Ernest, carinyo, avui fa 20 anys que em vas fer mare; fa 20 anys que, dintre el meu ventre ple, tu ja volies sortir. I nosaltres t'esperàvem i et volíem donar aquesta vida que mai haguéssim pogut imaginar millor. El meu cor riu i plora a l'hora. Voldria tornar-ho a reviure, voldria que fossis aquí si no fos perquè ja hi ets aquí. Ja has vingut, ja et coneixem, ja sabem qui ets, ja hem viscut increïblement aquests 14 anys amb tu, aquí.
Et miro, i tota la nostra vida se'm fa present, i et sento serè, íntegre, rialler, segur, feliç.Sí, amor meu, estic plena de tu, de la nostra vivència, del teu amor, de la teva màgia, de la nostra veritat. Per molts anys, preciós meu! visible i invisible continues existint i continues en mi. I jo et continuo fent gran i tu em fas gran. Per molts anys, preciós, fill meu estimat, desitjat, immens, etern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada