3 de gener del 2018

Poema de nit

La remor permanent de les passes damunt l'empedrat...
Quantes de passes inconscients i automàtiques
recorrent cada dia els mateixos carrers, els mateixos indrets.

Quants de desitjos, quants d'ideals
han estat abocats per terra i anònimament trepitjats
per tantes passes d'autòmats que caminen d'esma
pels carrers adelerats de dia,
i encalmats de nit.

I les passes damunt les passes.
I els desigs damunt dels desigs.
I els ideals damunt dels ideals...

La remor permanent damunt l'empedrat.

Dolors

2 comentaris:

  1. Que bé! Quina oportunitat per seguir el que ens diu l'Ernest 😗😗😗

    ResponElimina
  2. Soc tan novella amb aquesta que fins ara no m'havia adonat que m'havíeu escrit, quin greu i quin agraïment al mateix temps. Gràcies!

    ResponElimina