Aquest relat l'Ernest el va escriure per un exercici de l'Institut el gener del 2012. Reflexa molt bé la seva passió per la màgia i el seu gust i facilitat per escriure.
El dia 9 d'aquest mes de juny, vam llegir aquest relat a la plaça de Tona durant els actes de celebració dels 25 anys del Grup d'Esplai "Güitxi-Güitxi", en el que l'Ernest havia participat quan era un nen. Els monitors ens van venir a veure per explicar-nos el seu desig que l'Ernest fos present d'alguna manera en aquesta celebració i ens van oferir un espai per a fer-ho possible. Vam sentir una gran alegria i un agraïment immens.
Ernest Sandoval
16-1-12
El Bosc Tròbeg
En Jack era un
nen de dotze anys, fantasiós i pensatiu, que li encantaven les novel·les de
màgia. Però la seva, no era una història com la de l’altra gent, encara que ell
no ho sabés, la seva vida faria un gir radical que el canviaria per sempre.
En Jack vivia a
un poble força gran, que no arribava a ser una ciutat. Era un lloc normal, si
més no a simple vista, però tots els habitants desconeixien la veritable
història d’aquell lloc. Un dia qualsevol, en un carrer com n’hi ha molts, en
Jack caminava tranquil·lament. Tornava de l’escola i no tenia pressa. Mentre
caminava, es va parar de cop i es va girar. A l’esquerra hi havia un pas estret
sense sortida que cada dia el veia, però sense saber per què, aquell dia li va
cridar poderosament l’atenció. No hi havia ningú ni hi veia res d’estrany, però
hi havia una mena de força que li impedia deixar de mirar-lo. Quan feia un parell
de minuts que observava, de cop, un vent glacial, gens corrent en aquella època
de l’any, el va envestir per darrere i el va empènyer amb una violència fora de
mida. En Jack va voler cridar, però no li va sortir cap so. Va travessar
ràpidament el pas estret i es precipitava contra la paret del fons. Tancà els ulls i es va protegir la cara amb els braços, però
el cop no va arribar i, de sobte, el vent es va parar. Lentament, en Jack va
abaixar els braços i el que va veure el va deixar estorat. Davant seu hi havia
una extensa clariana envoltada d’uns immensos roures. Els arbres estaven
coberts de fulles verdes i lluentes i, entre elles, els ocells cantaven
alegres. De lluny es sentia el soroll d’un rierol. En Jack es va girar i veié
uns arbustos que formaven una mena d’arcada, devia haver entrat per allà. El
noi estava bocabadat. “Que sóc mort?” va pensar mirant al seu voltant. “No” va
dir una veu profunda dins el seu cap. En Jack va fer un bot i es va girar cap a
totes bandes, sense veure a ningú. “Benvingut al Bosc Tròbeg” va continuar la
veu.
-“Qui... qui em
parla?” –va preguntar el noi. La veu va riure. “El Bosc”, digué dins el seu
cap. En Jack no entenia ni fava, el bosc li parlava? Cada cop es creia més la
teoria que s’havia mort. La veu va continuar: “Tu, noi, has estat escollit per
ser el nou Guardià.”
-El guardià de
què? –preguntà en Jack, mirant debades
d’on procedia la veu. “El guardià del
bosc. La teva missió és evitar que cap mena d’ésser travessi el portal, ja que si algun d’aquests ho aconseguís, obtindria
tots els secrets que amaguen aquests arbres. Per impedir que això passi, has
d’aprendre els coneixements de la màgia. Però seràs tu que decidiràs si
acceptar o no aquesta missió. Ara ve quan et pregunto: La vols acceptar i ser
el nou guardià del Bosc Tròbeg?”.
En Jack s’ho va
rumiar. Allò volia dir que la seva vida canviaria per sempre. A ell la màgia
sempre l’havia fascinat, però no sabia si li agradava tant per allò... Va
estar-se una estona pensant i discutint interiorment, però finalment va aixecar
el cap i mirant cap a les profunditats del Bosc va dir amb veu clara i ferma:
-Sí.
Durant els
següents sis anys, cada tarda anava al bosc i aprenia el complicat món de la
màgia que el bosc li ensenyava. Li encantava i aprenia amb facilitat. Durant
aquell temps havia hagut de fer fora una bruixa de nas torçat i molt lletja, un
home llop esgarrifós i un ogre enorme que li havia costat molt de foragitar-lo.
Tot i així no es va acovardir i va continuar anant al bosc cada dia de la seva
vida, i cada dia tornava a recordar com, quan era un nen, havia entrat per
primer cop a aquell bosc, a aquell bosc meravellós que li havia canviat la
vida.
