Connexió

Aquell dia em vaig llevar molt d'hora. Estava de vacances i vaig sortir a caminar tota sola pel camí de costat del riu, quan els altres encara dormien. Cada vegada em sentia més a gust, vaig anar-me connectant amb mi mateixa i amb l'entorn.

Semblava que tornava a mi la claredat, la frescor. Em sentia en pau amb el que sento, amb el que sóc... i de sobte em vaig trobar, inesperadament. amb un arbre que em mirava. Tenia una marca en forma d'ull molt clara, molt ben definida, intensament definida, a la part superior del tronc. Em vaig quedar tan sorpresa! No hi havia dubte que era un ull! 

M'hi vaig acostar amb respecte i amor i vaig recolzar els meus palmells a la seva escorça. Vaig tancar els ulls i, com una riuada, vaig sentir dintre meu aquestes paraules:

"Tot l'amor que cerques i busques a fora, ja està dins teu.

              Tota la força que necessites i busques trobar a fora, ja està dins teu.

                                  Tota la companyia que busques i desitges, ja està dins teu.

                                              Quan trobis tot això dins teu, ja no et caldrà mai més buscar-ho a fora."

Vaig sentir un profund respecte i agraïment per aquell arbre i, a partir d'aquell moment, tot el que els meus ulls miraven, les meves orelles escoltaven, les meves mans tocaven  i tot el que el meu cor sentia va esdevenir part de mi. Jo era una amb la natura i la connexió que vaig sentir em va ajudar, una vegada més, a comprendre que res del que existeix a fora, res del que passa, res del que ens arriba no ens és aliè. Tot, tot, ens fa de mestre. Tot ens estima. Tot ens parla. Tot som nosaltres i nosaltres som Tot.