EL NOSTRE FILL INVISIBLE
El dia de la mare estava abraçant al Chicho i els meus ulls van llegit per inèrcia el títol d‘un conte estès al sofà: “El fil invisible”, només que jo vaig llegir “El fill invisible”... Li ho vaig dit al Chicho i ell em va contestat: “El més visible.”
I sí, se'm va obrir el cor, perquè és així, el fill més visible és el invisible, el que no es veu i està a tot arreu, el que veus a tothora, el que sents per tot, el que vius contínuament a qualsevol moment, el fill etern, el que mai falla, el que sempre està a punt per mi i en mi, el que ja no necessita res físic ni limitat per ser, el que ja ha traspassat el fil de la necessitat per transformar-se en alè de l'Existència, el que existeix sense embolcall, sense mesura, el que viu en nosaltres i nosaltres en ell, el que no tem res perquè ja no té cos i només, i sobretot, és VIDA sense límits, sense pesos, sense lligams externs ni interns.
Aquest és el nostre fill, la nostra filla invisible: els més visibles de tots.
Gràcies a totes les mares que ja han tornat a la Llum des de on ens continuen cuidant i estimant, i felicitats a totes les mares que estimeu i cuideu els vostres fills-filles ara i aquí: Aprofiteu i gaudiu de cada moment.
