Aquell
gest senzill que ens inspira un moment de felicitat, aquell instant que omple
d'emoció a la nostra mirada i el nostre pensament, aquell és un regal de la
nostra existència.
Gràcies
Ernest, fill preciós.
Aquell
gest senzill que ens inspira un moment de felicitat, aquell instant que omple
d'emoció a la nostra mirada i el nostre pensament, aquell és un regal de la
nostra existència.
Gràcies
Ernest, fill preciós.
ESTIMAR-NOS I ESTIMAR
T'estimo Ernest maco, el meu fill estimat en qui crec, en qui confio, el que porto en mi sempre,.. Aquell que em somreia i em somriu, que jugava amb mi i que juga, tot té ahir i avui, tot és com jo ho vull viure i tu ho vols viure, tot ho estem creant. Si m'enfoco en la tristesa, això és el que trobo; si m'enfoco en el drama, jo mateixa me'n creo més; si m'enfoco en el patiment, el trobo per totes bandes.
Però ja no ho faig, ja n'he aprés, ja visc en la vida que creo cada dia amb la meva intenció d'estimar, de crear felicitat, de veure i admirar la bellesa de cada cosa. Ets un mestre tan gran, Ernest! Tot ens ho poses fàcil, com quan eres aquí.
"Mama, jo soc tu i tu ets jo, aquesta és la clau, aquesta és la màgia. Avancem junts i gaudim junts i tot és creació i vida, i és fàcil si no ho compliquem, si no deixem que les creences ens ho compliquin.
Ja ho fèiem, mamu, ja ho vivíem quan era aquí, aquesta nostra proximitat s'ha fet ja una unitat, una sola cosa. Ens vivim, ens sentim, estem creant junts perquè així ens ho havíem promès i així és. L'amor ho posa tot fàcil, l'amor no obliga, no limita, no tanca, no ho posa difícil. L'amor és un corrent d'aire càlid que es filtra per tot i ho envolta tot. És tan bonic, mamu!
Ja és temps per la humanitat d'obrir finestres, de fer dissabte d'armaris, calaixos i racons, de deixar anar tot allò que durant tants anys tenia la funció de fer-nos prou nosa com perquè aribés aquest dia que sentíssim la necessitat d'obrir de bat a bat la casa, la nostra casa, el nostre ésser, i ventilar, i refer, i tornar a crear des de la llum, no des de la foscor; des de l'amor, no des de la por; des de la llibertat, no des de l'estancament. Cal obrir, airejar, deixar anar tot el que pesa i ja està brut... fer neteja, mamu, Respirar més net, més fons, més amplament, relaxar espatlles, braços, mans i pensaments. Girar la mirada cap allò que inspira i omple el cor, cantar, ballar, deixar anar l'aire viciat, obrir escletxes on calgui. Estimar-nos i estimar."
Ernest
En
moments quotidians, sempre hi ha un instant per descobrir la bellesa de
l'existència. Obrim els nostres cofres palpitants i alimentem amb ells els
nostres més feliços passos.
Gràcies
Ernest, fill estimat.
Un
homenatge a aquesta noble alzina, record latent per a l'Ernest a l’Institut de
Tona. Ella guarda els millors pensaments de les seves amistats i mestres.
Aquest arbre amic obre els braços feliç, al món, a la vida.
La felicitat és aquí modelant la nostra existència. Siguem noble argila i modelem-nos, amb il·lusió i molt d’amor.
Per tu Ernest, estimat fill.
Somriguem
un moment, per compartir plenament la festa de la nostra existència tan fàcil i
senzill com respirar.
Per tu
Ernest, fill estimat.
Tot l’amor
terrenal compartit amb tu es transforma en un etern i generós impuls
d’agraïment i evolució.
Per tu
Ernest, fill estimat.
És un gran
regal el descobrir que la Vida segueix una sola direcció i que està davant
nostre, esperant-nos pacient i amb els braços oberts.
Gràcies
Ernest, fill preciós.
Van passant els dies, no són dies buits sinó dies plens de vida, d'aprenentatges, de connexió... D'una connexió que ha passat a ser quotidiana, que s'ha integrat en mi, que forma part de mi. No són espetecs sobtats de focs artificials, no són encongiments d'ànima, són com un caminar lleuger i fluid que em permet mirar i adonar-me del meu paisatge, aquell que camino a cada moment.
La veu de l'Ernest i ell. que és tot Amor sense forma i, per tant, amb la possibilitat d'acollir qualsevol forma, està amb mi i jo, el meu amor, està amb ell i junts caminem per aquest pla i per altres, i és així.
"Mama maca, així creixem, obrint barreres, desfent límits imaginaris fets de creences que no són nostres. Així som, feliços, màgics, amplis, infinitament amplis i lluminosos, escampant aquest Amor que tots tenim dins i que il·lumina la vida de cadascú així que obirm un xic la porta... La llum no necessita res més que un minúscul forat per escampar-se i fer-se present.
Continua desfent tabús i falses creences, continua travessant dolçament les aparences, continua obrint camins i contemplant raconets amagats i preciosos on reposar i connectar amb la teva ànima juganera i valenta que continua experimentant.
T'estimo, mamu, t'estimo sempre, en tot moment, crec en tu com tu creus en mi.
Ens estimem."
Ernest
La nostra
existència transita en una única direcció. En ser conscients d’aquesta realitat
descobrim que la vida és un meravellós regal.
Gràcies
estimat fill Ernest.