Mama sóc aquí

 Dedicat a PERE BOIXADERA GALOBART

A REVEURE TIET PERE!

Feliç retorn a la Llum, tiet maco! Has fet camí per aquesta terra durant 96 anys que són molts, o molt pocs, segons pel cantó que t’ho miris.

Amant de Tona, de l’Esbart, del Castell, de la Natura i i dels pessebres, les teves creacions, el teu art i creativitat han fet més ric aquest país. Has farcit d’experiències i vivències aquesta terra i has deixat petjades que algun dia algú retrobarà, seguirà i te’n donarà les gràcies, potser sense conèixer-te.

Però per a mi has estat, sobretot, el meu padrí i la meva memòria, la memòria de la nostra família, la dels meus avis, la de la meva mare Rosa i tu, i la dels vostres germans Lurdes i Josep. Ara, gràcies a tot el que ens has explicat, tinc un passat ple d’imatges i d’anècdotes, de vivències i records, de colors i d’olors, d’anys de molta duresa i d’anys de més bonança, d’alegries i de tristors, la memòria d’un temps de guerra i de postguerra que va marcar tota la vostra generació. Les teves paraules m’han donat un passat i em sé part i hereva d’una família que no vaig conèixer en gran part, però que ara sento meva.

Celebrem la teva vida, tiet, de punta a punta, amb totes les seves llums i ombres. Et donem gràcies per la teva saviesa, per la teva noblesa, per haver ajudat a tots els que han necessitat un cop de mà teu, sempre sol•lícit, amable, bondadós, disposat... Et donem gràcies per haver estimat tant la mama, per haver-la cuidada, per haver-la fet somriure, per haver-la acompanyat en els seus últims temps, com vas fer amb tots els altres germans, familiars i amics... i et donem gràcies també per haver estimat l’Ernest i per haver-lo enyorat tant. Ara ja estàs amb ell i el podràs tornar a abraçar, i a la tieta, i a tots els que t’esperen, sense cap neguit, perquè tots els neguits els has abandonat ja quan has deixat el teu cos enrere i t’has alliberat.

Ja feia temps que volies marxar d’aquest món... Què hi faig jo aquí?, ens deies, i jo et contestava que no ho sabia, però que si estaves aquí era perquè alguna cosa hi estaves fent, alguna cosa et quedava per aprendre o per ensenyar-nos als que quedàvem aquí... “Ja vindrà, ja vindrà, i nosaltres l’acompanyarem”, sentíem l’Ernest i la mama que ens deien. I així ha estat, el moment ja ha arribat, la porta ja se t’ha obert i tu has deixat el teu cos plàcidament i, envoltat d’un gran amor de tots els que t’estimem, has marxat en pau i ens has dit: A reveure!

Ets el nostre últim tiet, l’últim referent, ara som nosaltres els que ens posem al davant de tot, a primera fila, sense por i plens de tot l’amor i la saviesa que ens aneu deixant com a penyora a cada comiat.

Sigues feliç, tiet Pere, sigues molt feliç i gaudeix d’aquesta vida preciosa que continua més enllà dels nostres sentits i que tant et mereixes. Nosaltres ja vindrem, ja arribarem.

T’estimo, t’estimem molt.

Dolors i Chicho