VINT-I CINC ANYS? NO SÓN RES.
El dia 17 el nostre estimat Ernest va fer 25 anys que ens va fer pares i ens va omplir la vida amb la seva llum. Una llum que ens continua estimant i guiant, ensenyant-nos que no hi ha límit per l'Amor, que la Vida no s'acaba mai, que va molt més enllà del que podem arribar a imaginar. Preciós nostre, gràcies per la teva vida, pel teu somriure, per les teves paraules que continuem sentint, per aquesta vida tan plena que ens regales i que compartim. T'estimem tant i ens estimes tant! No s'acabarà mai!
Vint-i cinc anys, Ernest preciós, i no semblen possibles ni reals, el temps no té sentit, no és res, ni l'espai. És en nosaltres on hi és tot, on existeix tot, és en aquesta profunditat silenciosa i plena, en aquesta fondària on existim sempre.
"Mamu, és així, sense mesura, sense paraules, sense consistència ni ment; aquí, molt a prop i molt lluny, aquí és on existeix tot, on viu tot, on no hi ha diferència, on no existeix res més que allò que som, aquest amor infinit que viatja per l'univers i més enllà, allà on tot té el seu punt de partida i tornada, allà on va sorgir tot. Tot.
No es pot descriure, no es pot expressar, només es pot albirar breument, vol d'ocell invisible, fugaç. I no cal saber-lo, mamu, perquè mai es pot acotar. Només el camí, el sender, aquest meravellós sender que caminem quan el descobrim, quan ens descobrim, quan confiem, quan estimem, quan escoltem, quan olorem i comprenem, quan obrim les mans i el cor. Aquest sender plegat de misteri i de flors desconegudes i precioses, d'una intensa flaire. Caminar i deixar-nos anar de nou per retrobar-nos després. No hi ha separació, no hi ha por, només hi ha un Amor que vibra molt fons, molt immens, que ens impulsa i ens agombola, i cap allà anem, sense anar enlloc, cap a dintre, ja hi som, cap a dintre.
T'estimo tant, mamu! Quan surtis de la Terra seràs tan feliç, tan plena, tan estimada, tan meravellada! Continua essent feliç a la Terra, mamu, aprenent, confiant, obrint-te al que arribi sense por, sense pressa, gaudint de tota la teva vida preciosa que crees.
Vint-i-cinc anys? Una fotesa, no és res, res. Som sempre."
Ernest
