24 ANYS, ERNEST!
Avui, Ernest preciós, fa 24 anys que estàvem a les portes de veure't per
primera vegada. Et tenia dins meu, havies crescut molt, i tot estava a punt per
rebre't. No sabíem com aniria, però confiàvem totalment que tot aniria bé, de
la mateixa manera que vam confiar ja des del primer moment que vam saber que
t'havies implantat al meu úter... Quan vam saber que ja hi eres no ens va
passar pel cap tenir cap mena de por, precísament perquè ja hi eres, perquè ja
havies arribat... El que hagués anat malament hagués estat que no
t'implantessis, que no t'hagués pogut tenir, que no t'hagués arribat a
conèixer... A partir del moment que vam saber que ja existies tot va ser un
confiar en la vida que et portava a nosaltres, com ara, que també confiem que
la vida, aquesta vida que ens has mostrat infinita, ens torna a portar cap a
tu.
.jpg)
Per això, perquè tu estàs en mi i jo estic en tu,
els meus ulls brillen amb la teva mirada que no he deixat mai de veure; per
això el meu somriure em retorna el teu somriure a l'acte, per això puc riure i
fer broma, i ballar, i cantar i jugar i estimar amb un amor sense límits,
aquest amor que estem vivint i que no deixarem de viure mai.
Gràcies, preciós meu, per la vibració tan alta que has posat a la nostra
vida de pares, gràcies per tots i cada un dels records que són combustible pel
nostre avui, gràcies per la teva rialla feliç i còmplice que viu en nosaltres,
gràcies per aquest amor segur, serè, sòlid, infinit, esbojarrat i màgic que
estem vivint amb tu i que ens ha obert la porta al nostre ésser resplendent,
diví, etern:
ETERNS - ERNEST
"Mamu, mama,
mami... tots els noms que et vaig dir per anomenar-te, per demanar-te, per
dir-te com t'estimava quan era aquí. Gràcies per aquesta vida terrenal tan
bonica i plena que em vareu regalar, gràcies per la teva mirada que sempre em
sabia veure, per les teves paraules, les teves cançons, el teu temps, tot el
temps que em vas dedicar, que vam gaudir junts i que va forjar aquesta
connexió, aquesta intimitat, aquest amor tan immens, tan màgic, tan ple, tan
innocent i tan grandiós, tot alhora,
.jpg)
Quina vida més maca vam tenir tots tres junts, amanida per l'estima de tots els que ens enbolcallàven! Havia de ser així. Com, sinó, ens haguéssim pogut continuar sentint després de la meva partida? La nostra connexió ja era infinita i la vam viure aquí, en el nostre dia a dia, sense temps, sense límits, no hi havia res més plaent que estar junts, que gaudir junts, que riure i imaginar junts... Com ara, deixant anar la forma que ens conté.
El món terrenal és
un món de formes, d'aparences, de creences... El món real del nostre
ésser és ser sense cap forma, sense aparença, és pura existència, pura essència
de llibertat, pur esclat de joia.
24 anys a la Terra,
sense límits a l'Univers.
Us estimo,
papes, junts per sempre,"
ERNEST - ETERNS
