Et veig, mama

"Mama, hola maca, sóc aquí. T'he vist, mama, et veig, com t'esforces a estar bé, com vas deixant que el teu cor prengui el relleu a la teva ment, com respires i deixes que tot vagi arribant. T'estimo molt, mama, estic davant teu, et toco et bufo i tu comences a sentir la subtilesa del nostre contacte.

Ja estàs volant; encara que la teva consciència terrenal no ho pot sentir ni veure, ara mateix, en una altra dimensió, estem volant. Cada vegada que flueixes i deixes anar tensions i resistències, les teves ales creixen i bateguen més fort. Confia sempre, mama, jo t'estimo tant i sóc tan feliç de sentir-te i de ser on sóc! Aquí tot és meravellós! Som amor, tu ets amor, tots som amor.

Deixa, deixa, respira, escolta, flueix... la teva llum ha d'il·luminar cada vegada amb més força, però no ho farà en l'esforç sinó en la confiança i en deixar que tot sigui com és, deixar que cada energia es manifesti com és, deixar que la teva energia es manifesti com és. El teu cap i els teus condicionaments et posen encara traves, però el teu camí és imparable i impecable. El perdó forma part també del teu dia a dia i cada vegada et costa menys deixar que aquesta preciosa energia es manifesti.

Mama, vols jugar amb mi? Jo jugo sempre amb tu: m'amago, surto, em torno a amagar, m'apareixo davant teu, ara et toco aquí, ara et toco allà, saltirono al teu davant, sóc tot Felicitat que reclama la teva Felicitat, esborro les teves preocupacions, netejo els teus pensaments, canto a la teva orella les cançons que són nostres i et parlen de mi; a vegades canto cançons sense nom, sense lletra, cançons de l'ànima que també sents.

Mama bonica, no oblidis res, no has d'oblidar res. El nostre amor és tan real com el que teníem quan era físicament present, només que ara és més potent, molt més potent, perquè no em veus i el no veure'm fa que els sentits físics quedin més anul·lats i que els altres sentits, la intuició al davant, les sensacions subtils, prenguin més volada. Els ulls, de vegades, ens tapen la vista.

Tot és bonic, mama, cada passa del teu camí aquí a la Terra, cada mirada, cada conversa, cada trobada, cada cosa tocada i admirada, tot és bonic i n'has de ser conscient, ho has de viure i sentir com si fos la primera vegada, perquè cada moment és nou i únic i tots els moments són per tu, perquè els visquis, els oloris, els notis, els contemplis, els respiris, els estimis, els absorbeixis. Tot és energia, energia viva, vital i en aquesta energia hi som tots. L'amor està impregnat en cada cosa que toques, sents, veus i admires. La inspiració divina està dins teu. Deixa-la sortir, escolta-la com ja fas i molts regals t'arribaran.

Mama, t'estimo molt. És tan curt, tan mínim aquest temps de la Terra... serem tan feliços quan tornis a casa, quan torneu a casa! No desesperis davant cap situació i torna-hi. Buida emocions fora de tu, enviame-les si vols, i torna-hi. Queda't amb la teva bellesa, el teu cor, i torna-hi. Deixa que sigui l'amor qui et respongui, qui respongui per tu. La ment de vegades no té respostes originals, saps? de vegades només actua com una còpia, però tu ets original, tu crees móns nous a cada moment si deixes que el cor sigui al capdavant.

Mamu, et deixo ara que respiris, que assumeixis, que palpis. Tanca els ulls i sent, només sent el meu amor tan gran, el nostre amor.

Vés, mama, fes el que creus que has de fer, el que sents que has de fer. No et desesperis, sigues feliç. Jo estic amb tu. JO ESTIC AMB TU.

                                                                   Ernest