27 d’abril del 2022

 El mar, el cel i... nosaltres, Ernest

He anat a la platja, sola. Fa un dia gris, plujós, amb ventades...  El mar i el cel gris i blanquinós es confonen, s'adapten, es camuflen entre si i a mi em regalen misteri, emoció, enyor poesia, màgia... Les onades arriben amb ganes a la sorra i l'aigua es tenyeix d'un verd oliva, d'un verd grisós i fa soroll i  creix i m'encanta.

Ernest, bonic meu, m'emociona anar a llocs que abans havíem visitat amb tu, m'emociona anar a llocs on mai no hi havíem anat abans amb tu. L'enyor i la il·lusió es confonen entre si, es barregen, fan com el mar i el cel  gris que costa de veure on acaba l'un i comença l'altre... Com tu i jo, rei meu, on acabo jo i comences tu? On acaba la mare i comença el fill?



"Mama, no hi ha límit, no hi ha trencament, som l'un dins l'altre, com el cel quan es toca amb el mar i un s'endinsa en l'altre, no hi ha línia divisoria, és una sola realitat, com nosaltres. 

Em sento feliç d'estar amb vosaltres aneu on aneu, feu el que feu, ploreu o rigueu, feliços o entristits. M'agrada estar amb vosaltres i el meu amor creix juntament amb el vostre perquè, recordeu-ho sempre: Tot és amor, tot té el mateix valor, un extrem sense l'altre no podria existir mai. És una festa, mamu, venir a la Terra és la festa de les emocions, de les sensacions, dels sentits, tot està  bé, no hi ha objectiu més gran que venir a viure tot el que esteu vivint.

Com t'ho diria, mama? Imagina't que et poguessis plantejar transformar-te en formiga per experimentar com és, què fa, com actua, com construeix i es relaciona amb les altres? No hi ha patiment, només descobriment, només el repte i l'aprenentatge de saber què se sent per un temps limitat. Com a formiga viuries i sentiries com elles, però quan tornessis a la teva veritable essència hauries crescut en experiència, en sensacions, en compassió, en amor... Mai més miraries les formigues de manera indiferent, ans al contrari, les veuries, les valoraries, les protegiries i les estimaries, s'haurien convertit en part de tu i sempre per amor. És així, mamu, és així."

                                            Ernest




7 d’abril del 2022

 ESTIMAT ERNEST

Bona nit, preciós meu, t'estimo molt, t'estimo tant com per apartar tots els vels que porto a sobre, t'estimo tant que l'úlltim vel em mostrarà els teus ulls d'amor en els que viuré per sempre.


"Aquests ulls t'esperaran sempre, mamu, no hi ha distància, no hi ha separació, apartaràs els vels i allà hi seré jo com hi he estat sempre i tu em reconeixeràs i et reconeixeràs i tot continuarà com ha de ser.
T'estimo, mamu, t'estimo molt, tant que no he deixat mai de mirar-te amb ulls d'amor."

Ernest