terra després del terratrèmol emocional que ha sacsejat la meva vida i recompondre-les, una a una, dibuixant un paisatge nou que descobreixo a mesura que puc encaixar les peces que han saltat. Només estic fent un nou puzle de mi mateixa quan el puzle inicial s'ha desfet totalment i les vores no han quedat iguals. Recompondre'm de nou, sense model preestablert que m'arribi en sèrie, un model igual per a totes les caixes, aquest model que la societat i les diferents memòries emmagatzemades al meu inconscient m'havien fet creure que era l'únic possible.

Despertar d'una sotragada que remou l'ànima i esmicola tot el que era i pensava que seria, no és sinó entretenir-me a trobar les peces que encaixen de nou, a poc a poc, i fer una nova versió de mi mateixa sense patró, sense pressa, sense saber ni voler saber quina serà la forma final, el disseny final. Només gaudir del plaer de trobar i encaixar, quan menys m'ho espero, una peça a una altra en moments d'inspiració que arriben mentre jugo i reconec tot allò que em ressona en el meu nou disseny, lliure de pautes anteriors i sense temps per acabar-lo.

Ernest, sé que hi ha nits que em retrobo amb tu i amb els éssers de llum que m'estimen. Hi ha dies que em desperto amb un nou pensament, amb una nova inspiració, i sento que la meva consciència es desperta una mica més després d'aquestes trobades. Cada vegada que perdo una mica més la por a la por, la meva consciència creix. I tu i jo, que som el mateix en essència, estem al darrere de tots aquests moments. 

L'Ernest m'ho ha ensenyat

Aquesta meva manera de ser, aquesta força interna de tirar endavant malgrat tot; aquestes ganes de ser lliure, que res em pugui aturar -i menys les meves pors-; aquesta passió que sempre he sentit per donar la vida per una idea, per un amor; les meves ganes de  moure'm , de caminar, de conèixer, d'anar sola, d'estimar profundament la meva llibertat; de creure en tot allò que sento; d'actuar de vegades esbojarradament per un impuls, per un ideal; l'amor per la meva vida, pels meus sentiments i vivències...  Ara ho veig: he vingut amb tot això per poder viure la meva vida. I els éssers amb els que he viscut i visc m'han ajudat a enfortir aquestes eines, a reconèixer-les, a fe-les créixer.

Tots tenim les nostres habilitats i eines per poder viure la vida que estem vivint i aprendre de tots els reptes que ens hem proposat viure. No hi ha res que ens sobri, no hi ha res que ens manqui. Tots som sagrats. Tots som immensament amor.