28 ANYS, ERNEST!
El 17 de juny,
Ernest, va fer 28 anys que vas néixer, però això, aquesta data no té sentit. Jo li vull donar sentir però no en té, perquè
ets etern, com diu el teu nom, no tens edat, ets infinit, ets el meu origen i
el meu destí, ets la meva raó d’existir en aquest món, ets jo i jo soc tu i
mentre estigui en aquest pla et trobaré a faltar sabent que mai m’has faltat, que
sempre estem units i que tot el que aquí veig, visc i existeix es fondrà quan
sigui el meu moment de marxar, com es fon una espelma amb un bufet fi de vent
que converteix la petita flama en fum que s’enlaira i es torna invisible...
Aquest bufet serà el meu alè de vida que tornarà enjogassada i alliberada cap a
la plenitud del que soc realment i a la meva joia més increïble de tornar a ser
l’essència que sempre he estat. Sí, m’enlairaré sense estridències terrenals, i
em fondré en tu, Ernest de la meva immensitat i de la meva petitesa més
pregona.
"Mama, mama maca, és
així, tu estàs creant el teu retorn, estàs creant la teva felicitat immensa, la
estàs gestant amb cada cant, amb cada rosa que encens amb la teva llum, és un
buf, sí, és un moment, la vida terrenal és només, com t’agrada dir-ho, un dia,
només un dia molt llarg en el que has
fet de tot i quan ja ho has fet tot et disposes a dormir i tanques els ulls... i
se t’obren els altres per continuar la teva existència amb les experiències viscudes
que et faran volar cada vegada més lliurement... I jo seré amb tu i tots serem
amb tu."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada