23 de novembre del 2018

Aquests companys de vida


TROT, m'ensenyes a passar d'un camí a l'altre amb alegria, amb entusiasme, encara que no sigui aquest el camí que volies, el que el teu instint i curiositat et menava... Mitja volta i tornes amb tota la potència i l'eufòria de tornar a recórrer aquell indret que acabem de fer com si fos la primera vegada, com si fos desconegut, amb tota la teva curiositat i força per descobrir noves olors, nous rastres, nous esdeveniments, noves aventures...



 I tot amb la pura felicitat de córrer com el vent, de sentir la pròpia potència, la felicitat de la llibertat sense corretja, de l'aire que bellugues, de l'espai que travesses, amb la tranquil·litat del meu acompanyament silenciós i present, amb l'escalfor del teu agraïment i el meu que es barregen i generen aquest amor sense paraules, fet d'instant, d'ara i aquí que em mostres constantment. 
Quin Mestre que ets, Trot!!!