El mar, el cel i... nosaltres, Ernest
He anat a la platja, sola. Fa un dia gris, plujós, amb ventades... El mar i el cel gris i blanquinós es confonen, s'adapten, es camuflen entre si i a mi em regalen misteri, emoció, enyor poesia, màgia... Les onades arriben amb ganes a la sorra i l'aigua es tenyeix d'un verd oliva, d'un verd grisós i fa soroll i creix i m'encanta.
Ernest, bonic meu, m'emociona anar a llocs que abans havíem visitat amb tu, m'emociona anar a llocs on mai no hi havíem anat abans amb tu. L'enyor i la il·lusió es confonen entre si, es barregen, fan com el mar i el cel gris que costa de veure on acaba l'un i comença l'altre... Com tu i jo, rei meu, on acabo jo i comences tu? On acaba la mare i comença el fill?
"Mama, no hi ha límit, no hi ha trencament, som l'un dins l'altre, com el cel quan es toca amb el mar i un s'endinsa en l'altre, no hi ha línia divisoria, és una sola realitat, com nosaltres.
Em sento feliç d'estar amb vosaltres aneu on aneu, feu el que feu, ploreu o rigueu, feliços o entristits. M'agrada estar amb vosaltres i el meu amor creix juntament amb el vostre perquè, recordeu-ho sempre: Tot és amor, tot té el mateix valor, un extrem sense l'altre no podria existir mai. És una festa, mamu, venir a la Terra és la festa de les emocions, de les sensacions, dels sentits, tot està bé, no hi ha objectiu més gran que venir a viure tot el que esteu vivint.
Com t'ho diria, mama? Imagina't que et poguessis plantejar transformar-te en formiga per experimentar com és, què fa, com actua, com construeix i es relaciona amb les altres? No hi ha patiment, només descobriment, només el repte i l'aprenentatge de saber què se sent per un temps limitat. Com a formiga viuries i sentiries com elles, però quan tornessis a la teva veritable essència hauries crescut en experiència, en sensacions, en compassió, en amor... Mai més miraries les formigues de manera indiferent, ans al contrari, les veuries, les valoraries, les protegiries i les estimaries, s'haurien convertit en part de tu i sempre per amor. És així, mamu, és així."
Ernest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada