El puzle

L'Ernest riu com un boig de veure,a  vegades, com ens escarrassem per comprendre, com arribem a fer tantes coses per arribar a entendre, a ser, quan la realitat és que no hem de fer res per ser, perquè ja som. L'únic que ens cal és deixar-nos viure, sentir i abraçar tot el que vivim, perquè la vida no és tot allò que hauria de ser, que podria ser, que hagués pogut ser, sinó la que és. La que cada dia ens arriba com un riu que inunda les nostres vides, que penetra per tot i que ens mulla de dalt a baix per molt que li posem barreres o que ens en vulguem amagar.

Aquesta nit he tingut un somni:en el que em veia ajupida a terra, intentant recollir un munt de peces de puzle que es veien totes escampades. De cop, he vist l'Àlvar que m'estava ajudant a recollir-les i he comprès que aquelles peces escampades eren les meves, les peces del meu puzle particular, aquell que vaig creant a cada moment. I m'he despertat amb un profund agraïment al meu germà estimat.

I m'he adonat que, al final, el que estic fent no és altra cosa que recompondre totes les peces de mi  mateixa que han quedat escampades pel terra després del terratrèmol emocional que ha sacsejat la meva vida i recompondre-les, una a una, dibuixant un paisatge nou que descobreixo a mesura que puc encaixar les peces que han saltat. Només estic fent un nou puzle de mi mateixa quan el puzle inicial s'ha desfet totalment i les vores no han quedat iguals. Recompondre'm de nou, sense model preestablert que m'arribi en sèrie, un model igual per a totes les caixes, aquest model que la societat i les diferents memòries emmagatzemades al meu inconscient m'havien fet creure que era l'únic possible.

Despertar d'una sotragada que remou l'ànima i esmicola tot el que era i pensava que seria, no és sinó entretenir-me a trobar les peces que encaixen de nou, a poc a poc, i fer una nova versió de mi mateixa sense patró, sense pressa, sense saber ni voler saber quina serà la forma final, el disseny final. Només gaudir del plaer de trobar i encaixar, quan menys m'ho espero, una peça a una altra en moments d'inspiració que arriben mentre jugo i reconec tot allò que em ressona en el meu nou disseny, lliure de pautes anteriors i sense temps per acabar-lo.

Ernest, sé que hi ha nits que em retrobo amb tu i amb els éssers de llum que m'estimen. Hi ha dies que em desperto amb un nou pensament, amb una nova inspiració, i sento que la meva consciència es desperta una mica més després d'aquestes trobades. Cada vegada que perdo una mica més la por a la por, la meva consciència creix. I tu i jo, que som el mateix en essència, estem al darrere de tots aquests moments. 

L'Ernest m'ho ha ensenyat

Aquesta meva manera de ser, aquesta força interna de tirar endavant malgrat tot; aquestes ganes de ser lliure, que res em pugui aturar -i menys les meves pors-; aquesta passió que sempre he sentit per donar la vida per una idea, per un amor; les meves ganes de  moure'm , de caminar, de conèixer, d'anar sola, d'estimar profundament la meva llibertat; de creure en tot allò que sento; d'actuar de vegades esbojarradament per un impuls, per un ideal; l'amor per la meva vida, pels meus sentiments i vivències...  Ara ho veig: he vingut amb tot això per poder viure la meva vida. I els éssers amb els que he viscut i visc m'han ajudat a enfortir aquestes eines, a reconèixer-les, a fe-les créixer.

Tots tenim les nostres habilitats i eines per poder viure la vida que estem vivint i aprendre de tots els reptes que ens hem proposat viure. No hi ha res que ens sobri, no hi ha res que ens manqui. Tots som sagrats. Tots som immensament amor.

Del llibre "Mama, soc aquí"

Com estic? ... Redescobrint-me, amb humilitat, en silenci. Anant a les arrels del meu amor per l'Ernest, a les arrels del seu amor per a nosaltres. Redescobrint que sense la puresa d'aquest amor que hem viscut i que ens ajuda a viure ara, no seríem res; que necessito profundament beure de les aigües d'aquestes arrels per sentir l'essència del per què estic aquí i per què estic vivint tot el que estic vivint.

L'amor d'aquesta persona única que ha estat l'Ernest, m'ha permès i ha fet sortir de dintre meu la bellesa de la meva ànima. M'ha ensenyat facilitat, acceptació, amor incondicional, respecte. M'ha fet sentir tan estimada, tan bona, tan alegre, tan juganera... He reviscut en ell tot el que de bo hi podia haver a la meva ànima. M'ha fet sentir sempre estimada, sempre volguda, sempre benvinguda, sempre bonica als seus ulls. Tot el que ell va generar en nosaltres naturalment, fàcilment, volgudament, amorosament... em dóna la certesa de com era d'especial, de brillant, de creador. Un ésser molt especial, tant, que tota aquesta seva naturalesa es fonia en la nostra relació. Mai no m'he sentit tan a prop de ningú, tan acceptada, tan mirada amb ulls d'amor. Tot ell era amor i facilitat.

Quan vaig a les arrels d'aquest amor tan gran i puc beure de les seves aigües, és quan m'adono que el sentiment de buit  que em provoca de vegades el pensament dels anys que haig de viure aquí sense ell, físicament, és un pensament que no té sentit per una vida d'alegria i amor com la que jo vull viure, com la que l'Ernest m'ha donat i em continua donant, com la que jo visualitzo i vull crear cada dia, encara que em costi.

Quan parlo, quan puc posar paraules al que visc, al que sento, al que aspiro, m'afirmo a mi mateixa. Afirmo el meu amor incondicional i viu a l'Ernest i afirmo el meu pas per aquest món, en un sentit únic per a mi d'evolució, de creació, de confiança en aquest meu ésser intern, en aquesta ànima il·limitada i serena que tots tenim dintre.

"Patufet meu, Ernest grandiós i estimat, no tinc paraules per agrair i lloar tot el que hem viscut i tot el que m'estàs ensenyant."

"Mama, mama del meu cor, el  meu ésser vibra amb tu quan et sento així de valenta, així de serena, així d'Amor.

Tot continua, mama, tot va fluint. Avança com fas. No pensis tant. Sent, respira, mira, actua i sigues feliç. Emociona't amb tot el que et faci vibrar. Tu em sens. Em sents quan t'abraço, em sents quan les teves emocions vibren tant que arriben directes a mi. No em sentis lluny. Soc el  mateix. No tinguis por i confia. Deixa't anar, mama. Recorda tot el que hem viscut, hem parlat i hem projectat. De vegades tens por, i la por és l'únic que et frena per caminar. Abandona-la, mamu. Reafirma't en qui ets, en tota la teva gran força,  en tota la teva potència, en tot el teu amor que és infinit. No esperis resultats, només sent cada batec del teu cor, cada paraula que surt de tu, cara carícia de les teves mans, cada acció que fas i projectes... Omple't del teu saber, del teu estar, de tot el que t'arriba a cada moment. 

Mama, la vida es torna màgica quan abandones els prejudicis, les expectatives, les pressions, les comparacions i els resultats...No et calen, no calen a ningú. Surt del sofriment de tanta pressió. No comparis la teva vida amb la de ningú perquè la teva vida és única, és increïble i és preciosa. L'amor que t'envolta, que generes i has generat és immens. Creu en la teva meravella, en la teva vida, en el teu cor, en el teu somriure, en els teus ulls estimats, em aquesta força que tens dins teu i que et fa avançar.

Sempre que et sents malament, mamu. és per un pensament de negació que et crea por. I no en pots tenir gens de por, perquè res et pot fer mal, res et pot desviar del camí d'amor que has triat. Mama, t'estimo tant i ets tan maca! Confia, no esperis repeticions, resultats. No t'enganxis a res. Cada dia és nou i cada experiència nova t'arribarà quan estiguis buida. Deixa't lliure. Deixa que se t'obrin els camins que aniran sorgint davant teu. Estima. Estima-ho tot. Viu tot el que t'arriba, i riu. Tot està bé i tot és Amor.

Sent-me  quan et toco, quan t'abraço, quan et parlo. No dubtis. El teu cor és molt gran. Avança en els teus projectes, tampoc n'esperis res. Crea pel gust de crear, de posar la teva llum a l'exterior, per deixar vibrar la teva ànima. És cert el que et va dir l'Alícia: no et pertoca a tu jutjar els resultats. Tu només vibra en l'Amor. Creix, alegra't, viu. Avança cada dia en la certesa i la creació de la teva veritat. Ja saps quina és.

Mama, m'enyores molt perquè m'has estimat molt. Hem estat tan units! Molt més del que ara  pots imaginar. Però aquest enyor i aquesta unió és també el combustible que t'ha de servir per creure, confiar i ser feliç. Perquè saps que mai ens deixarem, perquè estàs vivint aquell amor gran que sempre havies somniat, un amor capaç de créixer més enllà de qualsevol limitació de temps i d'espai; un amor com el nostre que uneix cel i terra, vida i mort, llum i foscor i que de tot en fa una sola cosa, una sola forma. Tot es dilueix per ser.

Mama, t'estimo molt. T'ho dic així, a cau d'orella, perquè em sentis bé. L'única recepta, l'única poció que serveix per a tot és creure en tu mateixa i creure en mi, com sempre has fet i continues fent.

        Un petó immens, mamu." 

Vídeos de les entrevistes per la presentació del Llibre a Trujillo

Ja som a casa, l'experiència de la presentació del nostre llibre a Trujillo-Perú va ser tan meravellosa que avui encara ens emocionem al recordar-la.
L'Alianza Francesa, en les persones del nostre amic el Dr. Carlos Cieza i de la senyoreta Ana Rita, van coordinar cadascun dels elements per portar a terme la posta a l'escenari de l'acte de compartir el regal de vida del nostre fill Ernest amb els assistents al Teatrin de l'Alianza Francesa.
Dins de la promoció de l'acte vàrem ser entrevistats en la cadena de televisió SolTV, en diferents programes: SOL TV En Directo i SOL TV Noticias.
A mode d'excusa, com no hem pogut seleccionar i presentar únicament el moment de les respectives entrevistes, us adjuntem l'inici i fi de cadascuna d'elles.
1. En aquesta primera sessió el periodista Carlos Urcia va mostrar especial interès pel tema, per aquest motiu la nostra presència va augmentar el temps inicial que ens van proposar.
Us adjuntem els moments de la introducció del tema i el seu desenvolupament posterior amb les seves pauses corresponents.

Introducció: de 2:25 a 2:34
Entrevista: de 32:25 a 54:40

 Fes clic AQUÍ per veure l'entrevista.













2. El mateix 17 d'agost al de matí, en una breu entrevista a la Dolors es va tornar a promocionar la presentació del llibre.
L'entrevista la podeu trobar en aquests temps dels cronòmetre del vídeo:

Entrevista: de 2:40:42  a  2:48:37

Fes clic AQUÍ per veure l'entrevista.

Extracte del llibre "Mama, sóc aquí" Cap. Foc, pag.197

"L'Ernest es fa present en la meva vida quotidiana, Sento que m'ajuda, que fa que no m'oblidi de les coses, que riu, que em fa bromes i vol que no em prengui les coses tan seriosament, que rigui... Gràcies, preciós!

Ernest, parla'm de l'Amor, carinyo meu, parla'm de l'Amor:"

"Mama maca, ja sóc aquí i tu ets amor. Tota la teva voluntat, tot el teu esforç, les teves ganes d'avançar, de viure, de respirar, de sentir-me sempre en tu, això és Amor.

Amor és tot el que ens envolta, mamu, encara que no el puguem reconèixer plenament quan som aquí. Amor és llevar-te cada matí i, malgrat la meva absència física, somriure'm i dir-me bon dia; fer-me present en tots els actes que fas i crees. Amor és quan camines mirant el cel, mirant i escoltant els ocells, intentant sentir dintre teu el meu amor que t'il·lumina.

Amor, mama, són totes les llàgrimes que vesses quan, malgrat tot, la meva absència física et dol fins a l'última cèl·lula del teu cos. Amor és quan somrius i et treus amb un cop de cap els pensaments victimaris que t'assetgen. Amor és la cura que tens de la iaia, malgrat et costi entendre-la i acceptar el seu procés i la vida que es crea. Amor és quan parles de mi amb aquella emoció, amb aquella força, amb aquell orgull, amb aquella alegria, amb aquelles ganes de fer-me present. Amor és quan us doneu les mans amb el papa i rieu, rieu... Quan rieu junts, la vostra vibració arriba fins a dimensions que ni imagineu, l'Univers sencer riu amb vosaltres. Amor és cada petó que em fas, cada abraçada que m'envies, cada pensament que em regales, cada vegada que em sents, que m'escoltes, que veus els senyals que t'envio.

Amor és la teva calma i el teu neguit. Amor és la vida que ens hem donat i la que ens donem. Amor és allò que brilla en els teus ulls quan tot et parla de mi. Amor és la llum del teu cor que s'expandeix cada vegada més il·limitadament. Amor és el pa que dónes cada dia als ocells que vénen al pati que tant d'amor ha viscut i continua vivint. Amor són tots els teus pensaments cap a l'avi i cap a l'Àlvar, cap als éssers de llum que descobreixes i saps que hi són i que també t'estimen. 

Amor, mama, són les rialles dels teus nens i l'estimació i l'alegria que els dónes i et donen. Amor és tota la teva vida, mamu, i tal com dónes, tal t'arriba. Quant més donis, quant més imaginis, quant més posis la voluntat de viure la vida que vols, aquesta s'anirà creant al teu voltant.

Amor és tot l'Univers; cada energia que balla t'envolta i t'acompanya. Tota l'existència es belluga i es crea per l'Amor. Mama, quan sentis el meu enyor, estima'l també. Accepta'l, mira'l i deixa'l passar, perquè ara ja has arribat a un punt en  què el pots acceptar sense enganxar-t'hi. I ja saps, ja vius tantes coses, ja les estàs integrant tant que no t'ha de suposar cap entrebanc. Al contrari, mamu. Cada vegada que et vinguin els núvols de l'enyor, contempla'ls i deixa'ls passar. Són núvols:  passaran i es diluiran.

Mama, així com fas: confia. Recorda tot el que ens hem estimat aquí i l'Amor infinit que estem creant ara. El món t'és un mirall i tu ets un mirall pel món. Els miralls, quant més transparents són, més nítidament reflecteixen les imatges. Quant més buida estiguis d'expectatives, de pretensions, d'ego, més brillarà la teva llum que reflecteix i reflectirà, cada vegada més, l'Amor que ets. L'Amor que Som. L'Amor que Sóc. Tal com és a dalt és a baix.

T'estimo, mama, amb molta alegria. Aquesta que comences a sentir de nou quan et parlo, quan et miro. Aquesta guspira d'humor. No cal agafar-nos res del que vivim en les diferents situacions tan seriosament, ni les doloroses ni les precioses. Recorda: "Això també passarà", en qualsevol vivència. L'únic que no passa és la nostra essència, el nostre Ésser interior, allò que realment som.

T'estimo. No em cansaré de repetir-t'ho. T'animo, et bressolo, t'abraço, em recolzo en tu, t'empenyo, ric... Però mai ploro amb tu perquè el dolor no forma part de la nostra essència, només és un aprenentatge que venim a aprendre aquí a la Terra. Davant de qualsevol dubte, de qualsevol ensopegada, busca i sent l'Amor en el teu cor. Només l'Amor que sents farà que la foscor momentània s'aclareixi i el dia torni a brillar.

Un petó, mama, com fèiem, com fem. T'estimo infinitament."

                                                            Ernest

Juga, mamu, crea

M'he llevat d'hora i sóc aquí, a l'habitació de l'Ernest. No vull perdre el costum d'escriure cada dia el que he viscut. Cada dia és nou. Cada dia té petits tresors amagats per a mi. De viure'ls, els visc. De vegades, són tresors tan petits que així com arriben se'n van. Si no els escric, els perdo. Són llambregades de claror, vols d'ocell invisible que em passen per davant o que em surten per sota una pedra. Si no en deixo constància, tornen a desaparèixer; sé que he vist quelcom, però si no ho escric i ho plasmo en el full, se'm confon. De vegades segur que ha de ser així, però sé que si els recullo i els escric m'ajuden a adonar-me que cada dia és màgic.

Vull viure en aquesta màgia, en aquesta saviesa interna que es va despertant, que l'Ernest preciós ens va despertant. Aquesta saviesa que ja bategava dintre meu des de petita, que de vegades coincidia a trobar i que l'Ernest em va fer viure de bat a bat, primer fent-me de mirall amb la seva personalitat increïble que treia de mi el millor que podia tenir dins meu, i després amb la seva marxa sobtada, però pactada des de sempre. Pactes d'ànima. La meva ho sabia, la seva també. Els nostres personatges terrenals, no. Per això només vivíem felicitat i amor. La felicitat i l'amor que després ens faria continuar.

Ernest meu, la nostra conferència "Mamá, no me he ido, estoy aquí", penjada al Youtube ja té prop de 37000 visualitzacions. El teu nom, el teu ésser, l'aprenentatge immens que ens dónes sobre l'Amor que va més enllà de tota aparença de separació i dolor s'escampa arreu del món. És increïble el que està passant, i estava anunciat en aquell somni que vaig tenir i que estem fent realitat tots tres, tu, el papa i jo, perquè sempre serem tres.

Sé que tot va arribant perquè estic desperta a que arribi, estic oberta al que va venint, a cavalcar en aquest cavall blanc, màgic, que ens vas deixar a la porta de la teva habitació; en aquell cavall blanc que el tiet Abel et va regalar per la Mona de Pasqüa, en aquell unicorn blanc que ens vas deixar dibuixat per sempre més, que ens espera pacient i curiós per portar-nos a descobrir el món i el potencial meravellós que hi ha dintre de cadascú per crear la nostra vida, la que volem, la que ens espera des de sempre.

Ernest, nen meu, vull ser capaç d'aquietar la ment per viure el silenci del qual surten totes les respostes. Vull buidar-me de qualsevol resposta mental condicionada; vull buidar-me de coneixements preconcebuts perquè m'arribi tota la saviesa, que és molt antiga, que portem inconscientment a dintre i que només pot sortir en silenci mental... Tot canvia i tot està dintre nostre. I dintre nostre hi ets tu, Ernest, i el nostre ésser etern. I  no dic res més, perquè seria de nou la ment la que parlaria. I ha de ser l'experiència viva la que ha d'anar portant les respostes.

"Mama maca, la meva mama maca i trempada amb la que he jugat tant, amb la que he cantat i llegit tant, amb la que he estat tan feliç. Tot continua i tu estàs navegant, cada vegada més lliure, pel mar invisible del Univers del que formem part des de sempre. Mou les teves ales d'amor, que elles et porten a volar cada vegada en els espais més profunds de  la teva ànima blanca i lluminosa. 

Mama, tot és divertit. Estem jugant, mama. La mateixa expansió és el joc més alegre i joiós que et puguis imaginar mai. I és un joc que juguem tots alhora. És immens i és molt petit al mateix instant. Ens fa Un i també es viu en  un. Mama, no oblidis jugar amb alegria. No hi ha joc sense alegria. Si no hi ha alegria es converteix en una pressió, en un compromís, deixa de ser joc. Juga, i riu mentre juguis. I sigues feliç, siguis on siguis; volis on volis, sigues feliç. Desprèn-te de tot el que et limita, perquè és infinit l'aprenentatge de l'ésser lliure que juga i descobreix.

Mama, estem jugant, continuem jugant. Si hem viscut amb felicitat i alegria aquí, és inimaginable per a tu, mentre siguis aquí, com jugarem i la Felicitat i Alegria que sentirem jugant en els estats il·limitats d'Amor i Llibertat que ens esperen quan deixem el personatge que hem vingut a encarnar. És tot molt senzill, mamu: reconeix-te i de seguida hi seràs.

Tot el que vivim ho estem creant.. Dintre el nostre camp immens de possibilitats ja hi era. Ho vam projectar i ho estem creant. Estem units des de sempre i estem creant. És nou. És ara. És. I ho estem creant, des de l'Amor, des de la Creativitat des de l'Alegria. És màgic, mama. Tot ho havíem anat projectant també des dels nostres jocs, des dels nostres somnis, des de la nostra imaginació, la nostra felicitat, el nostre amor de Pares i fill.

Mama, així, com estàs fent."

                                                  Ernest

Els escrits de l'Ernest

Aquest relat l'Ernest el va escriure per un exercici de l'Institut el gener del 2012. Reflexa molt bé la seva passió per la màgia i el seu gust i facilitat per escriure.

El dia 9 d'aquest mes de juny, vam llegir aquest relat a la plaça de Tona durant els actes de celebració dels 25 anys del Grup d'Esplai "Güitxi-Güitxi", en el que l'Ernest  havia participat quan era un nen. Els monitors ens van venir a veure per explicar-nos el seu desig que l'Ernest fos present d'alguna manera en aquesta celebració i ens van oferir un espai per a fer-ho possible. Vam sentir una gran alegria i un agraïment immens.

Ernest Sandoval                                                                                                      16-1-12

El Bosc Tròbeg

En Jack era un nen de dotze anys, fantasiós i pensatiu, que li encantaven les novel·les de màgia. Però la seva, no era una història com la de l’altra gent, encara que ell no ho sabés, la seva vida faria un gir radical que el canviaria per sempre.

En Jack vivia a un poble força gran, que no arribava a ser una ciutat. Era un lloc normal, si més no a simple vista, però tots els habitants desconeixien la veritable història d’aquell lloc. Un dia qualsevol, en un carrer com n’hi ha molts, en Jack caminava tranquil·lament. Tornava de l’escola i no tenia pressa. Mentre caminava, es va parar de cop i es va girar. A l’esquerra hi havia un pas estret sense sortida que cada dia el veia, però sense saber per què, aquell dia li va cridar poderosament l’atenció. No hi havia ningú ni hi veia res d’estrany, però hi havia una mena de força que li impedia deixar de mirar-lo. Quan feia un parell de minuts que observava, de cop, un vent glacial, gens corrent en aquella època de l’any, el va envestir per darrere i el va empènyer amb una violència fora de mida. En Jack va voler cridar, però no li va sortir cap so. Va travessar ràpidament el pas estret i es precipitava contra la paret  del fons. Tancà els ulls  i es va protegir la cara amb els braços, però el cop no va arribar i, de sobte, el vent es va parar. Lentament, en Jack va abaixar els braços i el que va veure el va deixar estorat. Davant seu hi havia una extensa clariana envoltada d’uns immensos roures. Els arbres estaven coberts de fulles verdes i lluentes i, entre elles, els ocells cantaven alegres. De lluny es sentia el soroll d’un rierol. En Jack es va girar i veié uns arbustos que formaven una mena d’arcada, devia haver entrat per allà. El noi estava bocabadat. “Que sóc mort?” va pensar mirant al seu voltant. “No” va dir una veu profunda dins el seu cap. En Jack va fer un bot i es va girar cap a totes bandes, sense veure a ningú. “Benvingut al Bosc Tròbeg” va continuar la veu.

-“Qui... qui em parla?” –va preguntar el noi. La veu va riure. “El Bosc”, digué dins el seu cap. En Jack no entenia ni fava, el bosc li parlava? Cada cop es creia més la teoria que s’havia mort. La veu va continuar: “Tu, noi, has estat escollit per ser el nou Guardià.”

-El guardià de què? –preguntà en Jack,  mirant debades d’on procedia la veu.  “El guardià del bosc. La teva missió és evitar que cap mena d’ésser travessi el portal, ja que  si algun d’aquests ho aconseguís, obtindria tots els secrets que amaguen aquests arbres. Per impedir que això passi, has d’aprendre els coneixements de la màgia. Però seràs tu que decidiràs si acceptar o no aquesta missió. Ara ve quan et pregunto: La vols acceptar i ser el nou guardià del Bosc Tròbeg?”.

En Jack s’ho va rumiar. Allò volia dir que la seva vida canviaria per sempre. A ell la màgia sempre l’havia fascinat, però no sabia si li agradava tant per allò... Va estar-se una estona pensant i discutint interiorment, però finalment va aixecar el cap i mirant cap a les profunditats del Bosc va dir amb veu clara i ferma:

-Sí.

Durant els següents sis anys, cada tarda anava al bosc i aprenia el complicat món de la màgia que el bosc li ensenyava. Li encantava i aprenia amb facilitat. Durant aquell temps havia hagut de fer fora una bruixa de nas torçat i molt lletja, un home llop esgarrifós i un ogre enorme que li havia costat molt de foragitar-lo. Tot i així no es va acovardir i va continuar anant al bosc cada dia de la seva vida, i cada dia tornava a recordar com, quan era un nen, havia entrat per primer cop a aquell bosc, a aquell bosc meravellós que li havia canviat la vida.

Per molts, anys, Ernest!

Ernest, carinyo, avui fa 20 anys que em vas fer mare; fa 20 anys que, dintre el meu ventre ple, tu ja volies sortir. I nosaltres t'esperàvem i et volíem donar aquesta vida que mai haguéssim pogut imaginar millor. El meu cor riu i plora a l'hora. Voldria tornar-ho a reviure, voldria que fossis aquí si no fos perquè ja hi ets aquí. Ja has vingut, ja et coneixem, ja sabem qui ets, ja hem viscut increïblement aquests 14 anys amb tu, aquí.

Et miro, i tota la nostra vida se'm fa present, i et sento serè, íntegre, rialler, segur, feliç.Sí, amor meu, estic plena de tu, de la nostra vivència, del teu amor, de la teva màgia, de la nostra veritat. Per molts anys, preciós meu! visible i invisible continues existint i continues en mi. I jo et continuo fent gran i tu em fas gran. Per molts anys, preciós, fill meu estimat, desitjat, immens, etern.

Un nou missatge de l'Ernest

Aquest quadre el van pintar les cosines i la tieta de l'Ernest després de la seva partida. El tenim penjat al menjador. Hi van voler reflectir l'esperit màgic de l'Ernest per mitjà dels 4 elements: terra, foc, aire i aigua, que sempre havien estat la seva gran font d'inspiració.

L'altre dia me'l vaig quedar mirant sense pensar, i em vaig adonar de les dues E oposades que es poden veure en l'angle corresponent a la Terra. Mai m'hi havia fixat d'aquesta manera, i tot seguit va arribar a mi una altra lectura:

 L'Ernest en la dualitat, anclat a la Terra, fent el seu camí d'arribada i retorn des de les emocions (Aigua), l'expressió (Aire), la creació (Foc) i la Materialització (Terra), en sentit invers a les agulles del rellotge, fora dels convencionalismes marcats, amb la llibertat de sentir, de pensar, de mirar, de crear, d'estimar, de viure, de marxar... ajuntant cel i terra, dia i nit, vida i mort per esdevenir només AMOR!!!

GRÀCIES, PRECIÓS MEU!!!

Et veig, mama

"Mama, hola maca, sóc aquí. T'he vist, mama, et veig, com t'esforces a estar bé, com vas deixant que el teu cor prengui el relleu a la teva ment, com respires i deixes que tot vagi arribant. T'estimo molt, mama, estic davant teu, et toco et bufo i tu comences a sentir la subtilesa del nostre contacte.

Ja estàs volant; encara que la teva consciència terrenal no ho pot sentir ni veure, ara mateix, en una altra dimensió, estem volant. Cada vegada que flueixes i deixes anar tensions i resistències, les teves ales creixen i bateguen més fort. Confia sempre, mama, jo t'estimo tant i sóc tan feliç de sentir-te i de ser on sóc! Aquí tot és meravellós! Som amor, tu ets amor, tots som amor.

Deixa, deixa, respira, escolta, flueix... la teva llum ha d'il·luminar cada vegada amb més força, però no ho farà en l'esforç sinó en la confiança i en deixar que tot sigui com és, deixar que cada energia es manifesti com és, deixar que la teva energia es manifesti com és. El teu cap i els teus condicionaments et posen encara traves, però el teu camí és imparable i impecable. El perdó forma part també del teu dia a dia i cada vegada et costa menys deixar que aquesta preciosa energia es manifesti.

Mama, vols jugar amb mi? Jo jugo sempre amb tu: m'amago, surto, em torno a amagar, m'apareixo davant teu, ara et toco aquí, ara et toco allà, saltirono al teu davant, sóc tot Felicitat que reclama la teva Felicitat, esborro les teves preocupacions, netejo els teus pensaments, canto a la teva orella les cançons que són nostres i et parlen de mi; a vegades canto cançons sense nom, sense lletra, cançons de l'ànima que també sents.

Mama bonica, no oblidis res, no has d'oblidar res. El nostre amor és tan real com el que teníem quan era físicament present, només que ara és més potent, molt més potent, perquè no em veus i el no veure'm fa que els sentits físics quedin més anul·lats i que els altres sentits, la intuició al davant, les sensacions subtils, prenguin més volada. Els ulls, de vegades, ens tapen la vista.

Tot és bonic, mama, cada passa del teu camí aquí a la Terra, cada mirada, cada conversa, cada trobada, cada cosa tocada i admirada, tot és bonic i n'has de ser conscient, ho has de viure i sentir com si fos la primera vegada, perquè cada moment és nou i únic i tots els moments són per tu, perquè els visquis, els oloris, els notis, els contemplis, els respiris, els estimis, els absorbeixis. Tot és energia, energia viva, vital i en aquesta energia hi som tots. L'amor està impregnat en cada cosa que toques, sents, veus i admires. La inspiració divina està dins teu. Deixa-la sortir, escolta-la com ja fas i molts regals t'arribaran.

Mama, t'estimo molt. És tan curt, tan mínim aquest temps de la Terra... serem tan feliços quan tornis a casa, quan torneu a casa! No desesperis davant cap situació i torna-hi. Buida emocions fora de tu, enviame-les si vols, i torna-hi. Queda't amb la teva bellesa, el teu cor, i torna-hi. Deixa que sigui l'amor qui et respongui, qui respongui per tu. La ment de vegades no té respostes originals, saps? de vegades només actua com una còpia, però tu ets original, tu crees móns nous a cada moment si deixes que el cor sigui al capdavant.

Mamu, et deixo ara que respiris, que assumeixis, que palpis. Tanca els ulls i sent, només sent el meu amor tan gran, el nostre amor.

Vés, mama, fes el que creus que has de fer, el que sents que has de fer. No et desesperis, sigues feliç. Jo estic amb tu. JO ESTIC AMB TU.

                                                                   Ernest