Em sento tranquil·la, et visc sense dolor. La punta d'enyorament m'acompanya tot i que sento que ja hi ets i que el regal que ens has fet marxant i venint, venint i marxant i tornant a venir, és increïble i preciós.
"Mama, deixa't viure tot el que estàs sentint i està venint. El camí s'obre, ja s'està obrint; aquest camí que has imaginat i creat cada dia amb la teva confiança, amb les teves llàgrimes d'amor, amb la teva elecció de la felicitat. No li tinguis por ni sentis que t'allunyes de mi perquè ja no sents tan dolor. Mama, jo soc feliç d'acompanyar-te, d'estimar-te, d'estar amb tu i de veure com estem fent realitat el propòsit que ens va portar aquí. Vés endavant, riu, mira, respira, balla, parla, escriu, sent, obre portes, obre finestres, deixa punts de llum darrere teu, és la vida nova que has forjat. I amb el papa. Tots tres junts tal i com vam començar aquí, com ja havíem començat abans, com continuarem infinitament.
Escolta't sempre, mama, i discerneix d'on et ve cada emoció. Tanca els ulls i reconèixer-te. No tinguis por de sentir, de ser, de projectar-te. Jo estic amb tu, no em perdràs mai, al contrari: cada vegada t'acostes més a mi i tot allò que has imaginat es farà realitat.
T'estimo, mama, volem tan junts, ens estimem tant! Recorda sempre que tot va més enllà del pensament, de la mirada, de les creences, de la por... Tot va més enllà i cal travessar boscos i muntanyes per arribar al nou paisatge. Gaudeix del camí, viu amb alegria i ves integrant tots els senyals, totes les informacions, tots els somnis, totes les inspiracions que arriben a la teva vida. Continua fent que l'amor sigui la llum que et guia. L'Amor que també va més enllà de nosaltres, de tu, de mi, aquest amor que ens abraça a tots, aquest amor que Som, que És, del que venim, per on caminem i on anem.
"Una abraçada immensa d'amor, de papallones i flors, d'estels, de nit i de dia."
Ernest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada