Mama sóc aquí: EXPOSICIÓ “L’INICI DEL VOL”

La vida és un camí per ser recorregut amb il·lusió. Aquesta és una afirmació que resumeix en gran mesura l’experiència viscuda durant aquesta exposició. Des d’un principi, amb els primers pensaments, les primeres converses, els ànims de la família i amics, el record per les persones estimades que ja han tornat a la llum i ens acompanyen d’una altra manera... Tots aquests elements han fet que l’exposició hagi estat una experiència de vida plenament satisfactòria.

Les tècniques de dibuix i pintura inicials que he anat aprenent, han estat el pretext per apropar el llegat d’amor del nostre estimat Ernest a la gent que ens estima i s’interessa per compartir la nostra alegria i el nostre despertar. Realment l’exposició era un pretext per aconseguir aquesta fita.

Del 15 al 23 de desembre, doncs, vaig gaudir explicant als visitants el meu despertar en aquest nou llenguatge. Personalment sempre m’ha agradat dibuixar i, a la meva manera, aprendre a trobar els detalls que fan que una imatge expressi un missatge, un estat d’ànim, una inquietud o un detall de la realitat. Els primers quadres aplaudits a casa per tota la meva estimada família i les descobertes dels detalls pictòrics aplicats als exercicis d’aprenentatge, m’han ajudat a apropar a la gent aquesta meva nova manera de viure la vida, manifestant el que som, el que fem, exposant el do que portem a dins i que amaguem fins al moment de despertar-lo.

Els tres moments claus de l’Exposició: la Inauguració, la Cantada i l’Homenatge Literari a l’Ernest van ser fites especials, compartides càlidament pels amics i coneguts que van omplir la sala en cada una d’elles.

Així el dia 18 vaig treure la pols a la guitarra amb la Dolors i, amb la veu encongida per l’emoció i la il·lusió de compartir amb la gent estimada la nostra passió per cantar,vam interpretar un repertori de cançons catalanes i peruanes que a nosaltres ens arriben al cor i que van arribar directes al cor de tota la gent que ens escoltava. Va ser emocionant i molt bonic.

Però la vetllada que va ser més generosa per la quantitat i qualitat d’amor expressada va ser la del dissabte 22, “Paraules per l’Ernest”. Vint-i-una persones que formen part del seu entorn, amics, mestres i familiars ens van llegir o explicar les seves vivències amb ell i l’aprenentatge que els està oferint. L’ambient de la sala es va omplir d’una energia d’amor meravellosa, tal com van comentar entre tots, participants i públic, en acabar la sessió.

La Sala de Can Sebastià, doncs, ha esdevingut un espai màgic on la gent que compartim la font d’amor de l’Ernest hem pogut amplificar encara més aquest sentiment comú. Entre tots i totes hem teixit uns records que difícilment esborrarem dels nostres pensaments i de la nostra vida.

Per acabar vull assegurar-vos que continuaré dibuixant i pintant, cantant i escrivint pel gust de fer-ho, i que potser, més endavant, tindré l’oportunitat de tornar a compartir amb vosaltres noves vivències.