27 de gener de 2019

MAMA, JO SOC

Ernest, aquesta matinada m'he despertat i sentia que em deies que cap dels teus records, res del que hem viscut aquí amb tu ens ha de servir ara per patir o tenir por. No m'he aixecat per escriure-ho. Què em volies dir, maco, què em vols dir?

"Mama, no tinguis cap recança de pensar en mi, de pensar-me, de sentir-me, de demanar-me. Som tu i jo, continuem essent tu i jo. Tuc creus que mai podria estar lluny de tu? No, mama, jo soc. Jo no vaig ni vinc. Jo soc. No necessito "viatjar" enlloc, perquè ja hi soc. No hi  ha espai, ni distància, ni temps. La vida no és la línia contínua que es veu a la Terra, aquesta línia lineal. La Vida És. La Energia És. La Llum És. No ho mesuris, ni deixis que t'ho mesurin amb les directrius de la Terra, perquè la Terra és un mínim granet dintre el vast Univers. Del que no es coneix, a la Terra s'intenta conèixer i tota mesura i tota mirada  no arriba, ni s'acosta encara, a abastar una mínima idea del que és l'Univers i l'energia d'Amor que el mena.

Mama, com sempre t'he dit, com tu em vas dir: No hi ha res que ens  pugui separar. Has de créixer en l'amor i l'amor no separa, no  allunya, no deixa. L'amor creix amb l'amor i es genera i regenera per l'amor. No hi  ha res que l'aturi. Tota por, tota separació és producte de la ment petita, de la ment terrenal. Les pors, els límits són mentals, no existeixen. Només existeix l'amor i aquesta és la única veritat. No deixis que cap d'aquests límits t'arribi. Tu ja els has transcendit, mama, ja has anat més enllà, per tant només et cal continuar creient en tu mateixa, en el teu sentir, en el teu saber intern, aquest que no es condueix pels paràmetres de la ment, sinó de l'esperit. Aquesta veritat que vam viure cada dia de la nostra vida, a cada mirada, a cada somriure, a cada somni, a cada paraula, a cada abraçada, a cada bes, a cada sospir d'amor que ens inundava, a cada joc, a cada rialla, a cada llàgrima, a cada creació, a cada cançó, a cada poesia, a cada segon, a cada estona que vam passar junts i que ens va fer tan grans.



Mama, la separació tampoc és real, no te la creguis. Jo estic tan a prop i tan lluny com em vulguis tenir. La teva vida, la teva realitat la crees tu, cadascú se la crea. Cap on t'enfoquis, cap on et dirigeixis, així serà el camí que crees. Som Un, som una sola energia que es desplaça i creix en unitat. Mama, no tinguis por de res, no et preocupis per res, deixa't viure, deixa't sentir, aprofita cada moment de la teva vida en fer el que estàs fent, gaudeix, no et qüestionis, no t'apressis, no deixis que res pertorbi la teva pau, aquesta que tens amb mi, que teniu amb mi. No hi ha res fora de vosaltres, tot el que t'arriba, arriba per fer-te de mirall, no per pertorbar-te. Ho tens tot a dintre.

Mama, sigues feliç i escolta, mira, sent, gaudeix de tot el que et parla de mi perquè aquesta és la nostra raó de ser, d'haver vingut; és el combustible que ens fa avançar i crear aquest Amor immens que estem vivint. Mama. l'alegria és la reina de la vida. Pensa amb alegria, viu amb alegria, sent amb alegria, com sempre havíem viscut i continuem vivint.

Mamu,  jo mai faria res que et fes mal, i tu tampoc. Per tant, deixa que els mosquits volin, que et facin nosa si cal, però deixa'ls que passin, no els donis més atenció que la que et cal per saber qui són.

Un petó, mamu maca, estic sempre amb tu, connectats, junts i així serà. Sense por, només existeix l'Amor.
                                     
                                              Ernest

Cap comentari:

Publica un comentari