Cada adversitat,... una oportunitat

Ja fa dies que estem confinats a casa... No s’hi val ni sortir a caminar per la natura, ni anar a visitar ningú, ni caminar amb algú altre pel carrer, ni molt menys saludar amb una abraçada a ningú... No sortir de casa, aquesta és la consigna.

I estar a casa és un altre món. Estar a casa es converteix en el món. Fa tres o quatre dies estava prenent una mica de sol al terrat i em sentia en una pau immensa, mirant i escoltant els ocells, mirant el jardí, la verdor tranquil·la i sanadora de la gespa i els arbres tan grans, les flors blanques que van naixent, el silenci, el meu respirar... Em vaig sentir com si jo fos tot, que casa meva sempre soc jo, sigui on sigui, el meu ésser, i que tota jo era una dimensió immensa, espaiosa, plena de pau.

Que estranya em vaig sentir! Com podia  sentir-me una illa de solitud, bellesa i pau aquí, amb mi, i només de tornar a dintre, engegar la tele o mirar el mòbil tornar-me de cop part de tot el frenesí d’angoixa, de nervis, de por que s’escampa per tot arreu?

Em sentia com espectadora de mi mateixa, com espectadora d’un partit de ping-pong amb mi mateixa: ara la pilota està en aquest estat de calma i pau, ara ha saltat a l’altre banda i m’observo en el traginar de notícies i més notícies d’alarma i por. Una banda i l’altra, com dues dimensions diferents, com viure en dues dimensions diferents. Tinc un peu a cada una i, d’una passa a l’altra, la vibració canvia totalment... Meva és la decisió de decidir en quina enfoco la meva atenció i la meva mirada. Vivim en les dues, sí, però cadascú pot decidir en quina vol viure preferentment.

És bonic anar sentint i deixar que t’arribi tot el que et pugui arribar... Estar a casa sento que és tot un món i que estar amb mi, sense pressa, sense haver de respondre a cap paper preestablert que s’esperi de mi des de fora, sense cap més pressió que respondre a allò que el meu cor estima i vol fer, o no, és una oportunitat i la vull aprofitar.

Ernest, et sento molt a prop, et sento com m’abraces, com m’ajudes a obrir-me i  a estimar-me, com em parles, com  m’envies senyals.

“Mama, estàs descobrint noves coses, te n’adones, oi? Aquesta parada tan dràstica, aquest confinament està essent una oportunitat de trobar-te plenament en la teva essència i, en l’absència d’obligacions, obrir la finestra per veure arribar noves informacions, que no són res més que records que se’t van destapant. Sigues feliç, si ets feliç, si sents la teva felicitat interna, tot arribarà fluidament, dolçament, divertidament.

Em sents cada vegada més, mamu, perquè estàs sortint del teu drama personal, de la teva importància personal per esdevenir aquest canal de llum que ja ets i que sempre has estat i seràs, i que ara es dirigeix cap a fora, cap els altres, cap a la Terra. Que bonica la llum que fas i la llum que et travessa! Obre els braços, obre el cor, obre el teu ésser per rebre i donar, rebre i donar.

T’estimo, mama, sempre et veig, sempre et sento, sempre t’adoro i t’estimo.”

                         Ernest

Paraules d'Ernest

De vegades qualsevol situació impensada, un simple gest, un simple record inesperat et sacseja i et remou profundament... Tenir aquestes remogudes i poder desfer-les plorant és un gran alleujament. Acceptar i deixar-te viure les teves llàgrimes i reconèixer en elles l'amor i també el dolor que potser encara està a dins, o que senzillament torna per ser reconegut i alliberat, és un gran regal. I ens connecta amb la nostra vulnerabilitat, amb el nostre privilegi de sentir, amb la nostra rendició i humilitat, amb la nostra petitesa i la nostra grandesa alhora, amb el desig inacabable de tornar-lo a abraçar, de tornar a escoltar aquella rialla, de mirar aquells ulls tan profunds i estimats... Admetre, acceptar i reconèixer aquest desig profund ens allibera del mateix desig i ens torna a connectar amb nosaltres mateixos i la nostra força, la nostra saviesa, el nostre camí d'aquest Amor que no té fi i que ens ensenya a deixar anar i a volar més enllà de tot el que ens atura o ens fa mal.

"S-i, mamu, és un gran camí. El camí de l'Amor no té mesura, ni direcció, no té límits, és obert, tu li dones el sentit, tu crees el paisatge, tu el fas més lluminós o més emboirat, ets tu qui el va dissenyant a mesura que avances i projectes el que el teu cor et proposa. No són decisions prèvies, sinó ressonàncies d'ànima allò que et fa canviar el rumb, o aturar-te a descasar, o pujar corrent una carena. 

No avancis amb la ment, deixa que el teu cos senti el què li va arribant, permet que la calma i el silenci siguin els canals per on llisqui la cançó de la teva ànima i mou-te segons aquesta melodia sense jutjar, sense preveure, sense pensar. Balla, mama, segueix el que el teu cor sent i deixa't moure pel vent de la vida que t'empeny o et bressola i confia: sempre ets tu, sempre ets tu.  Jo soc el vent que et mou, la música que et canta, l'amor que t'acompanya: sempre soc jo, sempre soc jo.

Tot és tan bonic! Confia, creu en tu i no et facis expectatives, no vulguis saber el què abans de viure-ho... Serà el que vindrà, deixa que vingui. Si ve és perquè ha de venir i obre els braços per acollir, sempre. 

T'estimo, mama, ens ho passem molt bé tots tres, sempre ens ho passem molt bé!"

                                                              Ernest

NOU ANY, NOUS CAMINS, NOVES POSSIBILITATS DE COMPARTIR L'AMOR QUE SOM

Ens plau convidar-vos a la nostra nova Conferència:

"L'Ernest ens ha ensenyat que néixer i morir és el mateix acte, el mateix gest de deixar-se relliscar pel canal d'amor d'entrada i pel canal d'amor de sortida. Néixer i morir són els dos actes més sagrats de la vida, els més íntims, el misteri d'amor més gran.  Els dos comporten arribada i comiat en les dues direccions. Els dos actes il·luminats per la llum i l'amor d'una saviesa que va molt més enllà de nosaltres. Venim, caminem, creem experiències, aprenem i retornem. I tots som amor. I tots tornem a l'amor."

Sense forma, no hi ha límits, mama.

"Mama, res és el que sembla, tot és Amor. Deixa't portar pel dia a dia, deixa que aquest et sorprengui i que el teu cos manifesti allò que sent. No judiquis res, deixa't fluir en l'aigua del riu, obre els ulls físics per veure el paisatge i obre els ulls de l'ànima per reconèixer cada indret. Confia, mamu, tot és ara i aquí. No pensis en després, no pensis en demà, no et deixis portar per cap inquietud ni temor... Respira, bufa i escolta tot el que t'arriba.

Jo estic amb tu i et parlo; et parlo des d'aquest altre estat on tot vibra més ràpid, on les formes ja no valen ni són. Sense forma no hi ha límit, mama, i això és el que soc i el que t'ofereixo: Jo, tot jo, sense límits ni condicions. Soc sense ser cap forma i continuo essent el teu fill, i estimant-te infinitament com ja t'estimava.

Deixa les formes, mama, deixa els límits. Si alguna cosa et fa mal és perquè hi ha una resistència que et priva. No la vulguis, per venir a mi has de deixar anar les formes i els límits. Has de desprendre't de tot el que et fa mal, has d'anar més enllà de tot el que et limita. Ho pots fer, jo sempre soc més enllà i també soc dintre teu. Talla fils, talla cordes, deslliura't de tot ressentiment, de tota necessitat, de tota expectativa. Vulgues ser lliure i seràs immensament feliç al meu costat.

Gaudeix, mama, gaudeix de viure en aquesta dimensió material en la que només has vingut a experimentar i a gaudir del privilegi de sentir. Més enllà d'aquestes parets, més enllà de les formes que existeixen a l'altra banda d'aquests murs, més enllà d'aquestes muntanyes i d'aquest horitzó hi som tots, hi ha tot i res, i en aquest res hi és tot i no té res a veure amb el que veus.

Tanca els ulls i allibera't de tot. Allà és on ens trobem.

T'estimo mama maca, soc jo, el teu nen maco, el teu Tillo a qui tant estranyes i que tant t'estima. Sempre soc jo.

                                  Ernest

BON NADAL!!!

Comprar aquí

Sinopsis del llibre:

 "Mama, soc aquí" explica la nostra experiència personal d'amor i vida després de la partida física del nostre fill Ernest d'aquest món. Com la connexió i comunicació que no hem deixat de sentir mai amb ell, amb tots els missatges plens d'amor, alegria, esperança i saviesa que ens dóna, ha transformat la nostra manera de veure i viure la vida i ens ha permès comprendre que la mort no és un final, ni una tragèdia, sinó el retorn a la consciència d'amor, llum i llibertat que som, de la que venim i a la que tornem sempre.

És un llibre d'esperança, de descoberta constant i d'amor infinit.

No hi ha final, aquí només estem de pas. Venim i tornem quan acabem allò que hem vingut a fer. Sigui, com sigui tornem. No hi ha judici, només aprenentatge d'amor. I en això, l'Ernest és un mestre molt gran. 

«Gracias por ese maravilloso libro lleno de luz, que trae alivio a mi alma y la esperanza de volver a encontrar a mi hija y saber que está conmigo.

                                                                  Marcela Orlandi (Argentina)

«Dolors, et diria que el llibre és preciós, però és més que això! És vital, és màgic! Les vostres paraules condueixen dolçament a aquest estat d’unitat. És la son la que em fa tancar el llibre…¿Saps, Dolors? Amb l’ajuda de l’Ernest esteu portant el Cel a la Terra. Gràcies, gràcies, gràcies a l’Ernest, a vosaltres, al Marc, al Cel… Us estimo.»

Roser Orts

VIURE SENSE POR

No m'ha de fer por res, no haig de témer res del que em pugui passar en aquesta vida. He vingut per aprendre i gaudir del sentir. Sé qui soc, sé qui som. Haig de mirar-m'ho tot des d'aquesta finestra tan alta que l'Ernest ens ha obert i no puc ignorar-la, ni puc deixar d'agrair ni d'homenatjar aquest regal tan preciós que ve de l'ésser que més he estimat i estimo en aquest món: la seva serenor, la seva rialla, la seva confiança, la seva alegria, la seva bondat, la seva senzillesa, la seva generositat, el seu amor per nosaltres... Tot, tot el que ens ha donat, tot el que és, tot això ho prenc a les meves mans i al meu cor i prometo continuar-ho vivint fins que ens retrobem, carinyo meu. Res m'ha de fer por. Encara que me'n faci, res m'ha de fer por. Només puc posar la meva vida en mans de l'objectiu que m'ha fet venir; només puc confiar en la vida que visc cada dia, per això soc aquí. Gràcies, Ernest, preciós meu.

"Mama, aquest és el sender, aquest és el camí que transiteu, el camí de la confiança, el camí de la saviesa que surt de dintre vostre; la llum, la vostra llum que us il·lumina.

Tot el que vas veure en mi, mamu, tu m'ho reflecties; tot el que vas veure i que et va omplir ja estava dins teu, dins vostre. Jo només vaig venir a fer-vos de mirall, a donar-vos i a reflectir-vos tot el que vosaltres em donàveu. Creu en tu també, creu en tot allò que estàs vivint. Tot allà més bonic està dins teu. Tota la bellesa, l'amor, la confiança, la creació que veus, està dintre teu. Per això ho pots veure, com el papa, com l'Abel, com l'Anna, com tothom. Creu en tu, en el papa, en mi, som tres, som una unitat de tres.

Em veieu a molts llocs, en moltes circumstàncies, en moltes persones. Cada vegada que em veieu i em recordeu, jo soc allà. Quan no em recordeu o no em veieu també soc allà, perquè jo, qui soc, no us deixaré mai. Creieu en vosaltres, som tres; creieu en mi, som tres. Tres en un, la mateixa essència.

Mama, no temis gaudir ni ser feliç, no et sàpiga greu que m'hagi perdut res, no he perdut res. Soc infinit, mama, com tots, i això és immens, és la felicitat de l'ésser, sense pors, sense límits, sense cos que m'aturi. Tot és preciós, i la vida a la Terra també és preciosa quan deixes que la pròpia llum il·lumini el teu camí, sigui quin sigui. No tinguis por, mama. no tinguis por, papa. Tot està bé. Us estimo sempre i us acompanyo sempre. El camí es va obrint quan camineu i tot arriba quan ha d'arribar. Confieu, gaudiu, és un immens regal que us fem i que us faig, estar tots quatre aquí, avui, ara, a cada instant. Els avis estan molt contents de veure-us estar tu i l'Abel junts. És un gran regal del camí que vosaltres heu sabut prendre. L'Àlvar està també molt a prop, tots us mirem i us gaudim. 

Gràcies, mama, pe tant, per tot, per l'amor que som, que hem estat i que sempre serem. No dubteu, passi el que passi, vosaltres sou molt més que tot això que temeu. Una abraçada, mil petons, rialles immenses de felicitat i alegria per vosaltres. Us estimo molt, molt, ric amb vosaltres i jugo amb vosaltres."

                             Ernest

Mama, si ens poguéssiu veure...

Del 8 al 10 de novembre de 2019, hem assistit a una nova trobada dels grups Renacer, grups d'ajuda mútua composta per famílies d'arreu de l'Estat que han viscut l'experiència de la pèrdua física dels seus fills i filles. Enguany, la trobada ha estat a València.

 La nit del dissabte al diumenge, a la matinada, em vaig despertar i sentia que l'Ernest em volia parlar. Vaig escriure tot el que m'anava arribant i em vaig donar compte que el que l'Ernest em transmetia no era només un  missatge per a mi, sinó que era un missatge de tots els fills i filles de les famílies que estaven allà reunides, un missatge per ser escoltat per tots els pares i mares.

Al matí no vaig veure els responsables del grup organitzador per a poder-los demanar permís per llegir-lo, abans de la cloenda de la Trobada, que tenia lloc a l'Auditori de l'Oceanoogràfic. No sabia si seria capaç d'interrompre l'acte per poder llegir aquell missatge, però el meu cor bategava fort, sentia una gran energia al meu cor que em reclamava i, al final, abans de tancar l'acte, vaig sentir que m'aixecava, el braç enlaire i em van convidar a baixar i a seure a la taula de l'escenari. Allà els vaig explicar què m'havia passat a la nit i em van demanar que ho llegís. Aquest és el missatge:

"Mama, si ens poguéssiu veure, si poguéssiu veure tots els fills i filles que som aquí, al vostre costat, mirant-vos, gaudint de les vostres emocions, dels vostres sentiments, dels vostres riures i joia, del vostre amor... Som aquí, en una dansa silenciosa i amorosa, abraçant cada paraula, cada llàgrima, cada sospir, cada gram de coratge, d'alegria, de promesa, de convicció que surt de vosaltres.

Som tan feliços de veure-us feliços! Volem tant, riem tant, us estimem tant!No tingueu por de l'aparença, no tingueu por del dolor, no tingueu por de riure ni de plorar, no tingueu por de res del que pugueu sentir. Travesseu tot allò que us arribi, accepteu tot allò que us arriba, no judiqueu cap emoció, no limiteu cap inspiració. Nosaltres, els vostres fills, us bufem pensaments alliberadors a les oïdes, us escalfem el cor quan el sentiu fred, us enviem aquesta música lleugera i viva que no té so però que vosaltres sentiu, aprofitem cada bufada de vent, cada nota de piano, cada aleteig de papallona, cada cant inesperat d'ocell, cada petó, cada somriure per dir-vos:  Som aquí, recordeu que som aquí, que el nostre amor no té fi, que això és una aventura per aprendre a sentir i a estimar.

Viviu el dia a dia, l'aquí i l'ara sense por, abraçant, estimant, estimant-vos perquè, encara que a vosaltres us pugui semblar que el temps és massa llarg, quan us en donareu compte ja tornarem a estar junts. No som lluny ni a prop, som tan lluny i tan a prop com ens vulgueu sentir. Sou creadors de la vostra vida, ho podeu tot. Aneu deixant pesos, descarregueu-vos de tot el que no necessiteu per caminar lleugers i rieu, aprofiteu el vostre temps de sentir, de descobrir, de descobrir-vos. Res és el que sembla, tot és Amor.  L'Amor és el tot: l'origen, el camí, el motor, el destí.  Amor és tot el que sou, tot el que som, tot el que existeix. Aneu deixant enrere, pas a pas, la pena. No hi ha pena, no hi ha patiment, l'únic que hi ha és AMOR.

Descobriu les vostres ales, feu-les conscients i creieu en elles. Volem junts cada nit, no importa que després no us en recordeu, tot és màgic, tot és joia, tot és pau. Creieu en nosaltres, estem fent el que vosaltres faríeu per nosaltres si hagués estat al revés.  Sou grans, sou amor, i creació, i vida com nosaltres. Ens tornarem a retrobar i llavors sabreu que mai hem estat separats. 

Us estimem sempre, us somriem sempre. Camineu, avanceu sense por, sense límits; aneu deixant la ment i escolteu les certeses del vostre cor. Només vosaltres podeu saber el que sentiu. Tot ho teniu dintre, no us cal buscar a fora. Sentiu, sentiu-nos, perquè aquesta és la vostra i la nostra veritat. Enfoqueu-vos cap a l'alegria amb confiança, obriu els braços, obriu el cor i deixeu que el nostre amor us cobreixi, us penetri i us alliberi de tot dolor, de tota falsa aparença de buidor.  Esteu plens de la nostra presència i nosaltres estem plens dels vostres petons, dels vostres desitjos de felicitat, del vostre amor infinit.

Feu cas de tot allò que us fa sentir bé, que us fa sentir en pau. Confieu en la vida que us posa al davant totes les situacions que necessiteu per avançar en l'Amor. Sempre serem els vostres fills, sempre sereu els nostres pares, Aquí estem, al vostre costat, cada abraçada de cor que doneu ens el doneu també a nosaltres. Us estimem sempre, recordeu-ho. Estem al vostre costat per amor, sempre  per amor. No us hem deixat sols. Tot el que construïm ho estem construint junts. Somrieu a la vida, somrieu a l'alegria, sigueu feliços perquè nosaltres també ho som, perquè això és el que som: FELICITAT.

                         Un munt de petons."

ALLÒ QUE NO MOR

Ernest, jo estic amb tu i tu estàs amb mi,
perquè els dos som una sola cosa,
i aquesta cosa que som
és allò que no mor mai
i que sempre perdurarà i ens trobarà.

Jo soc amb tu, aquesta és la meva força: Jo estic amb tu.
És la meva acció, el meu desig, el meu camí, i el traço jo.
I així és, així serà perquè així ho vull, així ho volem.

"Aquesta és la teva força, mamu, aquest és el teu poder, aquesta és la teva i la nostra creació. I ho és també des de la Terra. Tenim aquest poder. Empodera't d'ell, mama, respira d'ell, omple't d'ell. És un bloc, sense divisió, compacte i lleuger alhora. Aquesta és la nostra màgia i l'hem d'utilitzar per sortir a respirar a terres més llunyanes; per sortir a crear nous universos, noves llums, nous móns; per deixar enrere limitacions i trabes, per empoderar-nos del nostre ésser preciós i lliure, per anar a dintre nostre i reconèixer el que som.

Tu estàs amb mi, aquesta és la direcció creadora, és aquest JO SOC que no necessita res de fora perquè tot està en ell, i així ho manifesta, i així ho crea, i així És.

Mamu, que orgullós i feliç estic de tu. T'estimo, i aquesta és la nostra veritat."

                                                     Ernest

JA TENIM AQUÍ LA 2a EDICIÓ DEL LLIBRE "MAMA, SOC AQUÍ"

Ens sentim feliços i il·lusionats de presentar-vos aquest format nou, aquest vestit nou del llibre que hem reeditat  com a autors, amb el segell de Ca l'Ernest. El llibre ja s'ha fet gran, ja volem que voli per si mateix i arribi tan lluny com pugui arribar, per això el farem volar per les xarxes socials i li donarem totes les condicions per fer-ho possible. El llibre es pot adquirir a Amazon.


Amb aquesta finalitat, us demanem que ens ajudeu a expandir-lo també entre les vostres amistats, familiars i coneguts, amb una demanda molt especial:

Us demanem a totes les persones que l'adquiriu, si així ho sentiu, publiqueu un comentari sobre el llibre a Amazon, que afavorirà que es pugui mantenir en una bona posició per continuar expandint-se i arribar al cor de tothom que el necessiti trobar.
Moltíssimes gràcies per compartir amb nosaltres aquesta il·lusió.

Us convidem a visitar la web de "Mama, soc aquí":   http://www.mamasocaqui.com/

Aquest moment etern

Aquesta matinada m'he despertat de sobte, totalment serena i he sentit que l'Ernest em volia parlar. He agafat la llibreta i he escrit el que la seva veu em feia arribar:

"Hola,  mamu, m'has sentit, jo et cridava i tu m'has sentit, com sempre fas. Tot és connexió, l'Univers  està en tot i tot està en l'Univers. Viure és fàcil si ens sentim en aquesta connexió, perquè no hi ha res que ens pugui limitar quan sentim qui som i què estem fent aquí. No hi ha final, no hi ha separació, no hi ha mort... Llavors, de què hem de tenir pot? De què has de tenir por?

L'únic que ens pot limitar són les creences, la ment terrenal, la ment petita i poruga mentre no la identifiquem com a tal. Quan la identifiquem, quan sabem què és el que ens fa crear por, llavors tot és molt més fàcil. És tan fàcil com ho és per qualsevol animaló que viu entre nosaltres i que amb la seva presència ens ho explica. Es limiten a viure el moment, a gaudir-ne i a aprofitar-lo al màxim. Parlo dels animals lliures, però parlo de tots.

Viu el teu moment, mamu, sempre cal viure el moment sense anar endarrere ni anar al davant. Plenament conscients en el moment, plenament presents en el moment, sense judici, sense pensament, sense interpretacions ni finalitats. Només el moment, perquè dintre aquest moment hi és tot i tu estàs en el tot. Tots esteu en el Tot.

Quan estàs amb els nens, mama, només estàs amb els nens. La teva ment podria voler calcular quan falta o què podries estar fent en aquell moment.... Però tu només estàs amb els nens. Estant en el present no et fa falta res més. El després ja arribarà i llavors estaràs en un altre escenari. 

Has descobert els escenaris de la teva obra, mama, sempre hi són i canvien al teu pas. Sigues el millor guionista, sigues la millor actriu i vulgues representar a cada moment allò que el guió canviant proposa. No et fa falta apuntador, dintre teu hi ha el millor apuntador del món i tens la teva llum pròpia per il·luminar allò que vols destacar.  Tens els espectadors a l'altre cantó de l'escenari, però també al davant, als costats, a dalt i a baix i tots et veuen passar i moure't, i el que dius i el que fas. Però l'únic que sap què fas realment és la Vida que et mira des dels inicis del temps. Tu ho crees tot, només estàs seguint l'estela del teu cor. I jo amb tu, i molts amb tu.

Gaudeix actuant com si no actuessis, gaudeix actuant per a tu. El teu personatge actua i quan més present estiguis en  el moment, quan més connectada estiguis amb tot, ningú podrà distingir que estàs actuant, perquè seràs un amb el teu cor. Quan l'ego es difumina per esdevenir només existència que flueix i crea, cada vegada més alegrement, deixaràs d'actuar, deixaràs de tenir por, deixaràs de "fer" més, de voler "ser" més i seràs una espurna preciosa més d'aquest Univers que tots formem, una espurna brillant i molt estimada, com ja ets, i cada vegada més lleugera i lluminosa.

Mama, jo estic sempre amb tu, sempre. T'estimo molt."

                                                Ernest