EXPOSICIÓ “L’INICI DEL VOL”

La vida és un camí per ser recorregut amb il·lusió. Aquesta és una afirmació que resumeix en gran mesura l’experiència viscuda durant aquesta exposició. Des d’un principi, amb els primers pensaments,  les primeres converses,  els ànims de la família i amics, el record per les persones estimades que ja han tornat a la llum i ens acompanyen d’una altra manera... Tots aquests elements han fet que l’exposició hagi estat una experiència de vida plenament satisfactòria.

Les tècniques de dibuix i pintura inicials que he anat aprenent, han estat el pretext per apropar el llegat d’amor del nostre estimat Ernest a la gent que ens estima i s’interessa per compartir la nostra alegria i el nostre despertar. Realment l’exposició era un pretext per aconseguir aquesta fita.

Del 15 al 23  de desembre, doncs, vaig gaudir explicant als visitants el meu despertar en aquest nou llenguatge. Personalment sempre m’ha agradat dibuixar i, a la meva manera, aprendre a trobar els detalls que fan que una imatge expressi un missatge, un estat d’ànim, una inquietud o un detall de la realitat. Els primers quadres aplaudits a casa per tota la meva estimada família i les descobertes dels detalls pictòrics aplicats als exercicis d’aprenentatge, m’han ajudat a apropar a la gent aquesta meva nova manera de viure la vida, manifestant el que som, el que fem, exposant el do que portem a dins i que amaguem fins al moment de despertar-lo.

Els tres moments claus de l’Exposició: la Inauguració, la Cantada i l’Homenatge Literari a l’Ernest van ser fites especials, compartides càlidament pels amics i coneguts que van omplir la sala en cada una d’elles.

Així el dia 18 vaig treure la pols a la guitarra amb la Dolors i, amb la veu encongida per l’emoció i la il·lusió de compartir amb la gent estimada la nostra passió per cantar,vam interpretar un repertori de cançons catalanes i peruanes que a nosaltres ens arriben al cor i que van arribar directes al cor de tota la gent que ens escoltava. Va ser emocionant i molt bonic.

 Però la vetllada que va ser més generosa per la quantitat i qualitat d’amor expressada va ser la del dissabte 22, “Paraules per l’Ernest”. Vint-i-una persones que formen part del seu entorn, amics, mestres i familiars ens van llegir o explicar  les seves vivències amb ell i l’aprenentatge que els està oferint. L’ambient de la sala es va omplir d’una energia d’amor meravellosa, tal com van comentar entre tots, participants i públic, en acabar la sessió.  

La Sala de Can Sebastià, doncs, ha esdevingut un espai màgic on la gent que compartim la font d’amor de l’Ernest hem pogut amplificar encara més aquest sentiment comú. Entre tots i totes hem teixit uns records que difícilment esborrarem dels nostres pensaments i de la nostra vida.

Per acabar vull assegurar-vos que continuaré dibuixant i pintant, cantant i escrivint pel gust de fer-ho, i que potser, més endavant,  tindré l’oportunitat de tornar a compartir amb vosaltres noves vivències.

  

 

Inauguració de l'Exposició 15/12/2018

Pel gust de cantar 18/12/2018

Pel gust de cantar 18/12/2018

Paraules per l'Ernest dels seus amics

Paraules per l'Ernest de les seves mestres i noves amigues

Parapules per l"Ernest de la seva família 

Nit de Nadal

Ernest preciós, és nit de Nadal, bonic, i com un va i ve el meu cor plora d'enyorament perquè no ets aquí com abans. I et miro i et dono gràcies al mateix temps per haver fet el teu camí, per haver complert el que havies vingut a fer. 

No em crec la tristesa profunda de les frases fetes: "Tan jove! No ha pogut gaudir de la vida!"...  No me les crec perquè no som ni joves ni vells, ni la vida és aquesta curta estada a la Terra. No es tracta de 5, ni de 30, ni de 100, no es mesura així el nostre pas per la Terra, perquè és només això: un pas. Venim i tornem a marxar, i hem fet aquest recorregut moltes vegades, moltíssimes vegades, i la intensitat i plenitud del nostre pas no es mesura en temps, sinó en intensitat i qualitat. Amb la intensitat i qualitat que tu, bonic, has sabut viure.

És a mi que em costa, de vegades, continuar caminant sense poder compartir la meva vida físicament aquí amb tu. Se'm fa llarg, a voltes, els dies que em queden abans de tornar-te a viure i sentir-te plenament, com sé que faré quan em toqui deixar el meu cos i sigui la meva hora de tornar. Hi ha moments que el meu cor et troba a faltar. No dubto de res, només et trobo a faltar. És el meu camí, rei meu, és la meva part del pacte, ho haig de viure i haig d'anar plorant quan em vinguin les llàgrimes per poder buidar tot el dolor de no veure't físicament i de continuar caminant sense tu. I mira que ho fem de caminar! I de crear noves  vies, i em sento feliç perquè et sé, però amb això i tot..

"Mama maca, tot continua. No hem acabat enlloc, no ens hem aturat enlloc. Jo continuo, tu també, el papa... tots continuem vivint. No hi ha distància ni temps, jo soc amb tu ara mateix, escric amb la teva mà, et miro amb els meus ulls i t'estimo amb tot el meu ésser. No és fàcil, mama, ja ho sabies que no seria fàcil, però també sabies i saps que ho pots viure i transformar-ho tot amb la força de l'amor i la saviesa que has anat acumulant en tants passos caminats damunt aquest pla terrenal durant moltes i moltes vides. 

Mira aquesta foto que tens al costat, mama: Aquesta abraçada que ens fem amb tanta alegria, malgrat l'esforç de la cursa, la suor al front, els ulls vermells, el cansament...Aquesta és la nostra imatge d'ara mateix. Ens estimem i confiem en el nostre amor, tot el demés queda petit davant aquesta força i entrega total. Així som, mamu, aquesta força d'amor que ho il·lumina tot sense deixar res de banda, sense renunciar a res ni seleccionar el que ha de venir.

Mama, hem estat molt feliços junts aquí a la Terra amb el papa, amb la família. Aquests dies de Nadal i Reis tan bonics, tan màgics, tan alegres i plens d'amor els hem viscut, era el nostre moment de viure'ls,  ho vam fer i va ser preciós.

 Ara és un altre moment, no pot ser el mateix, mai podria ser el mateix. Però continua sent preciós, mamu, perquè hi continuo sent d'una altra manera. El cos no hi és, l'esperit sí, tot, immens, lluminós, carregat d'amor. Hi soc, mama, abandona tota resistència a viure-ho volent que sigui com abans. És més que abans, molt més. Accepta viure a totes en el teu avui, sense recança que jo no sigui físicament amb vosaltres. Accepta-ho, mama, i em sentiràs més que mai, perquè em sentiràs com ara soc. M'has sentit aquest vespre quan entraves a la cuina, intensament, inesperadament... És així, tot continua essent preciós. 

Sigues feliç ara i aquí amb tots els companys de vida que tens al costat, que t'estimen i a qui estimes. Obre el braços i pensa que soc jo que els obro amb tu, que ric amb tu, que faig bromes amb tu... I no soc jo sol, tota la família està amb vosaltres.

Confia, mama maca, no temis res. Deixa que la inspiració et porti nous aromes i viu feliç, oberta a tot. T'estimo, soc feliç de viure un altre Nadal amb vosaltres. Confia en mi, no et fallaré mai. Fins el cel i tornar, fins al cel i tornar. El cel és un estat de l'ésser, no un lloc, i el pots trobar ara mateix.

          T'estimo

                                          Ernest

Canta la teva felicitat!

Ernest, preciós, com vibres dintre meu!

Se'm remouen alegries, emocions, enyorament i felicitat, tot en un instant. I les paraules que m'han sortit de dintre, sense pensar, quan una amiga m'ha dit a l'acomiadar-me, assenyalant als seus fills:

-"No te'n vols emportar un?"

-"Noooo, el meu ja el porto a dins!."

Preciós Ernest, què em dius, bonic?

"Mama, canto feliç, salto feliç, vibro feliç quan em reconeixes així, plenament, naturalment, dintre teu. Així, sense pensar, com l'aire que respires, com el vent que aspires, com el so de l'aigua quan cau... Formo part de tu per sempre més. No soc un record. Soc una presència viva, soc l'alè del teu respirar, soc la llum dels teus ulls. Soc tot el que necessites i tu ets tot el que necessito. Tot és Ara, tot és Aquí. I quan ho sents així, quan no ho has de pensar, sinó que ja ho sents, tot salta i es belluga i canta i vibra i no hi ha cap dubte per la Felicitat.

Mama, si et poguessis sentir sempre així, que feliç series! I tot cantaria la teva felicitat. Ho aniràs aconseguint, ja ho veuràs. A la Terra, ja ho saps, tot costa. Però ja no és igual per a vosaltres. Ja no hi ha engany, ni confusió, ja tot és clar. Jo soc aquí. Jo soc aquí, Jo soc aquí. Ho dic jo i ho dius tu, al mateix temps. Mama, no et neguis gens ni mica, només accepta't en el que t'agrada i en el que no. Acceptant-te dones permís per ser. I quan ets, tot esclata.

Gaudeix, mamu, riu, canta, rep aquest sol tan preciós; mira i omple't de tots els colors, de totes les formes i de tots els sons d'aquesta Natura de la que formes part. Escolta el silenci, capbussat en ell, deixa que t'ompli i que tot vingui. T'estimo, mama maca, en el nostre Amor no hi cap la tristesa, ni la por ni el dubte. El nostre Amor és el que sempre ha estat: radiant, alegre, boig, lliure, preciós, esclatant, creador.

Mama, no em cansaria de dir-te coses, m'encanta que em demanis. M'encanta estar aquí amb tu i agafar la teva mà que escriu les meves paraules que mai podran dibuixar tot l'abast i el so del meu Amor per tu. Un petonàs!

                                                                      Ernest