20 d’octubre de 2022

 

Això som

Ernest, maco, quina profunditat adquireix de vegades la meva vida, la nostra vida, des que vas tornar a la Llum... Continuem rebent noves famílies que acaben d'acomiadar els seus fills i venen  a nosaltres perquè han trobat el nostre llibre, perquè han  vist les nostres conferències o perquè algú els ha parlat de nosaltres.

Venen i compartim amb ells aquest amor tan gran que has posat a les nostres vides, i compartim el seu dolor, el seu moment, la seva por...  però també el seu anhel de trobar un sentit a la partida dels seus fills, un sentit a la  seva vida amb ells, l'emoció d'afirmar el que en el fons i en la seva nova vida estan sentint:  els senyals d'aquell ésser estimat  que, sense ser-hi, els està mostrant com sí que hi és....

I sentim bategar en  ells aquest Amor immens que es manifesta quan la vida et capgira i et gira com un mitjó, quan ja el remolí en el que et desbordes sembla que s'ha mitigat prou com per poder obrir els ulls i sorprendre't  al veure quietud, quan entre el dolor, el desgavell i el dubte contimues sentint l'amor, el teu per ells i el seu per tu, i és un amor que brilla entre els núvols, una guspira que de tant en tant llueix i que d'alguna manera et sostè.


Quan pots recollir aquesta guspira i posar-te-la a la mà i reconèixer en ella l'amor del teu cor que te'escalfa del fred i la claror que s'escampa entre la fosca, quan pots agafar fort aquest fil lluminós,  la troca es comença a descapdellar i apareix un camí incert,  però un camí a la fi, que pots tibar i seguir, si decideixes seguir-lo i no quedar-te en la foscor. Té  una sola direcció: cap a dins, cap a dintre, travessa pel mig del dolor, de la por, de l'enyorança més  fonda i va deixant una estela fina de llum per allà on  passa.

I en aquesta estela estem nosaltres, acollint als que volen seguir l'impuls que s'obre en ells quan descobreixen que hi ha alguna cosa a descobrir, quan accepten que  hi ha alguna cosa que continua, una connexió que els crida, un amor que saben de qui ve.


"Sí, mama, vosaltres esteu en aquesta estela de llum que acull, que abraça, que sostè. Sou aquest cordó lluminós que dóna la mà, que obre el cor, que transmet l'esperança de l'Amor més gran, la llum més brillant del vostre cor. Els podeu acollir perquè heu travessat el camí selvàtic on no semblava possible endinsar-s'hi... però és que creiem en l'impossible, mamu, sempre  hi havíem cregut, hi havíem jugat, l'havíem transitat junts amb la imaginació, amb la força de saber que tot és possible... Ens pensàvem que era un joc, però no, mama, era un aprenentatge, ens estàvem entrenant per fer el salt més alt, per travessar l'abisme més profund...  i sempre amb aquellar rialla, aquella obertura, aquella certesa de saber i sentir que mai ens deixaríem, que érem un, que sempre seríem un.

Mama, has trobat el nostre per a què, has trobat respostes que t'han ofert un sentit més enllà de tota la visió terrenal: l'amor. L'amor que no trenca, que no escurça, que no acaba, l'amor que no coneix fronteres ni limitacions, l'amor que batega en nosaltres perquè això és el que som: una font infinita d'amor que apren a anar més enllà  del conegut, d'allò tan limitat pels nostres esquemes mentals i terrenals. La màgia existeix, sí, és aquesta  màgia que ha recompost les nostres vides en una de sola, infinita, llarga, extensa, sense límits.  Aqui estem, mama, fora de tot context, de tota norma, de tota raó. Aquests som nosaltres, això som."

                                                              Ernest


10 d’octubre de 2022

Un bell camí per buidar 


Ernest, maco, no sé com expressar aquesta vibració que sento dins meu, que m'acosta a tu i que comença reconeixent i acceptant el buit que sento de vegades que no siguis aquí físicament. No sé què estaries  fent ara aquí, tant és, però quan em deixo enfonsar en aquest buit és quan me n'adono de nou que el que tu ens vas donar, ens ho vas donar per sempre. 
Tot allò teu que trobem a faltar: aquella alegria, aquella senzillesa, aquella creativitat, aquella bondat, aquella facilitat, aquella rialla, aquell compartir que omplia cada racó de casa i de la nostra vida... aquest és el buit que de vegades enyoro profundament poder tornar a viure; aquest és el gran regal que ens vas deixar a casa, un regal que ens toca viure a nosaltres, els únics que el podem crear a les nostre vides. 
No és una tristesa, sinó una gratitud; no és una pèrdua, sinó un regal permanent de vida. Per sentir-lo, per tornar-lo a trobar, a vegades haig de travessar aquesta aparença de buit que em ve de tant en tant.

"Mama, l'amor no té límits, l'amor no pot viure amb pesos al damunt. Per créixer, per estimar, per ser feliç, necessites descarregar tot allò que pesa a la teva ànima. N'has deslliurat molts de pesos ja, encara te'n queden alguns, però et pesen i ho notes, i això és la consciència: adonar-te de tot allò que no et deixa viure per ser tu mateixa i enlairar-te.



És bonic el camí de reconèixer-te i alliberar-te. Si no el veus com una adversitat, si no el veus com indesitjable, es converteix en un bell camí per caminar, per buidar i deixar espai per recollir  allò bonic que et crida l'atenció: Aquella estrella caiguda durant la nit i que espera el teu pas per ser recollida, aquell secret que una flor humil et xiuxiueja a l'orella quan passes; aquell cant inesperat d'ocell que vola per sobre teu, aquella papallona que t'avança i es queda volant al teu davant... Si estàs carregant molts pesos no te'n pots ni adonar. Si t'atures i els deixes anar amb la consciència que no són teus, o que no et serveixen per avançar, automàticament sentiràs com et redreces, com la teva columna vertebral s'allibera, com alinees el cos, com el teu cap s'allibera i els braços es mouen harmònicament, com la teva mirada s'aclareix, com les teves oïdes deixen de sentir remors inconscients, com tota tu eleves la teva energia....

És bonic, mama, el camí de cadascú  per alliberar-se de tants pesos i pensaments inútils i repetitius que no li serveixen per res més que per viure amb por. I la por, si et paralitza, et tanca en una presó dins del món.

Per això et dic sempre que no et sàpiga greu res del que t'arriba, de cap sentiment, de cap emoció, de cap pensament. Accepta'ls, et donen l'oportunitat de mirar-los i decidir si te'ls vols continuar quedant o si els vols alliberar. El poder sempre el tens tu. Quant més conscient et facis d'aquest poder, més fàcil et serà viure, estimar-te i estimar. Quant més conscient es faci la gent d'aquest poder, més fàcil els serà viure, estimar-se i estimar. I a partir d'aquest canvi personal es genera el canvi dels que estan al teu voltant, el canvi de la humanitat, el canvi de la consciència planetària.

O sigui, mama, que pensa sempre que, a cada moment, deixar anar és el que t'ajuda a caminar. I no et qüestionis, no et matxaquis, perquè aquest és el pes més recurrent que les persones es posen sobre seu... Esteu aprenent, esteu descobrint, sou valents, sou molt valents i eternament estimats. Estimeu-vos i respecteu-vos, la humanitat necessita aquest amor que ha de començar per vosaltres. Com podeu donar amor si no us estimeu a vosaltres mateixos? A qui perdonareu si no us perdoneu a vosaltres mateixos? Amb quina energia podríeu perdonar si no la utilitzeu amb vosaltres mateixos? Obriu la ment, allibereu-vos de creences  adquirides pels paradigmes ja viscuts de la por al pecat, de la por al judici extern, de la por a viure.

Allibereu-vos a l'amor, a la confiança en la vida, reflectiu-vos en la naturalesa que sempre ens mostra la naturalitat de viure amb bellesa, amb confiança, amb paciència, perquè tot floreix quan ha de florir, quan és el seu moment de florir."

                                                            Ernest


3 de setembre de 2022

 10 ANYS DEL NOSTRE NOU CAMÍ  (10-8-2022)

Preciós Ernest del meu cor, avui fa 10 anys que vam començar aquest camí de llum i amor infinit. Tornant a l'Amor que ets, va començar un altre camí nou, inesperat, fora de tota expectativa... i amb l'amor que ens unia als tres, i a la familia, i als amics, vam començar aquest sender que avui hem celebrat els tres de nou a la platja de Puerto Chicama, a Perú, davant del Pacífic.

Hem estat tots tres junts i en la canalització que ha fet en Chicho has vingut i, amb tu, han vingut la Maiju i els nostres éssers estimats, de nou el teu missatge d'amor s'ha escampat per l'arena grisa i l'oceà joiós ha portat el teu nom, empès pel vent, fins a les gavines que l'han recollit amb les seves ales i l'han dut enllà...

"Enllà... més enllà... La vida, la vida, la vida, mama... allà on s'acaba  l'horitzó, allà estarem nosaltres i res ens podrà separar."

Ens has dit tantes coses! I després, com  no podia ser d'una altra manera, hem acabat amb els peus a l'aigua i els pantalons arremangats, jugant amb les onades que venien i marxaven, com sempre havíem fet i hem tornat a fer, nen maco.

Més tard hem dibuixar els nostres tres cors escrits a la sorra encerclats per un cor que, juganer i rialler, ens has borrat de cop amb una onada inesperada, i una altra vegada has fet el mateix amb el segon cor... fins que  hem escrit el teu nom i el de la Maiju junts i els hem deixat allà,  impresos momentàniament a la sorra fins que una altra onada els faci invisibles de nou.

Ha estat molt bonic, preciós, ens ho hem passat molt bé, com sempre, hem tornat a caminar damunt dels rails abandonats del moll, donant-nos les mans amb en Chicho, reflex de les teves mans d'un altre moment nostrat, i hem anat més enllà fins creuar una pasarel·la fràgil de taulons lligats toscament damunt del mar... no tenim límits.

"Així és, mamu, no tenim límits, ho podem tot, ho creem tot i ho vivim amb intensitat, amb alegria, amb consciència del moment, de qui som, amb agraïment, amb joia, amb risc i amb convicció. 

Us estimo, papes, us estimo tant! Que bonica que és la  nostra existència!"

                                                                        Ernest

17 de juny de 2022

 

 24 ANYS, ERNEST!

Avui, Ernest preciós, fa 24 anys que estàvem a les portes de veure't per primera vegada. Et tenia dins meu, havies crescut molt, i tot estava a punt per rebre't. No sabíem com aniria, però confiàvem totalment que tot aniria bé, de la mateixa manera que vam confiar ja des del primer moment que vam saber que t'havies implantat al meu úter... Quan vam saber que ja hi eres no ens va passar pel cap tenir cap mena de por, precísament perquè ja hi eres, perquè ja havies arribat... El que hagués anat malament hagués estat que no t'implantessis, que no t'hagués pogut tenir, que no t'hagués arribat a conèixer... A partir del moment que vam saber que ja existies tot va ser un confiar en la vida que et portava a nosaltres, com ara, que també confiem que la vida, aquesta vida que ens has mostrat infinita, ens torna a portar cap a tu.

De fet, tant és qui està aquí o qui està allà, la "distància" és la mateixa vist des d'un cantó o vist des de l'altre; la connexió és la mateixa, l'amor és el mateix... La pretesa "distància" no té sentit, no existeix, som un sol ésser i això és un regal d'amor inigualable.

Per això, perquè tu estàs en mi i jo estic en tu, els meus ulls brillen amb la teva mirada que no he deixat mai de veure; per això el meu somriure em retorna el teu somriure a l'acte, per això puc riure i fer broma, i ballar, i cantar i jugar i estimar amb un amor sense límits, aquest amor que estem vivint i que no deixarem de viure mai.

Gràcies, preciós meu, per la vibració tan alta que has posat a la nostra vida de pares, gràcies per tots i cada un dels records que són combustible pel nostre avui, gràcies per la teva rialla feliç i còmplice que viu en nosaltres, gràcies per aquest amor segur, serè, sòlid, infinit, esbojarrat i màgic que estem vivint amb tu i que ens ha obert la porta al nostre ésser resplendent, diví, etern:  

                                      ETERNS - ERNEST


"Mamu, mama, mami... tots els noms que et vaig dir per anomenar-te, per demanar-te, per dir-te com t'estimava quan era aquí. Gràcies per aquesta vida terrenal tan bonica i plena que em vareu regalar, gràcies per la teva mirada que sempre em sabia veure, per les teves paraules, les teves cançons, el teu temps, tot el temps que em vas dedicar, que vam gaudir junts i que va forjar aquesta connexió, aquesta intimitat, aquest amor tan immens, tan màgic, tan ple, tan innocent i tan grandiós, tot alhora,


 
Quina vida més maca vam tenir tots tres junts, amanida per l'estima de tots els que ens enbolcallàven! Havia de ser així. Com, sinó,  ens haguéssim pogut continuar sentint després de la meva partida? La nostra connexió ja era infinita i la vam viure aquí, en el nostre dia  a dia, sense temps, sense límits, no hi havia res més plaent que estar junts, que gaudir junts, que riure i imaginar junts... Com ara, deixant anar la forma que ens conté.

El món terrenal és un món de formes, d'aparences, de  creences... El món real del nostre ésser és ser sense cap forma, sense aparença, és pura existència, pura essència de llibertat, pur esclat de joia.

24 anys a la Terra, sense límits a l'Univers.

 Us estimo, papes,  junts per sempre,"

                                           ERNEST - ETERNS 

 

27 d’abril de 2022

 El mar, el cel i... nosaltres, Ernest

He anat a la platja, sola. Fa un dia gris, plujós, amb ventades...  El mar i el cel gris i blanquinós es confonen, s'adapten, es camuflen entre si i a mi em regalen misteri, emoció, enyor poesia, màgia... Les onades arriben amb ganes a la sorra i l'aigua es tenyeix d'un verd oliva, d'un verd grisós i fa soroll i  creix i m'encanta.

Ernest, bonic meu, m'emociona anar a llocs que abans havíem visitat amb tu, m'emociona anar a llocs on mai no hi havíem anat abans amb tu. L'enyor i la il·lusió es confonen entre si, es barregen, fan com el mar i el cel  gris que costa de veure on acaba l'un i comença l'altre... Com tu i jo, rei meu, on acabo jo i comences tu? On acaba la mare i comença el fill?



"Mama, no hi ha límit, no hi ha trencament, som l'un dins l'altre, com el cel quan es toca amb el mar i un s'endinsa en l'altre, no hi ha línia divisoria, és una sola realitat, com nosaltres. 

Em sento feliç d'estar amb vosaltres aneu on aneu, feu el que feu, ploreu o rigueu, feliços o entristits. M'agrada estar amb vosaltres i el meu amor creix juntament amb el vostre perquè, recordeu-ho sempre: Tot és amor, tot té el mateix valor, un extrem sense l'altre no podria existir mai. És una festa, mamu, venir a la Terra és la festa de les emocions, de les sensacions, dels sentits, tot està  bé, no hi ha objectiu més gran que venir a viure tot el que esteu vivint.

Com t'ho diria, mama? Imagina't que et poguessis plantejar transformar-te en formiga per experimentar com és, què fa, com actua, com construeix i es relaciona amb les altres? No hi ha patiment, només descobriment, només el repte i l'aprenentatge de saber què se sent per un temps limitat. Com a formiga viuries i sentiries com elles, però quan tornessis a la teva veritable essència hauries crescut en experiència, en sensacions, en compassió, en amor... Mai més miraries les formigues de manera indiferent, ans al contrari, les veuries, les valoraries, les protegiries i les estimaries, s'haurien convertit en part de tu i sempre per amor. És així, mamu, és així."

                                            Ernest




7 d’abril de 2022

 ESTIMAT ERNEST

Bona nit, preciós meu, t'estimo molt, t'estimo tant com per apartar tots els vels que porto a sobre, t'estimo tant que l'úlltim vel em mostrarà els teus ulls d'amor en els que viuré per sempre.


"Aquests ulls t'esperaran sempre, mamu, no hi ha distància, no hi ha separació, apartaràs els vels i allà hi seré jo com hi he estat sempre i tu em reconeixeràs i et reconeixeràs i tot continuarà com ha de ser.
T'estimo, mamu, t'estimo molt, tant que no he deixat mai de mirar-te amb ulls d'amor."

Ernest



19 de febrer de 2022

        PER TU, PAPU

"Papa, el meu papu maco, ja fas... què?... Res, un pessigolleig, una espurna, un parpelleig d'ulls així, fugisser, sense pes... Es un instant més per arribar a tu i tornar a  dir-te com t'estimo, papa, per agrair-te quant feliç m'has fet i quant feliç em fas cada dia, com admiro el teu caminar segur i sense fisures, la teva lleialtad, el teu amor per tots els que estimes i formen part de tu.

 Continua caminant, papa maco, res s'ha acabat, tot continua, tot comença a cada  instant nou de la teva vida, aquesta vida que hem descobert sense final, il·limitada, lliure, meravellosa; aquesta mirada que va més enllà de tot allò explicat, de tot allò pensat, de tot allò imaginat. Junts, papa, construim un món nou cada dia des d'allà on som cadascú, units, units eternament per  l'amor i el nom  que em vau posar: ERNEST - ETERNS. Sense saber-ho em vau escriure el nostre destí: ETERNS.

Riu sempre, papa, del que et passa, del que us passa, el sentit d'humor és crucial. és màgic, treu el pes de totes les coses, les il·lusionns terrenals de totes les coses i us allibera del dolor i de la ceguesa. Tot és així, com ho veus quan et connectes amb nosaltres: meravellós, bonic, lliure, sense formes, sense contenidors, canviant, fluid, tot és així. Jo soc així i vosaltres també, fes cas del teu cor, acull ets teus moments dolorosos o de dubte, abraça'ls i continueu caminant. Tot el que esperes t'arribarà, perquè no esperes res que no estigui en el teu camí.

Feliços 63, papu, 63 infinits moments que t'han portat on ets i que es convertiran en fum quan deixis ja aquest cos que té una data de caducitat i retornis al teu estat pur d'amor i llibertat, serà una festa, papu! Mentrestant continua estimant aquestes nenes i nens als que fas tan bé, continua caminant rient i creant amb la mama, continua desplegant tot el teu potencial de creativitat amb totes les teves eines que són moltes. 

T'estimo, papa meu, volaré amb tu, cantaré amb tu, pintaré amb tu i gaudiré de la vida amb tu.

                                      Ernest

23 de gener de 2022

Drac

Estimat Ernest, et veig al cel infinit de la teva màgia. Així em portes més enllà de l'oblit. em convides a caminar per paisatges nous, sempre junts.Vola feliç en el teu drac màgic. ser de somnis dolços.
T'estimem.

 

Cavalcant


La teva companyia al nostre camí, ens brinda la brisa que refresca els nostres passos i alimenta la nostra il·lusió.
Gràcies Ernest per aquest meravellós regals que ens brindes, fill estimat.
T'estimem


12 de gener de 2022

 MISSATGE DE MATINADA

"No cal cap preocupació, mama, tot va venint, confia, tot està arribant cada  dia, només confia i estima.

Tantes estrelles al cel, tanta immensitat i tan importants que ens pensem que som! Les  preocupacions et separen de la plenitud, de ser un més entre els milions de punts de llum. No cal cap tipus de preocupació, ni cap pes agafat, deixa't anar en aquesta immensitat, torna a revisar la teva vida per ser tan humil com un d'ells, un puntet de llum que sumat als altres forma una bellesa increïble i certa.

Mama, soc el mateix però evolucionat, ets  la mateixa però en evolució. No deixis que res et faci mal, estimar és la clau, confiar el camí, riure  la llum, compartir el regal. Estima el teu camí, el teu present dc  cada moment. Ja ho saps, estem junts, estima't, cerca i escolta la saviesa que hi ha en tu perquè és la meva, la saviesa de l'amor que som.

Descansa, no tinguis por de res, què t'ha de fer por? Sigues feliç, ja ho ets, reconeix la teva felicitat i viu-la. Riu amb el papa, juguem junts a aquest joc que se'n diu vida, com heu fet, com fem cada dia. Sou infinit amb cames, cos i cervell, però això només és el recipient, el que realment som va sortint  a fora. Quina llum més maca que feu!

 Mama, t'estimo, l'essència que som està intacta, sent-la, gaudeix-la. T'estimo de nou, a cada moment,

                                                            Ernest