Aquesta meva manera de ser, aquesta força interna de tirar endavant malgrat tot; aquestes ganes de ser lliure, que res em pugui aturar -i menys les meves pors-; aquesta passió que sempre he sentit per donar la vida per una idea, per un amor; les meves ganes de moure'm , de caminar, de conèixer, d'anar sola, d'estimar profundament la meva llibertat; de creure en tot allò que sento; d'actuar de vegades esbojarradament per un impuls, per un ideal; l'amor per la meva vida, pels meus sentiments i vivències... Ara ho veig: he vingut amb tot això per poder viure la meva vida. I els éssers amb els que he viscut i visc m'han ajudat a enfortir aquestes eines, a reconèixer-les, a fe-les créixer.
Tots tenim les nostres habilitats i eines per poder viure la vida que estem vivint i aprendre de tots els reptes que ens hem proposat viure. No hi ha res que ens sobri, no hi ha res que ens manqui. Tots som sagrats. Tots som immensament amor.
Gràcies amics.
ResponEliminaGràcies Ernest.
Una Abraçada de llum i color.