NOU ANY, NOUS CAMINS, NOVES POSSIBILITATS DE COMPARTIR L'AMOR QUE SOM

Ens plau convidar-vos a la nostra nova Conferència:

"L'Ernest ens ha ensenyat que néixer i morir és el mateix acte, el mateix gest de deixar-se relliscar pel canal d'amor d'entrada i pel canal d'amor de sortida. Néixer i morir són els dos actes més sagrats de la vida, els més íntims, el misteri d'amor més gran.  Els dos comporten arribada i comiat en les dues direccions. Els dos actes il·luminats per la llum i l'amor d'una saviesa que va molt més enllà de nosaltres. Venim, caminem, creem experiències, aprenem i retornem. I tots som amor. I tots tornem a l'amor."

Sense forma, no hi ha límits, mama.

"Mama, res és el que sembla, tot és Amor. Deixa't portar pel dia a dia, deixa que aquest et sorprengui i que el teu cos manifesti allò que sent. No judiquis res, deixa't fluir en l'aigua del riu, obre els ulls físics per veure el paisatge i obre els ulls de l'ànima per reconèixer cada indret. Confia, mamu, tot és ara i aquí. No pensis en després, no pensis en demà, no et deixis portar per cap inquietud ni temor... Respira, bufa i escolta tot el que t'arriba.

Jo estic amb tu i et parlo; et parlo des d'aquest altre estat on tot vibra més ràpid, on les formes ja no valen ni són. Sense forma no hi ha límit, mama, i això és el que soc i el que t'ofereixo: Jo, tot jo, sense límits ni condicions. Soc sense ser cap forma i continuo essent el teu fill, i estimant-te infinitament com ja t'estimava.

Deixa les formes, mama, deixa els límits. Si alguna cosa et fa mal és perquè hi ha una resistència que et priva. No la vulguis, per venir a mi has de deixar anar les formes i els límits. Has de desprendre't de tot el que et fa mal, has d'anar més enllà de tot el que et limita. Ho pots fer, jo sempre soc més enllà i també soc dintre teu. Talla fils, talla cordes, deslliura't de tot ressentiment, de tota necessitat, de tota expectativa. Vulgues ser lliure i seràs immensament feliç al meu costat.

Gaudeix, mama, gaudeix de viure en aquesta dimensió material en la que només has vingut a experimentar i a gaudir del privilegi de sentir. Més enllà d'aquestes parets, més enllà de les formes que existeixen a l'altra banda d'aquests murs, més enllà d'aquestes muntanyes i d'aquest horitzó hi som tots, hi ha tot i res, i en aquest res hi és tot i no té res a veure amb el que veus.

Tanca els ulls i allibera't de tot. Allà és on ens trobem.

T'estimo mama maca, soc jo, el teu nen maco, el teu Tillo a qui tant estranyes i que tant t'estima. Sempre soc jo.

                                  Ernest

BON NADAL!!!

Comprar aquí

Sinopsis del llibre:

 "Mama, soc aquí" explica la nostra experiència personal d'amor i vida després de la partida física del nostre fill Ernest d'aquest món. Com la connexió i comunicació que no hem deixat de sentir mai amb ell, amb tots els missatges plens d'amor, alegria, esperança i saviesa que ens dóna, ha transformat la nostra manera de veure i viure la vida i ens ha permès comprendre que la mort no és un final, ni una tragèdia, sinó el retorn a la consciència d'amor, llum i llibertat que som, de la que venim i a la que tornem sempre.

És un llibre d'esperança, de descoberta constant i d'amor infinit.

No hi ha final, aquí només estem de pas. Venim i tornem quan acabem allò que hem vingut a fer. Sigui, com sigui tornem. No hi ha judici, només aprenentatge d'amor. I en això, l'Ernest és un mestre molt gran. 

«Gracias por ese maravilloso libro lleno de luz, que trae alivio a mi alma y la esperanza de volver a encontrar a mi hija y saber que está conmigo.

                                                                  Marcela Orlandi (Argentina)

«Dolors, et diria que el llibre és preciós, però és més que això! És vital, és màgic! Les vostres paraules condueixen dolçament a aquest estat d’unitat. És la son la que em fa tancar el llibre…¿Saps, Dolors? Amb l’ajuda de l’Ernest esteu portant el Cel a la Terra. Gràcies, gràcies, gràcies a l’Ernest, a vosaltres, al Marc, al Cel… Us estimo.»

Roser Orts

VIURE SENSE POR

No m'ha de fer por res, no haig de témer res del que em pugui passar en aquesta vida. He vingut per aprendre i gaudir del sentir. Sé qui soc, sé qui som. Haig de mirar-m'ho tot des d'aquesta finestra tan alta que l'Ernest ens ha obert i no puc ignorar-la, ni puc deixar d'agrair ni d'homenatjar aquest regal tan preciós que ve de l'ésser que més he estimat i estimo en aquest món: la seva serenor, la seva rialla, la seva confiança, la seva alegria, la seva bondat, la seva senzillesa, la seva generositat, el seu amor per nosaltres... Tot, tot el que ens ha donat, tot el que és, tot això ho prenc a les meves mans i al meu cor i prometo continuar-ho vivint fins que ens retrobem, carinyo meu. Res m'ha de fer por. Encara que me'n faci, res m'ha de fer por. Només puc posar la meva vida en mans de l'objectiu que m'ha fet venir; només puc confiar en la vida que visc cada dia, per això soc aquí. Gràcies, Ernest, preciós meu.

"Mama, aquest és el sender, aquest és el camí que transiteu, el camí de la confiança, el camí de la saviesa que surt de dintre vostre; la llum, la vostra llum que us il·lumina.

Tot el que vas veure en mi, mamu, tu m'ho reflecties; tot el que vas veure i que et va omplir ja estava dins teu, dins vostre. Jo només vaig venir a fer-vos de mirall, a donar-vos i a reflectir-vos tot el que vosaltres em donàveu. Creu en tu també, creu en tot allò que estàs vivint. Tot allà més bonic està dins teu. Tota la bellesa, l'amor, la confiança, la creació que veus, està dintre teu. Per això ho pots veure, com el papa, com l'Abel, com l'Anna, com tothom. Creu en tu, en el papa, en mi, som tres, som una unitat de tres.

Em veieu a molts llocs, en moltes circumstàncies, en moltes persones. Cada vegada que em veieu i em recordeu, jo soc allà. Quan no em recordeu o no em veieu també soc allà, perquè jo, qui soc, no us deixaré mai. Creieu en vosaltres, som tres; creieu en mi, som tres. Tres en un, la mateixa essència.

Mama, no temis gaudir ni ser feliç, no et sàpiga greu que m'hagi perdut res, no he perdut res. Soc infinit, mama, com tots, i això és immens, és la felicitat de l'ésser, sense pors, sense límits, sense cos que m'aturi. Tot és preciós, i la vida a la Terra també és preciosa quan deixes que la pròpia llum il·lumini el teu camí, sigui quin sigui. No tinguis por, mama. no tinguis por, papa. Tot està bé. Us estimo sempre i us acompanyo sempre. El camí es va obrint quan camineu i tot arriba quan ha d'arribar. Confieu, gaudiu, és un immens regal que us fem i que us faig, estar tots quatre aquí, avui, ara, a cada instant. Els avis estan molt contents de veure-us estar tu i l'Abel junts. És un gran regal del camí que vosaltres heu sabut prendre. L'Àlvar està també molt a prop, tots us mirem i us gaudim. 

Gràcies, mama, pe tant, per tot, per l'amor que som, que hem estat i que sempre serem. No dubteu, passi el que passi, vosaltres sou molt més que tot això que temeu. Una abraçada, mil petons, rialles immenses de felicitat i alegria per vosaltres. Us estimo molt, molt, ric amb vosaltres i jugo amb vosaltres."

                             Ernest

Mama, si ens poguéssiu veure...

Del 8 al 10 de novembre de 2019, hem assistit a una nova trobada dels grups Renacer, grups d'ajuda mútua composta per famílies d'arreu de l'Estat que han viscut l'experiència de la pèrdua física dels seus fills i filles. Enguany, la trobada ha estat a València.

 La nit del dissabte al diumenge, a la matinada, em vaig despertar i sentia que l'Ernest em volia parlar. Vaig escriure tot el que m'anava arribant i em vaig donar compte que el que l'Ernest em transmetia no era només un  missatge per a mi, sinó que era un missatge de tots els fills i filles de les famílies que estaven allà reunides, un missatge per ser escoltat per tots els pares i mares.

Al matí no vaig veure els responsables del grup organitzador per a poder-los demanar permís per llegir-lo, abans de la cloenda de la Trobada, que tenia lloc a l'Auditori de l'Oceanoogràfic. No sabia si seria capaç d'interrompre l'acte per poder llegir aquell missatge, però el meu cor bategava fort, sentia una gran energia al meu cor que em reclamava i, al final, abans de tancar l'acte, vaig sentir que m'aixecava, el braç enlaire i em van convidar a baixar i a seure a la taula de l'escenari. Allà els vaig explicar què m'havia passat a la nit i em van demanar que ho llegís. Aquest és el missatge:

"Mama, si ens poguéssiu veure, si poguéssiu veure tots els fills i filles que som aquí, al vostre costat, mirant-vos, gaudint de les vostres emocions, dels vostres sentiments, dels vostres riures i joia, del vostre amor... Som aquí, en una dansa silenciosa i amorosa, abraçant cada paraula, cada llàgrima, cada sospir, cada gram de coratge, d'alegria, de promesa, de convicció que surt de vosaltres.

Som tan feliços de veure-us feliços! Volem tant, riem tant, us estimem tant!No tingueu por de l'aparença, no tingueu por del dolor, no tingueu por de riure ni de plorar, no tingueu por de res del que pugueu sentir. Travesseu tot allò que us arribi, accepteu tot allò que us arriba, no judiqueu cap emoció, no limiteu cap inspiració. Nosaltres, els vostres fills, us bufem pensaments alliberadors a les oïdes, us escalfem el cor quan el sentiu fred, us enviem aquesta música lleugera i viva que no té so però que vosaltres sentiu, aprofitem cada bufada de vent, cada nota de piano, cada aleteig de papallona, cada cant inesperat d'ocell, cada petó, cada somriure per dir-vos:  Som aquí, recordeu que som aquí, que el nostre amor no té fi, que això és una aventura per aprendre a sentir i a estimar.

Viviu el dia a dia, l'aquí i l'ara sense por, abraçant, estimant, estimant-vos perquè, encara que a vosaltres us pugui semblar que el temps és massa llarg, quan us en donareu compte ja tornarem a estar junts. No som lluny ni a prop, som tan lluny i tan a prop com ens vulgueu sentir. Sou creadors de la vostra vida, ho podeu tot. Aneu deixant pesos, descarregueu-vos de tot el que no necessiteu per caminar lleugers i rieu, aprofiteu el vostre temps de sentir, de descobrir, de descobrir-vos. Res és el que sembla, tot és Amor.  L'Amor és el tot: l'origen, el camí, el motor, el destí.  Amor és tot el que sou, tot el que som, tot el que existeix. Aneu deixant enrere, pas a pas, la pena. No hi ha pena, no hi ha patiment, l'únic que hi ha és AMOR.

Descobriu les vostres ales, feu-les conscients i creieu en elles. Volem junts cada nit, no importa que després no us en recordeu, tot és màgic, tot és joia, tot és pau. Creieu en nosaltres, estem fent el que vosaltres faríeu per nosaltres si hagués estat al revés.  Sou grans, sou amor, i creació, i vida com nosaltres. Ens tornarem a retrobar i llavors sabreu que mai hem estat separats. 

Us estimem sempre, us somriem sempre. Camineu, avanceu sense por, sense límits; aneu deixant la ment i escolteu les certeses del vostre cor. Només vosaltres podeu saber el que sentiu. Tot ho teniu dintre, no us cal buscar a fora. Sentiu, sentiu-nos, perquè aquesta és la vostra i la nostra veritat. Enfoqueu-vos cap a l'alegria amb confiança, obriu els braços, obriu el cor i deixeu que el nostre amor us cobreixi, us penetri i us alliberi de tot dolor, de tota falsa aparença de buidor.  Esteu plens de la nostra presència i nosaltres estem plens dels vostres petons, dels vostres desitjos de felicitat, del vostre amor infinit.

Feu cas de tot allò que us fa sentir bé, que us fa sentir en pau. Confieu en la vida que us posa al davant totes les situacions que necessiteu per avançar en l'Amor. Sempre serem els vostres fills, sempre sereu els nostres pares, Aquí estem, al vostre costat, cada abraçada de cor que doneu ens el doneu també a nosaltres. Us estimem sempre, recordeu-ho. Estem al vostre costat per amor, sempre  per amor. No us hem deixat sols. Tot el que construïm ho estem construint junts. Somrieu a la vida, somrieu a l'alegria, sigueu feliços perquè nosaltres també ho som, perquè això és el que som: FELICITAT.

                         Un munt de petons."

ALLÒ QUE NO MOR

Ernest, jo estic amb tu i tu estàs amb mi,
perquè els dos som una sola cosa,
i aquesta cosa que som
és allò que no mor mai
i que sempre perdurarà i ens trobarà.

Jo soc amb tu, aquesta és la meva força: Jo estic amb tu.
És la meva acció, el meu desig, el meu camí, i el traço jo.
I així és, així serà perquè així ho vull, així ho volem.

"Aquesta és la teva força, mamu, aquest és el teu poder, aquesta és la teva i la nostra creació. I ho és també des de la Terra. Tenim aquest poder. Empodera't d'ell, mama, respira d'ell, omple't d'ell. És un bloc, sense divisió, compacte i lleuger alhora. Aquesta és la nostra màgia i l'hem d'utilitzar per sortir a respirar a terres més llunyanes; per sortir a crear nous universos, noves llums, nous móns; per deixar enrere limitacions i trabes, per empoderar-nos del nostre ésser preciós i lliure, per anar a dintre nostre i reconèixer el que som.

Tu estàs amb mi, aquesta és la direcció creadora, és aquest JO SOC que no necessita res de fora perquè tot està en ell, i així ho manifesta, i així ho crea, i així És.

Mamu, que orgullós i feliç estic de tu. T'estimo, i aquesta és la nostra veritat."

                                                     Ernest

JA TENIM AQUÍ LA 2a EDICIÓ DEL LLIBRE "MAMA, SOC AQUÍ"

Ens sentim feliços i il·lusionats de presentar-vos aquest format nou, aquest vestit nou del llibre que hem reeditat  com a autors, amb el segell de Ca l'Ernest. El llibre ja s'ha fet gran, ja volem que voli per si mateix i arribi tan lluny com pugui arribar, per això el farem volar per les xarxes socials i li donarem totes les condicions per fer-ho possible. El llibre es pot adquirir a Amazon.


Amb aquesta finalitat, us demanem que ens ajudeu a expandir-lo també entre les vostres amistats, familiars i coneguts, amb una demanda molt especial:

Us demanem a totes les persones que l'adquiriu, si així ho sentiu, publiqueu un comentari sobre el llibre a Amazon, que afavorirà que es pugui mantenir en una bona posició per continuar expandint-se i arribar al cor de tothom que el necessiti trobar.
Moltíssimes gràcies per compartir amb nosaltres aquesta il·lusió.

Us convidem a visitar la web de "Mama, soc aquí":   http://www.mamasocaqui.com/

Aquest moment etern

Aquesta matinada m'he despertat de sobte, totalment serena i he sentit que l'Ernest em volia parlar. He agafat la llibreta i he escrit el que la seva veu em feia arribar:

"Hola,  mamu, m'has sentit, jo et cridava i tu m'has sentit, com sempre fas. Tot és connexió, l'Univers  està en tot i tot està en l'Univers. Viure és fàcil si ens sentim en aquesta connexió, perquè no hi ha res que ens pugui limitar quan sentim qui som i què estem fent aquí. No hi ha final, no hi ha separació, no hi ha mort... Llavors, de què hem de tenir pot? De què has de tenir por?

L'únic que ens pot limitar són les creences, la ment terrenal, la ment petita i poruga mentre no la identifiquem com a tal. Quan la identifiquem, quan sabem què és el que ens fa crear por, llavors tot és molt més fàcil. És tan fàcil com ho és per qualsevol animaló que viu entre nosaltres i que amb la seva presència ens ho explica. Es limiten a viure el moment, a gaudir-ne i a aprofitar-lo al màxim. Parlo dels animals lliures, però parlo de tots.

Viu el teu moment, mamu, sempre cal viure el moment sense anar endarrere ni anar al davant. Plenament conscients en el moment, plenament presents en el moment, sense judici, sense pensament, sense interpretacions ni finalitats. Només el moment, perquè dintre aquest moment hi és tot i tu estàs en el tot. Tots esteu en el Tot.

Quan estàs amb els nens, mama, només estàs amb els nens. La teva ment podria voler calcular quan falta o què podries estar fent en aquell moment.... Però tu només estàs amb els nens. Estant en el present no et fa falta res més. El després ja arribarà i llavors estaràs en un altre escenari. 

Has descobert els escenaris de la teva obra, mama, sempre hi són i canvien al teu pas. Sigues el millor guionista, sigues la millor actriu i vulgues representar a cada moment allò que el guió canviant proposa. No et fa falta apuntador, dintre teu hi ha el millor apuntador del món i tens la teva llum pròpia per il·luminar allò que vols destacar.  Tens els espectadors a l'altre cantó de l'escenari, però també al davant, als costats, a dalt i a baix i tots et veuen passar i moure't, i el que dius i el que fas. Però l'únic que sap què fas realment és la Vida que et mira des dels inicis del temps. Tu ho crees tot, només estàs seguint l'estela del teu cor. I jo amb tu, i molts amb tu.

Gaudeix actuant com si no actuessis, gaudeix actuant per a tu. El teu personatge actua i quan més present estiguis en  el moment, quan més connectada estiguis amb tot, ningú podrà distingir que estàs actuant, perquè seràs un amb el teu cor. Quan l'ego es difumina per esdevenir només existència que flueix i crea, cada vegada més alegrement, deixaràs d'actuar, deixaràs de tenir por, deixaràs de "fer" més, de voler "ser" més i seràs una espurna preciosa més d'aquest Univers que tots formem, una espurna brillant i molt estimada, com ja ets, i cada vegada més lleugera i lluminosa.

Mama, jo estic sempre amb tu, sempre. T'estimo molt."

                                                Ernest

60 ANYS DELS BESSONS

60 anys, Abel, ja fem 60 anys! I som aquí, tots dos, compartint la nostra vida encara que sigui de lluny, encara que hi hagi dies i dies que no ens veiem, o que ni tan sols ens parlem. Ens sabem, ens estimem, ens trobem i confiem en nosaltres, en la nostra estimació, en que hi som sempre quan ens convé, quan ens necessitem, quan ens trobem a faltar.  60 anys semblen molts, però només és un dia més que es fa llarg i confiem que serà etern, perquè així és aquest etern ara que vivim i que ens entossudim a mesurar, a pesar i a trossejar.

Tu i jo, els bessons, restem encara aquí. Els demés de casa ja han deixat el seu cos físic i han retornat a la llum que som i sempre serem. Aquells dos germanets que s’adormien abraçats i es tenien l’un a l’altre encara estem aquí. Estem vivint una vida llarga, i quantes coses que ens han arribat a passar! Quantes coses hem viscut de tots colors, amb un desplegament de melodies diferents que hem ballat conscient i inconscientment, amb ganes i sense, amb companyia o sols... Hem viscut allò que se’ns ha anat posant al davant, que la vida ens ha anat presentant i que nosaltres també hem creat. Hem crescut, hem après moltes coses, hem plorat molt, hem rigut molt, junts i separats, amb pujades i baixades, amb paisatges quotidians i també imprevistos, amb tempestes i amb calma, amb llum i amb foscor, amb alegria i amb dolor... Hem pujat a diferents escenaris, triats o no, hem interpretat un munt de papers i de guions, hem fet papers bons i no tan bons, amb qualitat i sense, alguns com hem pogut, d’altres amb excel·lència, però tots ens han ensenyat a destriar el gra de la palla, allò que ens fa sentir bé i ens dóna pau, i allò que no. Hem tingut grans Mestres a la nostra vida, Mestres de Llum i Mestres de Foscor, i tots ens han ajudat a mirar-nos, a reconèixer-nos, a sentir. Hem estimat molt i estimem, i estem aprenent també a estimar-nos a nosaltres mateixos i a creure en allò que sentim i que ens fa millors, més savis, més plens, més en pau.

La nostra família sempre ha estat diferent. Els papes ens van oferir amor dintre de la imperfecció que som tots i que ens deixa espai per créixer i evolucionar. L’Àlvar sempre ens va obrir camins  i el nostre Ernest ens està fent grans i ens permet fer créixer aquestes ales que ignoràvem que tenim. Tots ens estan ajudant a omplir la nostra motxilla amb el més necessari i deixar enrere allò que pesa i no necessitem per avançar amb llibertat i amplitud. Tots ens estimen i els estimem. I també els nostres companys de vida, els que encara tenim al costat, els que ens estimen i ens fan feliços, els que estimem per sempre, els que ens posen reptes, els propers i els més llunyans, els que ens costen i els que rebem amb plaer.

Encara som aquí, caminant i creant aquest present que despleguem cada dia davant nostre, amb els nostres pensaments, paraules, accions i  intencions. Hem après que tot va molt més enllà del que ens imaginàvem, que qualsevol gest nostre, qualsevol creació que surt de nosaltres no cau en el buit sinó que genera ones concèntriques que no sabem fins on poden arribar, ni qui les rebrà, ni les conseqüències que poden arribar a tenir més enllà de la nostra mirada i de la nostra ment.

Abel, maco, t’estimo. Em sento segura de tu, del teu amor cap a mi i del meu cap a tu;  em sento tranquil·la de la vida que vius, i fins i tot he après a no preocupar-me’n. Només gaudir dels moments que estem junts, que riem, que ens reconeixem en aquelles característiques i tonteries tan nostres, les que vam viure de petits i formen part de la nostra història. Aquell riure que surt de dintre i ens omple totalment i que de vegades sorprèn als que tenim al costat perquè no té sentit aparent, perquè és només una guspira que esclata i que ens transporta a aquella infància, a aquell rol de bessons que vam compartir de petits, vivències familiars que ens omplen d’imatges, olors, paraules, experiències del passat que vam viure plaents, íntimes, i ens retornen, per uns moments, a  aquells bessons que vam ser i que sempre serem.

Ara que sabem que res mor, que la vida continua sempre i que ens tornarem a retrobar més enllà d’aquest món, el camí es fa tan ampli i etern que l’alegria i l’amor creen la llum que ens guia i ens dona la certesa que sempre estarem junts. Anem deixant a poc a poc les pors que sempre ens hem cregut i ens anem deslliurant de tot el que ens impedeix de trobar i sentir la nostra felicitat, aquella que l’Ernest ens ha mostrat, aquella que tenim dintre nostre i que ningú, només nosaltres mateixos, pot tapar.

Felicitem-nos pels 60 anys viscuts i per l’eternitat que som, felicitem-nos pel nostre amor que continua i per ser els bessons que som.

18-12-2018

21 ANYS QUE SOC MAMA

Enest, maco, demà farà 21 anys que em vas fer mare, el regal més gran i estimat!

No hi cabia la por en la nostra relació ni en el nostre amor. Tot estava allà despullat, net,  sense disfresses. Tot esclatava de goig i alegria a la nostra mirada, als nostres jocs, a les nostres abraçades. Tot era allò intens, fàcil, ple, joiós... No hi cabia la por, ni el demà; tot era d'un intens color d'avui. El demà ja vindria i es transformaria també en un avui quan fos el moment de viure'l, res més. A cada moment faríem el que s'hagués de fer, res més. Tot estava concentrat en aquell avui.

Et vaig mirar cada nit d'aquells 14 anys quan dormies, i et mirava amb intensitat, amb agraïment, amb ganes d'absorbir tot aquell avui perquè sabia que un dia seria només passat i volia recordar tot el gran regal de'aquell present: la suavitat de les teves galtones, el so del teu respirar profund i tranquil, la teva olor, el perfil del teu nas, aquelles mans que tant estimava, aquell fill que agraïa per sempre haver tingut.

Ernest, no podíem en cap moment pensar en res més i per això vam ser tan feliços, perquè era un amor viu, alegre, ple, creatiu, musical, sempre diferent. Per això continua sent un amor viu, perquè ens ho vam dir tot, perquè no vam deixar res oblidat al sarró, perquè vam viure amor, vam parlar amor, vam jugar amor i vam crear amor.

I llavors te'n vas anar, de la mateixa manera que havies viscut, fàcilment i plenament, te'n vas anar igual. Ara hi eres, ara no hi eres. Ara hi soc, ara no hi soc. Ens havíem promès que el nostre amor anava fins al cel i tornar, tantes vegades com fes falta. Havíem parlat de fer-nos invisibles, de la màgia de veritat, de les coses que no es veuen; sabíem que res podria destruir el nostre amor i la nostra abraçada... Ens ho dèiem amb els ulls, amb el somriure, amb les paraules, amb les abraçades. Ho sabíem, ho vivíem, érem una sola cosa, érem un.

I després te'n vas anar i tot allò que havíem viscut i ens havíem dit i ens havíem promès, i sabíem, es va convertir en una realitat, en una estranya però certa realitat. I aquesta realitat ha transformat tot allò que era un joc, una il·lusió, una certesa feliç, en un camí per transitat i descobrir, i descobrir-me i descobrir-te i anar més enllà de tot allò somniat i imaginat... Perquè el teu cos no hi es, però jo et sento quan m'abraces; no et veig, però hi continues essent. El nostre amor continua i m'ensenya  contínuament. M'has regalat la certesa que la vida no s'acaba, que l'existència continua, que només estem de pas per la Terra i que aquest cos físic és una oportunitat increïble de sentir, de crear, d'aprendre a estimar i a estimar-nos; el camí s'ha fet tan infinit! Ja no és vida i mort, síno vidamort que porta a més vida...

"Mama, sí, ha estat així, ha estat com ho volíem viure, i ara continua així el nostre repte estimat. Jo et dono la mà des d'aquesta Existència que continua i que no necessita res físic ni material per ser. No necessitem res material per continuar el nostre camí. Som un i ens hem dividit en dos, i caminem junts en aquests diferents plans. No  ha canviat res en nosaltres, ens continuem estimant, ens continuem tocant, continuem jugant i creant. No ens cal res per ser. No ha canviat res, el nostre  ésser continua rient, continua jugant.

 Tot és una il·lusió, mama, tot el que genera por i drama és una il·lusió terrenal que ens creiem quan som aquí, perquè és la memòria col·lectiva que el nostre pas evolutiu per la matèria ha generat. Però és una il·lusió, tu ja ho saps. Mama, jo t'estimo com t'he estimat sempre, i més. M'has de sentir com era aquí, perquè això et dona la força que necessites per comprendre i deixar anar tot el que et fa mal o et limita, perquè res d'això ets tu. No t'identifiquis amb cap emoció, ni pensament, ni etiqueta. No t'etiquetis. Venen sentiments, venen emocions, venen pensaments reiteratius... Deixa'ls que vinguin, contempla'ls, reconeix en ells una memòria i deixa'ls anar. Sigues cada cop més lliure, més alegre, més feliç, perquè només amb la felicitat es pot jugar i crear.

Mama, és dur? No, és fàcil. És fàcil, com era fàcil ahir. Tot és possible. No t'aferris a res, tot està viscut i està viscut bé. No tinguis por d'anar cap a dintre quan en tinguis ganes. Ho pots tot. Has vingut a crear, ho estàs fent. Ara deixa anar també aquesta creació i continua pujant la muntanya i desfent-te de més pesos, de més lligams. T'espero jo i estic amb  tu. Somriu, canvia el gest, encara que no en tinguis ganes de vegades, canvia el gest i tot canviarà amb això. Tot el que no puguis entendre amb aquesta ment terrenal deixa-ho anar també.  Viu, viu el teu avui com el vivies ahir, sense por. Jo hi soc i ho saps. Camina el teu camí, agraeix tanta meravella i tant d'amor i continua descobrint nous paisatges que crees mentre camines.

Mama, aquestes mans són teves, però jo les toco i te les agafo i, com tot, les fem servir junts. El meu cos no hi és però el meu esperit és immens, i és aquest el que comparteixo amb tu i el papa, i amb tothom que em sent. El cos el deixaràs, les coses les deixaràs, la gent la deixaràs, no t'emportaràs res més que el teu ésser cada  cop més  ric d'experiències. Deixa anar pes, cada pes que deixes et fa enlairar més. No has perdut res, tot està aquí. Treu-te les ulleres de pena, les ulleres fosques que no et deixen de vegades veure més enllà. Mira amb els teus ulls clars i respira fondo per deixar anar i ser cada vegada més qui ets.

T'estimo, mama, un petó immens. Som un, no sents la meva mà amb la teva? Jo també escric, ho escrivim junts, ho creem junts.

                                                  Ernest i Dolors

                                                      Fill i mama

                                                 Un sol esperit immens.