31 de juliol del 2021

Haikus per l’Ernest

Aquests dies d'estiu, envoltat de la família, els amics i els records, ens trobem com sempre  amb Ernest, amb el seu somriure ampli i feliç, amb la seva font creativa que es respira per tota la casa i que ens amplia la  mirada amb els nostres sentiments sempre bells i profunds per ell.
En aquestes jornades em vaig proposar escriure alguns haikus. L'haiku és un gènere poètic d'origen japonès. Els haikus s’escriuen, segons la tradició, en tres versos sense rima, de 5, 7 i 5 síl·labes, respectivament.
La tasca es presentava complexa  per la dificultat d’exposar un pensament en tres línies, encara que sense rima. Però ho he intentat, amb l’única expectativa  de gaudir del moment d'escriure'ls.
Durant la pràctica, molts haikus han quedat pel camí, com han quedat les primeres pedalades en bicicleta. Ara ja comencen a fluir encara que de manera pausada... la pedalada es fa més segura.
El resultat d'aquesta experiència és agraït per la motivació, per l'amor posat en escriure'ls, pel nostre etern destinatari, Ernest, i perquè hem aconseguit  una nova manera de seguir caminant junts.
Aquests haikus són un homenatge pel nostre fill, i al mateix temps també els volem compartir amb les mares i els pares que s'identifiquin amb la nostra experiència, i  a les famílies i persones que busquin unes paraules d’amor per dir als seus éssers estimats .
Us deixo amb aquesta producció de haikus que anirem publicant setmanalment.



20 de juliol del 2021

 Dedicat a PERE BOIXADERA GALOBART


A REVEURE TIET PERE!

Feliç retorn a la Llum, tiet maco! Has fet camí per aquesta terra durant 96 anys que són molts, o molt pocs, segons pel cantó que t’ho miris.

Amant de Tona, de l’Esbart, del Castell, de la Natura i i dels pessebres, les teves creacions, el teu art i creativitat han fet més ric aquest país. Has farcit d’experiències i vivències aquesta terra i has deixat petjades que algun dia algú retrobarà, seguirà i te’n donarà les gràcies, potser sense conèixer-te.

Però per a mi has estat, sobretot, el meu padrí i la meva memòria, la memòria de la nostra família, la dels meus avis, la de la meva mare Rosa i tu, i la dels vostres germans Lurdes i Josep. Ara, gràcies a tot el que ens has explicat, tinc un passat ple d’imatges i d’anècdotes, de vivències i records, de colors i d’olors, d’anys de molta duresa i d’anys de més bonança, d’alegries i de tristors, la memòria d’un temps de guerra i de postguerra que va marcar tota la vostra generació. Les teves paraules m’han donat un passat i em sé part i hereva d’una família que no vaig conèixer en gran part, però que ara sento meva.




Celebrem la teva vida, tiet, de punta a punta, amb totes les seves llums i ombres. Et donem gràcies per la teva saviesa, per la teva noblesa, per haver ajudat a tots els que han necessitat un cop de mà teu, sempre sol•lícit, amable, bondadós, disposat... Et donem gràcies per haver estimat tant la mama, per haver-la cuidada, per haver-la fet somriure, per haver-la acompanyat en els seus últims temps, com vas fer amb tots els altres germans, familiars i amics... i et donem gràcies també per haver estimat l’Ernest i per haver-lo enyorat tant. Ara ja estàs amb ell i el podràs tornar a abraçar, i a la tieta, i a tots els que t’esperen, sense cap neguit, perquè tots els neguits els has abandonat ja quan has deixat el teu cos enrere i t’has alliberat.
Ja feia temps que volies marxar d’aquest món... Què hi faig jo aquí?, ens deies, i jo et contestava que no ho sabia, però que si estaves aquí era perquè alguna cosa hi estaves fent, alguna cosa et quedava per aprendre o per ensenyar-nos als que quedàvem aquí... “Ja vindrà, ja vindrà, i nosaltres l’acompanyarem”, sentíem l’Ernest i la mama que ens deien. I així ha estat, el moment ja ha arribat, la porta ja se t’ha obert i tu has deixat el teu cos plàcidament i, envoltat d’un gran amor de tots els que t’estimem, has marxat en pau i ens has dit: A reveure!

Ets el nostre últim tiet, l’últim referent, ara som nosaltres els que ens posem al davant de tot, a primera fila, sense por i plens de tot l’amor i la saviesa que ens aneu deixant com a penyora a cada comiat.

Sigues feliç, tiet Pere, sigues molt feliç i gaudeix d’aquesta vida preciosa que continua més enllà dels nostres sentits i que tant et mereixes. Nosaltres ja vindrem, ja arribarem.

T’estimo, t’estimem molt.
Dolors i Chicho