EXPOSICIÓ “L’INICI DEL VOL”

La vida és un camí per ser recorregut amb il·lusió. Aquesta és una afirmació que resumeix en gran mesura l’experiència viscuda durant aquesta exposició. Des d’un principi, amb els primers pensaments,  les primeres converses,  els ànims de la família i amics, el record per les persones estimades que ja han tornat a la llum i ens acompanyen d’una altra manera... Tots aquests elements han fet que l’exposició hagi estat una experiència de vida plenament satisfactòria.

Les tècniques de dibuix i pintura inicials que he anat aprenent, han estat el pretext per apropar el llegat d’amor del nostre estimat Ernest a la gent que ens estima i s’interessa per compartir la nostra alegria i el nostre despertar. Realment l’exposició era un pretext per aconseguir aquesta fita.

Del 15 al 23  de desembre, doncs, vaig gaudir explicant als visitants el meu despertar en aquest nou llenguatge. Personalment sempre m’ha agradat dibuixar i, a la meva manera, aprendre a trobar els detalls que fan que una imatge expressi un missatge, un estat d’ànim, una inquietud o un detall de la realitat. Els primers quadres aplaudits a casa per tota la meva estimada família i les descobertes dels detalls pictòrics aplicats als exercicis d’aprenentatge, m’han ajudat a apropar a la gent aquesta meva nova manera de viure la vida, manifestant el que som, el que fem, exposant el do que portem a dins i que amaguem fins al moment de despertar-lo.

Els tres moments claus de l’Exposició: la Inauguració, la Cantada i l’Homenatge Literari a l’Ernest van ser fites especials, compartides càlidament pels amics i coneguts que van omplir la sala en cada una d’elles.

Així el dia 18 vaig treure la pols a la guitarra amb la Dolors i, amb la veu encongida per l’emoció i la il·lusió de compartir amb la gent estimada la nostra passió per cantar,vam interpretar un repertori de cançons catalanes i peruanes que a nosaltres ens arriben al cor i que van arribar directes al cor de tota la gent que ens escoltava. Va ser emocionant i molt bonic.

 Però la vetllada que va ser més generosa per la quantitat i qualitat d’amor expressada va ser la del dissabte 22, “Paraules per l’Ernest”. Vint-i-una persones que formen part del seu entorn, amics, mestres i familiars ens van llegir o explicar  les seves vivències amb ell i l’aprenentatge que els està oferint. L’ambient de la sala es va omplir d’una energia d’amor meravellosa, tal com van comentar entre tots, participants i públic, en acabar la sessió.  

La Sala de Can Sebastià, doncs, ha esdevingut un espai màgic on la gent que compartim la font d’amor de l’Ernest hem pogut amplificar encara més aquest sentiment comú. Entre tots i totes hem teixit uns records que difícilment esborrarem dels nostres pensaments i de la nostra vida.

Per acabar vull assegurar-vos que continuaré dibuixant i pintant, cantant i escrivint pel gust de fer-ho, i que potser, més endavant,  tindré l’oportunitat de tornar a compartir amb vosaltres noves vivències.

  

 

Inauguració de l'Exposició 15/12/2018

Pel gust de cantar 18/12/2018

Pel gust de cantar 18/12/2018

Paraules per l'Ernest dels seus amics

Paraules per l'Ernest de les seves mestres i noves amigues

Parapules per l"Ernest de la seva família 

Nit de Nadal

Ernest preciós, és nit de Nadal, bonic, i com un va i ve el meu cor plora d'enyorament perquè no ets aquí com abans. I et miro i et dono gràcies al mateix temps per haver fet el teu camí, per haver complert el que havies vingut a fer. 

No em crec la tristesa profunda de les frases fetes: "Tan jove! No ha pogut gaudir de la vida!"...  No me les crec perquè no som ni joves ni vells, ni la vida és aquesta curta estada a la Terra. No es tracta de 5, ni de 30, ni de 100, no es mesura així el nostre pas per la Terra, perquè és només això: un pas. Venim i tornem a marxar, i hem fet aquest recorregut moltes vegades, moltíssimes vegades, i la intensitat i plenitud del nostre pas no es mesura en temps, sinó en intensitat i qualitat. Amb la intensitat i qualitat que tu, bonic, has sabut viure.

És a mi que em costa, de vegades, continuar caminant sense poder compartir la meva vida físicament aquí amb tu. Se'm fa llarg, a voltes, els dies que em queden abans de tornar-te a viure i sentir-te plenament, com sé que faré quan em toqui deixar el meu cos i sigui la meva hora de tornar. Hi ha moments que el meu cor et troba a faltar. No dubto de res, només et trobo a faltar. És el meu camí, rei meu, és la meva part del pacte, ho haig de viure i haig d'anar plorant quan em vinguin les llàgrimes per poder buidar tot el dolor de no veure't físicament i de continuar caminant sense tu. I mira que ho fem de caminar! I de crear noves  vies, i em sento feliç perquè et sé, però amb això i tot..

"Mama maca, tot continua. No hem acabat enlloc, no ens hem aturat enlloc. Jo continuo, tu també, el papa... tots continuem vivint. No hi ha distància ni temps, jo soc amb tu ara mateix, escric amb la teva mà, et miro amb els meus ulls i t'estimo amb tot el meu ésser. No és fàcil, mama, ja ho sabies que no seria fàcil, però també sabies i saps que ho pots viure i transformar-ho tot amb la força de l'amor i la saviesa que has anat acumulant en tants passos caminats damunt aquest pla terrenal durant moltes i moltes vides. 

Mira aquesta foto que tens al costat, mama: Aquesta abraçada que ens fem amb tanta alegria, malgrat l'esforç de la cursa, la suor al front, els ulls vermells, el cansament...Aquesta és la nostra imatge d'ara mateix. Ens estimem i confiem en el nostre amor, tot el demés queda petit davant aquesta força i entrega total. Així som, mamu, aquesta força d'amor que ho il·lumina tot sense deixar res de banda, sense renunciar a res ni seleccionar el que ha de venir.

Mama, hem estat molt feliços junts aquí a la Terra amb el papa, amb la família. Aquests dies de Nadal i Reis tan bonics, tan màgics, tan alegres i plens d'amor els hem viscut, era el nostre moment de viure'ls,  ho vam fer i va ser preciós.

 Ara és un altre moment, no pot ser el mateix, mai podria ser el mateix. Però continua sent preciós, mamu, perquè hi continuo sent d'una altra manera. El cos no hi és, l'esperit sí, tot, immens, lluminós, carregat d'amor. Hi soc, mama, abandona tota resistència a viure-ho volent que sigui com abans. És més que abans, molt més. Accepta viure a totes en el teu avui, sense recança que jo no sigui físicament amb vosaltres. Accepta-ho, mama, i em sentiràs més que mai, perquè em sentiràs com ara soc. M'has sentit aquest vespre quan entraves a la cuina, intensament, inesperadament... És així, tot continua essent preciós. 

Sigues feliç ara i aquí amb tots els companys de vida que tens al costat, que t'estimen i a qui estimes. Obre el braços i pensa que soc jo que els obro amb tu, que ric amb tu, que faig bromes amb tu... I no soc jo sol, tota la família està amb vosaltres.

Confia, mama maca, no temis res. Deixa que la inspiració et porti nous aromes i viu feliç, oberta a tot. T'estimo, soc feliç de viure un altre Nadal amb vosaltres. Confia en mi, no et fallaré mai. Fins el cel i tornar, fins al cel i tornar. El cel és un estat de l'ésser, no un lloc, i el pots trobar ara mateix.

          T'estimo

                                          Ernest

Canta la teva felicitat!

Ernest, preciós, com vibres dintre meu!

Se'm remouen alegries, emocions, enyorament i felicitat, tot en un instant. I les paraules que m'han sortit de dintre, sense pensar, quan una amiga m'ha dit a l'acomiadar-me, assenyalant als seus fills:

-"No te'n vols emportar un?"

-"Noooo, el meu ja el porto a dins!."

Preciós Ernest, què em dius, bonic?

"Mama, canto feliç, salto feliç, vibro feliç quan em reconeixes així, plenament, naturalment, dintre teu. Així, sense pensar, com l'aire que respires, com el vent que aspires, com el so de l'aigua quan cau... Formo part de tu per sempre més. No soc un record. Soc una presència viva, soc l'alè del teu respirar, soc la llum dels teus ulls. Soc tot el que necessites i tu ets tot el que necessito. Tot és Ara, tot és Aquí. I quan ho sents així, quan no ho has de pensar, sinó que ja ho sents, tot salta i es belluga i canta i vibra i no hi ha cap dubte per la Felicitat.

Mama, si et poguessis sentir sempre així, que feliç series! I tot cantaria la teva felicitat. Ho aniràs aconseguint, ja ho veuràs. A la Terra, ja ho saps, tot costa. Però ja no és igual per a vosaltres. Ja no hi ha engany, ni confusió, ja tot és clar. Jo soc aquí. Jo soc aquí, Jo soc aquí. Ho dic jo i ho dius tu, al mateix temps. Mama, no et neguis gens ni mica, només accepta't en el que t'agrada i en el que no. Acceptant-te dones permís per ser. I quan ets, tot esclata.

Gaudeix, mamu, riu, canta, rep aquest sol tan preciós; mira i omple't de tots els colors, de totes les formes i de tots els sons d'aquesta Natura de la que formes part. Escolta el silenci, capbussat en ell, deixa que t'ompli i que tot vingui. T'estimo, mama maca, en el nostre Amor no hi cap la tristesa, ni la por ni el dubte. El nostre Amor és el que sempre ha estat: radiant, alegre, boig, lliure, preciós, esclatant, creador.

Mama, no em cansaria de dir-te coses, m'encanta que em demanis. M'encanta estar aquí amb tu i agafar la teva mà que escriu les meves paraules que mai podran dibuixar tot l'abast i el so del meu Amor per tu. Un petonàs!

                                                                      Ernest

Aquests companys de vida

TROT, m'ensenyes a passar d'un camí a l'altre amb alegria, amb entusiasme, encara que no sigui aquest el camí que volies, el que el teu instint i curiositat et menava... Mitja volta i tornes amb tota la potència i l'eufòria de tornar a recórrer aquell indret que acabem de fer com si fos la primera vegada, com si fos desconegut, amb tota la teva curiositat i força per descobrir noves olors, nous rastres, nous esdeveniments, noves aventures...

 I tot amb la pura felicitat de córrer com el vent, de sentir la pròpia potència, la felicitat de la llibertat sense corretja, de l'aire que bellugues, de l'espai que travesses, amb la tranquil·litat del meu acompanyament silenciós i present, amb l'escalfor del teu agraïment i el meu que es barregen i generen aquest amor sense paraules, fet d'instant, d'ara i aquí que em mostres constantment. 

Quin Mestre que ets, Trot!!!

El puzle

L'Ernest riu com un boig de veure,a  vegades, com ens escarrassem per comprendre, com arribem a fer tantes coses per arribar a entendre, a ser, quan la realitat és que no hem de fer res per ser, perquè ja som. L'únic que ens cal és deixar-nos viure, sentir i abraçar tot el que vivim, perquè la vida no és tot allò que hauria de ser, que podria ser, que hagués pogut ser, sinó la que és. La que cada dia ens arriba com un riu que inunda les nostres vides, que penetra per tot i que ens mulla de dalt a baix per molt que li posem barreres o que ens en vulguem amagar.

Aquesta nit he tingut un somni:en el que em veia ajupida a terra, intentant recollir un munt de peces de puzle que es veien totes escampades. De cop, he vist l'Àlvar que m'estava ajudant a recollir-les i he comprès que aquelles peces escampades eren les meves, les peces del meu puzle particular, aquell que vaig creant a cada moment. I m'he despertat amb un profund agraïment al meu germà estimat.

I m'he adonat que, al final, el que estic fent no és altra cosa que recompondre totes les peces de mi  mateixa que han quedat escampades pel terra després del terratrèmol emocional que ha sacsejat la meva vida i recompondre-les, una a una, dibuixant un paisatge nou que descobreixo a mesura que puc encaixar les peces que han saltat. Només estic fent un nou puzle de mi mateixa quan el puzle inicial s'ha desfet totalment i les vores no han quedat iguals. Recompondre'm de nou, sense model preestablert que m'arribi en sèrie, un model igual per a totes les caixes, aquest model que la societat i les diferents memòries emmagatzemades al meu inconscient m'havien fet creure que era l'únic possible.

Despertar d'una sotragada que remou l'ànima i esmicola tot el que era i pensava que seria, no és sinó entretenir-me a trobar les peces que encaixen de nou, a poc a poc, i fer una nova versió de mi mateixa sense patró, sense pressa, sense saber ni voler saber quina serà la forma final, el disseny final. Només gaudir del plaer de trobar i encaixar, quan menys m'ho espero, una peça a una altra en moments d'inspiració que arriben mentre jugo i reconec tot allò que em ressona en el meu nou disseny, lliure de pautes anteriors i sense temps per acabar-lo.

Ernest, sé que hi ha nits que em retrobo amb tu i amb els éssers de llum que m'estimen. Hi ha dies que em desperto amb un nou pensament, amb una nova inspiració, i sento que la meva consciència es desperta una mica més després d'aquestes trobades. Cada vegada que perdo una mica més la por a la por, la meva consciència creix. I tu i jo, que som el mateix en essència, estem al darrere de tots aquests moments. 

L'Ernest m'ho ha ensenyat

Aquesta meva manera de ser, aquesta força interna de tirar endavant malgrat tot; aquestes ganes de ser lliure, que res em pugui aturar -i menys les meves pors-; aquesta passió que sempre he sentit per donar la vida per una idea, per un amor; les meves ganes de  moure'm , de caminar, de conèixer, d'anar sola, d'estimar profundament la meva llibertat; de creure en tot allò que sento; d'actuar de vegades esbojarradament per un impuls, per un ideal; l'amor per la meva vida, pels meus sentiments i vivències...  Ara ho veig: he vingut amb tot això per poder viure la meva vida. I els éssers amb els que he viscut i visc m'han ajudat a enfortir aquestes eines, a reconèixer-les, a fe-les créixer.

Tots tenim les nostres habilitats i eines per poder viure la vida que estem vivint i aprendre de tots els reptes que ens hem proposat viure. No hi ha res que ens sobri, no hi ha res que ens manqui. Tots som sagrats. Tots som immensament amor.

Del llibre "Mama, soc aquí"

Com estic? ... Redescobrint-me, amb humilitat, en silenci. Anant a les arrels del meu amor per l'Ernest, a les arrels del seu amor per a nosaltres. Redescobrint que sense la puresa d'aquest amor que hem viscut i que ens ajuda a viure ara, no seríem res; que necessito profundament beure de les aigües d'aquestes arrels per sentir l'essència del per què estic aquí i per què estic vivint tot el que estic vivint.

L'amor d'aquesta persona única que ha estat l'Ernest, m'ha permès i ha fet sortir de dintre meu la bellesa de la meva ànima. M'ha ensenyat facilitat, acceptació, amor incondicional, respecte. M'ha fet sentir tan estimada, tan bona, tan alegre, tan juganera... He reviscut en ell tot el que de bo hi podia haver a la meva ànima. M'ha fet sentir sempre estimada, sempre volguda, sempre benvinguda, sempre bonica als seus ulls. Tot el que ell va generar en nosaltres naturalment, fàcilment, volgudament, amorosament... em dóna la certesa de com era d'especial, de brillant, de creador. Un ésser molt especial, tant, que tota aquesta seva naturalesa es fonia en la nostra relació. Mai no m'he sentit tan a prop de ningú, tan acceptada, tan mirada amb ulls d'amor. Tot ell era amor i facilitat.

Quan vaig a les arrels d'aquest amor tan gran i puc beure de les seves aigües, és quan m'adono que el sentiment de buit  que em provoca de vegades el pensament dels anys que haig de viure aquí sense ell, físicament, és un pensament que no té sentit per una vida d'alegria i amor com la que jo vull viure, com la que l'Ernest m'ha donat i em continua donant, com la que jo visualitzo i vull crear cada dia, encara que em costi.

Quan parlo, quan puc posar paraules al que visc, al que sento, al que aspiro, m'afirmo a mi mateixa. Afirmo el meu amor incondicional i viu a l'Ernest i afirmo el meu pas per aquest món, en un sentit únic per a mi d'evolució, de creació, de confiança en aquest meu ésser intern, en aquesta ànima il·limitada i serena que tots tenim dintre.

"Patufet meu, Ernest grandiós i estimat, no tinc paraules per agrair i lloar tot el que hem viscut i tot el que m'estàs ensenyant."

"Mama, mama del meu cor, el  meu ésser vibra amb tu quan et sento així de valenta, així de serena, així d'Amor.

Tot continua, mama, tot va fluint. Avança com fas. No pensis tant. Sent, respira, mira, actua i sigues feliç. Emociona't amb tot el que et faci vibrar. Tu em sens. Em sents quan t'abraço, em sents quan les teves emocions vibren tant que arriben directes a mi. No em sentis lluny. Soc el  mateix. No tinguis por i confia. Deixa't anar, mama. Recorda tot el que hem viscut, hem parlat i hem projectat. De vegades tens por, i la por és l'únic que et frena per caminar. Abandona-la, mamu. Reafirma't en qui ets, en tota la teva gran força,  en tota la teva potència, en tot el teu amor que és infinit. No esperis resultats, només sent cada batec del teu cor, cada paraula que surt de tu, cara carícia de les teves mans, cada acció que fas i projectes... Omple't del teu saber, del teu estar, de tot el que t'arriba a cada moment. 

Mama, la vida es torna màgica quan abandones els prejudicis, les expectatives, les pressions, les comparacions i els resultats...No et calen, no calen a ningú. Surt del sofriment de tanta pressió. No comparis la teva vida amb la de ningú perquè la teva vida és única, és increïble i és preciosa. L'amor que t'envolta, que generes i has generat és immens. Creu en la teva meravella, en la teva vida, en el teu cor, en el teu somriure, en els teus ulls estimats, em aquesta força que tens dins teu i que et fa avançar.

Sempre que et sents malament, mamu. és per un pensament de negació que et crea por. I no en pots tenir gens de por, perquè res et pot fer mal, res et pot desviar del camí d'amor que has triat. Mama, t'estimo tant i ets tan maca! Confia, no esperis repeticions, resultats. No t'enganxis a res. Cada dia és nou i cada experiència nova t'arribarà quan estiguis buida. Deixa't lliure. Deixa que se t'obrin els camins que aniran sorgint davant teu. Estima. Estima-ho tot. Viu tot el que t'arriba, i riu. Tot està bé i tot és Amor.

Sent-me  quan et toco, quan t'abraço, quan et parlo. No dubtis. El teu cor és molt gran. Avança en els teus projectes, tampoc n'esperis res. Crea pel gust de crear, de posar la teva llum a l'exterior, per deixar vibrar la teva ànima. És cert el que et va dir l'Alícia: no et pertoca a tu jutjar els resultats. Tu només vibra en l'Amor. Creix, alegra't, viu. Avança cada dia en la certesa i la creació de la teva veritat. Ja saps quina és.

Mama, m'enyores molt perquè m'has estimat molt. Hem estat tan units! Molt més del que ara  pots imaginar. Però aquest enyor i aquesta unió és també el combustible que t'ha de servir per creure, confiar i ser feliç. Perquè saps que mai ens deixarem, perquè estàs vivint aquell amor gran que sempre havies somniat, un amor capaç de créixer més enllà de qualsevol limitació de temps i d'espai; un amor com el nostre que uneix cel i terra, vida i mort, llum i foscor i que de tot en fa una sola cosa, una sola forma. Tot es dilueix per ser.

Mama, t'estimo molt. T'ho dic així, a cau d'orella, perquè em sentis bé. L'única recepta, l'única poció que serveix per a tot és creure en tu mateixa i creure en mi, com sempre has fet i continues fent.

        Un petó immens, mamu." 

Vídeos de les entrevistes per la presentació del Llibre a Trujillo

Ja som a casa, l'experiència de la presentació del nostre llibre a Trujillo-Perú va ser tan meravellosa que avui encara ens emocionem al recordar-la.
L'Alianza Francesa, en les persones del nostre amic el Dr. Carlos Cieza i de la senyoreta Ana Rita, van coordinar cadascun dels elements per portar a terme la posta a l'escenari de l'acte de compartir el regal de vida del nostre fill Ernest amb els assistents al Teatrin de l'Alianza Francesa.
Dins de la promoció de l'acte vàrem ser entrevistats en la cadena de televisió SolTV, en diferents programes: SOL TV En Directo i SOL TV Noticias.
A mode d'excusa, com no hem pogut seleccionar i presentar únicament el moment de les respectives entrevistes, us adjuntem l'inici i fi de cadascuna d'elles.
1. En aquesta primera sessió el periodista Carlos Urcia va mostrar especial interès pel tema, per aquest motiu la nostra presència va augmentar el temps inicial que ens van proposar.
Us adjuntem els moments de la introducció del tema i el seu desenvolupament posterior amb les seves pauses corresponents.

Introducció: de 2:25 a 2:34
Entrevista: de 32:25 a 54:40

 Fes clic AQUÍ per veure l'entrevista.













2. El mateix 17 d'agost al de matí, en una breu entrevista a la Dolors es va tornar a promocionar la presentació del llibre.
L'entrevista la podeu trobar en aquests temps dels cronòmetre del vídeo:

Entrevista: de 2:40:42  a  2:48:37

Fes clic AQUÍ per veure l'entrevista.

Extracte del llibre "Mama, sóc aquí" Cap. Foc, pag.197

"L'Ernest es fa present en la meva vida quotidiana, Sento que m'ajuda, que fa que no m'oblidi de les coses, que riu, que em fa bromes i vol que no em prengui les coses tan seriosament, que rigui... Gràcies, preciós!

Ernest, parla'm de l'Amor, carinyo meu, parla'm de l'Amor:"

"Mama maca, ja sóc aquí i tu ets amor. Tota la teva voluntat, tot el teu esforç, les teves ganes d'avançar, de viure, de respirar, de sentir-me sempre en tu, això és Amor.

Amor és tot el que ens envolta, mamu, encara que no el puguem reconèixer plenament quan som aquí. Amor és llevar-te cada matí i, malgrat la meva absència física, somriure'm i dir-me bon dia; fer-me present en tots els actes que fas i crees. Amor és quan camines mirant el cel, mirant i escoltant els ocells, intentant sentir dintre teu el meu amor que t'il·lumina.

Amor, mama, són totes les llàgrimes que vesses quan, malgrat tot, la meva absència física et dol fins a l'última cèl·lula del teu cos. Amor és quan somrius i et treus amb un cop de cap els pensaments victimaris que t'assetgen. Amor és la cura que tens de la iaia, malgrat et costi entendre-la i acceptar el seu procés i la vida que es crea. Amor és quan parles de mi amb aquella emoció, amb aquella força, amb aquell orgull, amb aquella alegria, amb aquelles ganes de fer-me present. Amor és quan us doneu les mans amb el papa i rieu, rieu... Quan rieu junts, la vostra vibració arriba fins a dimensions que ni imagineu, l'Univers sencer riu amb vosaltres. Amor és cada petó que em fas, cada abraçada que m'envies, cada pensament que em regales, cada vegada que em sents, que m'escoltes, que veus els senyals que t'envio.

Amor és la teva calma i el teu neguit. Amor és la vida que ens hem donat i la que ens donem. Amor és allò que brilla en els teus ulls quan tot et parla de mi. Amor és la llum del teu cor que s'expandeix cada vegada més il·limitadament. Amor és el pa que dónes cada dia als ocells que vénen al pati que tant d'amor ha viscut i continua vivint. Amor són tots els teus pensaments cap a l'avi i cap a l'Àlvar, cap als éssers de llum que descobreixes i saps que hi són i que també t'estimen. 

Amor, mama, són les rialles dels teus nens i l'estimació i l'alegria que els dónes i et donen. Amor és tota la teva vida, mamu, i tal com dónes, tal t'arriba. Quant més donis, quant més imaginis, quant més posis la voluntat de viure la vida que vols, aquesta s'anirà creant al teu voltant.

Amor és tot l'Univers; cada energia que balla t'envolta i t'acompanya. Tota l'existència es belluga i es crea per l'Amor. Mama, quan sentis el meu enyor, estima'l també. Accepta'l, mira'l i deixa'l passar, perquè ara ja has arribat a un punt en  què el pots acceptar sense enganxar-t'hi. I ja saps, ja vius tantes coses, ja les estàs integrant tant que no t'ha de suposar cap entrebanc. Al contrari, mamu. Cada vegada que et vinguin els núvols de l'enyor, contempla'ls i deixa'ls passar. Són núvols:  passaran i es diluiran.

Mama, així com fas: confia. Recorda tot el que ens hem estimat aquí i l'Amor infinit que estem creant ara. El món t'és un mirall i tu ets un mirall pel món. Els miralls, quant més transparents són, més nítidament reflecteixen les imatges. Quant més buida estiguis d'expectatives, de pretensions, d'ego, més brillarà la teva llum que reflecteix i reflectirà, cada vegada més, l'Amor que ets. L'Amor que Som. L'Amor que Sóc. Tal com és a dalt és a baix.

T'estimo, mama, amb molta alegria. Aquesta que comences a sentir de nou quan et parlo, quan et miro. Aquesta guspira d'humor. No cal agafar-nos res del que vivim en les diferents situacions tan seriosament, ni les doloroses ni les precioses. Recorda: "Això també passarà", en qualsevol vivència. L'únic que no passa és la nostra essència, el nostre Ésser interior, allò que realment som.

T'estimo. No em cansaré de repetir-t'ho. T'animo, et bressolo, t'abraço, em recolzo en tu, t'empenyo, ric... Però mai ploro amb tu perquè el dolor no forma part de la nostra essència, només és un aprenentatge que venim a aprendre aquí a la Terra. Davant de qualsevol dubte, de qualsevol ensopegada, busca i sent l'Amor en el teu cor. Només l'Amor que sents farà que la foscor momentània s'aclareixi i el dia torni a brillar.

Un petó, mama, com fèiem, com fem. T'estimo infinitament."

                                                            Ernest

Juga, mamu, crea

M'he llevat d'hora i sóc aquí, a l'habitació de l'Ernest. No vull perdre el costum d'escriure cada dia el que he viscut. Cada dia és nou. Cada dia té petits tresors amagats per a mi. De viure'ls, els visc. De vegades, són tresors tan petits que així com arriben se'n van. Si no els escric, els perdo. Són llambregades de claror, vols d'ocell invisible que em passen per davant o que em surten per sota una pedra. Si no en deixo constància, tornen a desaparèixer; sé que he vist quelcom, però si no ho escric i ho plasmo en el full, se'm confon. De vegades segur que ha de ser així, però sé que si els recullo i els escric m'ajuden a adonar-me que cada dia és màgic.

Vull viure en aquesta màgia, en aquesta saviesa interna que es va despertant, que l'Ernest preciós ens va despertant. Aquesta saviesa que ja bategava dintre meu des de petita, que de vegades coincidia a trobar i que l'Ernest em va fer viure de bat a bat, primer fent-me de mirall amb la seva personalitat increïble que treia de mi el millor que podia tenir dins meu, i després amb la seva marxa sobtada, però pactada des de sempre. Pactes d'ànima. La meva ho sabia, la seva també. Els nostres personatges terrenals, no. Per això només vivíem felicitat i amor. La felicitat i l'amor que després ens faria continuar.

Ernest meu, la nostra conferència "Mamá, no me he ido, estoy aquí", penjada al Youtube ja té prop de 37000 visualitzacions. El teu nom, el teu ésser, l'aprenentatge immens que ens dónes sobre l'Amor que va més enllà de tota aparença de separació i dolor s'escampa arreu del món. És increïble el que està passant, i estava anunciat en aquell somni que vaig tenir i que estem fent realitat tots tres, tu, el papa i jo, perquè sempre serem tres.

Sé que tot va arribant perquè estic desperta a que arribi, estic oberta al que va venint, a cavalcar en aquest cavall blanc, màgic, que ens vas deixar a la porta de la teva habitació; en aquell cavall blanc que el tiet Abel et va regalar per la Mona de Pasqüa, en aquell unicorn blanc que ens vas deixar dibuixat per sempre més, que ens espera pacient i curiós per portar-nos a descobrir el món i el potencial meravellós que hi ha dintre de cadascú per crear la nostra vida, la que volem, la que ens espera des de sempre.

Ernest, nen meu, vull ser capaç d'aquietar la ment per viure el silenci del qual surten totes les respostes. Vull buidar-me de qualsevol resposta mental condicionada; vull buidar-me de coneixements preconcebuts perquè m'arribi tota la saviesa, que és molt antiga, que portem inconscientment a dintre i que només pot sortir en silenci mental... Tot canvia i tot està dintre nostre. I dintre nostre hi ets tu, Ernest, i el nostre ésser etern. I  no dic res més, perquè seria de nou la ment la que parlaria. I ha de ser l'experiència viva la que ha d'anar portant les respostes.

"Mama maca, la meva mama maca i trempada amb la que he jugat tant, amb la que he cantat i llegit tant, amb la que he estat tan feliç. Tot continua i tu estàs navegant, cada vegada més lliure, pel mar invisible del Univers del que formem part des de sempre. Mou les teves ales d'amor, que elles et porten a volar cada vegada en els espais més profunds de  la teva ànima blanca i lluminosa. 

Mama, tot és divertit. Estem jugant, mama. La mateixa expansió és el joc més alegre i joiós que et puguis imaginar mai. I és un joc que juguem tots alhora. És immens i és molt petit al mateix instant. Ens fa Un i també es viu en  un. Mama, no oblidis jugar amb alegria. No hi ha joc sense alegria. Si no hi ha alegria es converteix en una pressió, en un compromís, deixa de ser joc. Juga, i riu mentre juguis. I sigues feliç, siguis on siguis; volis on volis, sigues feliç. Desprèn-te de tot el que et limita, perquè és infinit l'aprenentatge de l'ésser lliure que juga i descobreix.

Mama, estem jugant, continuem jugant. Si hem viscut amb felicitat i alegria aquí, és inimaginable per a tu, mentre siguis aquí, com jugarem i la Felicitat i Alegria que sentirem jugant en els estats il·limitats d'Amor i Llibertat que ens esperen quan deixem el personatge que hem vingut a encarnar. És tot molt senzill, mamu: reconeix-te i de seguida hi seràs.

Tot el que vivim ho estem creant.. Dintre el nostre camp immens de possibilitats ja hi era. Ho vam projectar i ho estem creant. Estem units des de sempre i estem creant. És nou. És ara. És. I ho estem creant, des de l'Amor, des de la Creativitat des de l'Alegria. És màgic, mama. Tot ho havíem anat projectant també des dels nostres jocs, des dels nostres somnis, des de la nostra imaginació, la nostra felicitat, el nostre amor de Pares i fill.

Mama, així, com estàs fent."

                                                  Ernest