Com estic? ... Redescobrint-me, amb humilitat, en silenci. Anant a les arrels del meu amor per l'Ernest, a les arrels del seu amor per a nosaltres. Redescobrint que sense la puresa d'aquest amor que hem viscut i que ens ajuda a viure ara, no seríem res; que necessito profundament beure de les aigües d'aquestes arrels per sentir l'essència del per què estic aquí i per què estic vivint tot el que estic vivint.
L'amor d'aquesta persona única que ha estat l'Ernest, m'ha permès i ha fet sortir de dintre meu la bellesa de la meva ànima. M'ha ensenyat facilitat, acceptació, amor incondicional, respecte. M'ha fet sentir tan estimada, tan bona, tan alegre, tan juganera... He reviscut en ell tot el que de bo hi podia haver a la meva ànima. M'ha fet sentir sempre estimada, sempre volguda, sempre benvinguda, sempre bonica als seus ulls. Tot el que ell va generar en nosaltres naturalment, fàcilment, volgudament, amorosament... em dóna la certesa de com era d'especial, de brillant, de creador. Un ésser molt especial, tant, que tota aquesta seva naturalesa es fonia en la nostra relació. Mai no m'he sentit tan a prop de ningú, tan acceptada, tan mirada amb ulls d'amor. Tot ell era amor i facilitat.
Quan vaig a les arrels d'aquest amor tan gran i puc beure de les seves aigües, és quan m'adono que el sentiment de buit que em provoca de vegades el pensament dels anys que haig de viure aquí sense ell, físicament, és un pensament que no té sentit per una vida d'alegria i amor com la que jo vull viure, com la que l'Ernest m'ha donat i em continua donant, com la que jo visualitzo i vull crear cada dia, encara que em costi.
Quan parlo, quan puc posar paraules al que visc, al que sento, al que aspiro, m'afirmo a mi mateixa. Afirmo el meu amor incondicional i viu a l'Ernest i afirmo el meu pas per aquest món, en un sentit únic per a mi d'evolució, de creació, de confiança en aquest meu ésser intern, en aquesta ànima il·limitada i serena que tots tenim dintre.
"Patufet meu, Ernest grandiós i estimat, no tinc paraules per agrair i lloar tot el que hem viscut i tot el que m'estàs ensenyant."
"Mama, mama del meu cor, el meu ésser vibra amb tu quan et sento així de valenta, així de serena, així d'Amor.
Tot continua, mama, tot va fluint. Avança com fas. No pensis tant. Sent, respira, mira, actua i sigues feliç. Emociona't amb tot el que et faci vibrar. Tu em sens. Em sents quan t'abraço, em sents quan les teves emocions vibren tant que arriben directes a mi. No em sentis lluny. Soc el mateix. No tinguis por i confia. Deixa't anar, mama. Recorda tot el que hem viscut, hem parlat i hem projectat. De vegades tens por, i la por és l'únic que et frena per caminar. Abandona-la, mamu. Reafirma't en qui ets, en tota la teva gran força, en tota la teva potència, en tot el teu amor que és infinit. No esperis resultats, només sent cada batec del teu cor, cada paraula que surt de tu, cara carícia de les teves mans, cada acció que fas i projectes... Omple't del teu saber, del teu estar, de tot el que t'arriba a cada moment.
Mama, la vida es torna màgica quan abandones els prejudicis, les expectatives, les pressions, les comparacions i els resultats...No et calen, no calen a ningú. Surt del sofriment de tanta pressió. No comparis la teva vida amb la de ningú perquè la teva vida és única, és increïble i és preciosa. L'amor que t'envolta, que generes i has generat és immens. Creu en la teva meravella, en la teva vida, en el teu cor, en el teu somriure, en els teus ulls estimats, em aquesta força que tens dins teu i que et fa avançar.
Sempre que et sents malament, mamu. és per un pensament de negació que et crea por. I no en pots tenir gens de por, perquè res et pot fer mal, res et pot desviar del camí d'amor que has triat. Mama, t'estimo tant i ets tan maca! Confia, no esperis repeticions, resultats. No t'enganxis a res. Cada dia és nou i cada experiència nova t'arribarà quan estiguis buida. Deixa't lliure. Deixa que se t'obrin els camins que aniran sorgint davant teu. Estima. Estima-ho tot. Viu tot el que t'arriba, i riu. Tot està bé i tot és Amor.
Sent-me quan et toco, quan t'abraço, quan et parlo. No dubtis. El teu cor és molt gran. Avança en els teus projectes, tampoc n'esperis res. Crea pel gust de crear, de posar la teva llum a l'exterior, per deixar vibrar la teva ànima. És cert el que et va dir l'Alícia: no et pertoca a tu jutjar els resultats. Tu només vibra en l'Amor. Creix, alegra't, viu. Avança cada dia en la certesa i la creació de la teva veritat. Ja saps quina és.
Mama, m'enyores molt perquè m'has estimat molt. Hem estat tan units! Molt més del que ara pots imaginar. Però aquest enyor i aquesta unió és també el combustible que t'ha de servir per creure, confiar i ser feliç. Perquè saps que mai ens deixarem, perquè estàs vivint aquell amor gran que sempre havies somniat, un amor capaç de créixer més enllà de qualsevol limitació de temps i d'espai; un amor com el nostre que uneix cel i terra, vida i mort, llum i foscor i que de tot en fa una sola cosa, una sola forma. Tot es dilueix per ser.
Mama, t'estimo molt. T'ho dic així, a cau d'orella, perquè em sentis bé. L'única recepta, l'única poció que serveix per a tot és creure en tu mateixa i creure en mi, com sempre has fet i continues fent.
Un petó immens, mamu."
I m'he adonat que, al final, el que estic fent no és altra cosa que recompondre totes les peces de mi mateixa que han quedat escampades pel terra després del terratrèmol emocional que ha sacsejat la meva vida i recompondre-les, una a una, dibuixant un paisatge nou que descobreixo a mesura que puc encaixar les peces que han saltat. Només estic fent un nou puzle de mi mateixa quan el puzle inicial s'ha desfet totalment i les vores no han quedat iguals. Recompondre'm de nou, sense model preestablert que m'arribi en sèrie, un model igual per a totes les caixes, aquest model que la societat i les diferents memòries emmagatzemades al meu inconscient m'havien fet creure que era l'únic possible.
