6 de gener de 2018

10-8-2016 (en el 5è aniversari del seu retorn a l’Amor que tots Som)

Mama, agafa el boli, obre la llibreta, escriu... Et parlo, mama, omple el blanc del teu full amb els meus petons que t’arriben a cada alenada de vent que t’abraça. Mira tot el que t’envolta, és un cant del meu cor per a tu. No t’amoinis. Escolta els sons, mira els colors. Jo sóc aquí, no he marxat mai, i això ja ho saps. Si sents aquest dia diferent dels altres, permet-te viure’l. Em tens a dintre, mamu, el teu respirar és el bressol del meu llit; els teus pensaments són el mar per on navego; les teves rialles són la música que em fa ballar; el teu amor és la llum que em fa gran. Mama, sent el teu cor. Tanca els ulls de fora i mira’m amb els de dintre. Feu-vos costat amb el papa, l’amor és l’únic que importa. Desfeu-vos de tota la resta, de les preocupacions, les maneres... no tenen importància.

Escolta’t dintre teu, mama... no hi sents dolor ara. T’estranyes de no sentir dolor avui, però deixa-t’ho viure. Sents Amor, mama, l’amor calma el possible dolor; l’amor calma el neguit; l’amor t’omple de calma i de pau. Quan et sents aixì estem més junts que mai. Mama, papa, de què us estranyeu? Heu fet molt camí, amb mi al costat. Deixeu-vos viure el nou pas que esteu fent, sense dubtes, sense que la ment intervingui. Sigueu feliços com jo ho sóc. Mamu, no parem de riure, de jugar, d’imaginar, de fer-nos petons, de ballar i de fer el boig. Tu ho vas dir ahir: Aquesta cosa que ens uneix, que ens fa diferents, que ens fa viure una existència inèdita per molta gent... això que ho fa possible, el que tenim, el que és nostre, és la màgia. La màgia que sempre ha viscut entre nosaltres.

Després vindré, quan em crideu, a casa la tieta. Estigues contenta amb la teva pau. Gaudeix-la, fes-la créixer.

Un petonás, mamu. Fins després.

Cap comentari:

Publica un comentari