Mama sóc aquí

 EL MOMENT PERFECTE 

Quantes vegades ens preguntem quan serà el millor moment per començar una cosa nova  que desitgem fer, però que no veiem el moment de començar-la, potser perquè ens fa una mica de por, potser perquè no sabem com fer-ho, o potser perquè creiem que ens supera... Comencen els dubtes! Però...

No existeix mai el millor moment des de la ment. Existeix solament el moment perfecte per a cada cosa quan aquesta es dona, quan passa, quan succeeix, quan arriba. Un fill no neix massa tard ni massa d’hora, neix en el moment just que està preparat per a néixer. Un treball no comença ni acaba abans o després del que pensem,  comença i acaba en el moment just que arriba el canvi. Una mort no arriba ni massa d’hora ni massa tard, arriba en el moment just que l’anima decideix marxar.  Una malaltia mai no apareix en el pitjor ni en el millor moment que podia haver succeït, simplement es manifesta a l’exterior quan necessita ser reconeguda. Tot arriba en el moment perfecte que ha d’arribar. I com ho podem saber?...  Doncs perquè està succeint, perquè ja està aquí.

ARA és l’únic moment perfecte que sempre esperem. Ara, tot el que passa ara, és perfecte. No vol dir que ens agradi, que sigui allò esperat, que ens convingui o no, simplement ha succeït i, si ha succeït, és el moment en que havia de passar i que nosaltres havíem de viure.

No sempre són les nostres decisions, ni les nostres expectatives, ni els nostres pensaments els que dirigeixen la nostra vida, encara que ho sembli, sinó allò que ve, allò que arriba, allò que apareix en el nostre dia a dia  i que ens portarà  moltes vegades per un nou camí que no haguéssim ni imaginat, que no sabem com serà, però que ben segur que ens portarà un nou aprenentatge.

Quan la vida s’ajunta amb les nostres expectatives, amb el nostre sentir, amb el nostre anhel més profund, una porta s’obre i l’existència es desplega als nostres peus, llestos per recórrer-la. Que important que és escoltar-nos a nosaltres mateixos, per poder descobrir el nostre veritable sentir, el per què estem aquí, per a què hem vingut, què és el  que fa vibrar el nostre ésser! Hem d’aprendre a escoltar el nostre cor i tenir la calma suficient per donar-nos compte de quan allò que fem, allò que diem o allò que  escoltem ens fa sentir bé, en pau o, al contrari, ens comprimeix l’ànima. 

El que costa és acceptar, perquè el nostre instint ens fa lluitar contra allò que ja és, contra alguna cosa que ja ha succeït i no volem que hagi succeït, i podem arribar a desacreditar i a  maleir tot el que no ens  agrada o  creiem que està malament, perquè necessitem desfogar-nos d’una manera o altra. Ens sentim feliços quan el què arriba és del nostre gust, o respon a les nostres expectatives, i ens sentim desgraciats quan el que arriba ens trenca aquestes mateixes expectatives. No volem acceptar, no volem cedir, no volem posar-li-ho fàcil a la vida.

Però la vida som nosaltres, nosaltres som els que estem xipollejant frenèticament en el riu mentre la corrent continua el seu camí, i som nosaltres també els ocells que aixequen el vol amb el seu trinar. Nosaltres som els que estem cridant i també som el silenci més serè i profund. Nosaltres som tot, el riure i el plor, la felicitat i l’angoixa, la guerra i la pau, la compassió i l’odi, el naixement i la mort, el coratge i l’espant, la creativitat i la inactivitat... Nosaltres som la vida que vivim, i tot el que ens succeeix són capítols que venim a viure per descobrir el tresor amagat que contenen.

Si la vida som nosaltres... Com no acceptar-la quan arribem al final de la nostra resistència a negar-la? No parlo de claudicar, de rendició, de victimisme. Parlo d’acceptació,  d’obrir-nos a la vida que És, amb la consciència que no estem mai sols, que hi ha un amor infinit que sosté el nostre ésser i que viu en nosaltres. Parlo d’agafar el toro per les banyes, mirar-lo als ulls amb respecte i fer-lo a un costat per contemplar el què hi ha al darrere i fer un pas endavant. Parlo de comprendre que cada moment és el moment perfecte per continuar creant la nostra vida i per a tot allò que hagi d’arribar, sigui del color que sigui i del gust i la textura que sigui.

Estem a les portes d’un nou any, arriben les intencions i els desitjos, i el meu és que cada persona trobi el seu moment perfecte per anar avançant en el coneixement d’un mateix i de tot el nostre potencial amagat i latent. ARA és el moment perfecte per confiar en qui som i en el què ens arriba, perquè som  molt més poderosos que tot el que ens passa i ens passarà en aquest trànsit terrenal i acceptat.