Mama sóc aquí

 ESTIC D’EXCURSIÓ…

Estic d’excursió aquí, en aquesta terra, recreant un personatge que he triat representar des que vaig néixer, amb el nom que em  van donar els meus pares.

Estic d’excursió aquí, quan ara sé que no sóc d’aquí, que no sóc aquest cos, que no sóc aquest personatge, que sóc esperit que estic de pas, i que sento enyor de tornar a aquell desig de llibertat que sempre he sentit dins meu. Aquest anhel de volar més enllà de tot, ben amunt, planant per damunt dels embolics mentals, les pors, les preocupacions terrenals que ens fan esclaus del món.

Estic aquí i sé que estic de pas, que un dia em desfaré d’aquest cos i del pes que aquest cos carrega, i m’elevaré amunt, retornaré a la meva essència de llum, lliure i amorosa, sàvia, i em reuniré amb els éssers estimats que m’han precedit, que m’esperen, que em vetllen i m’acompanyen... Quina felicitat! Quin alliberament! Quin esclat de joia increïble! Ernest, papa, mama, Àlvar... serà preciós! Ja sé que no puc abastar amb aquesta ment terrenal res del que serà, res del que sóc i som i serem... Però en sento el perfum, n’intueixo la música llunyana i la respiro.

Estic aquí i vosaltres esteu allà, que és també aquí. Sé que em veieu, que em sentiu, que em somrieu, i ho veieu tot tan petit! Tan ínfim!

 Sóc aquí, no sé fins quan, però després serà com un sospir i em miraré, em reconeixeré i seré jo. No el jo petit, sinó el Jo immens, el que somriurà i estimarà profundament aquest personatge que estic creant ara cada dia, a cada moment i que, de mica en mica, es va alliberant de tant llast.

Sí, sóc jo i ja vinc, ja vaig venint.

De mentre, soc aquí, a la Terra,  immersa en aquesta matèria que he triat venir a viure amb uns nous aprenentatge que he acceptat. La  vida a la Terra és com un joc que hem vingut a jugar; un recorregut des de la vinguda fins a la tornada,  un joc d’amor disfressat amb moltes aparences, amb  molts vestits diferents, amb molts enigmes i amb  la peculiaritat més gran: No saber que és un joc. A l’arribar aquí oblidem el nostre origen, oblidem qui som realment i oblidem que estem jugant a un joc, tot i que els infants petits ho recorden molt bé. 

L’Ernest m’ho va explicar així:

·  *“Has de ser conscient que estàs vivint i experimentant un joc en un tauler de pistes, en un gran puzle   que contínuament s’amplia i on les diferents peces es van acoblant i van donant forma a la vida, a la comprensió, a l’amor. Mamu, és un joc. No un joc cruel, sinó un joc d’amor. Les proves te les has    marcat tu mateixa abans de venir, els personatges que hi apareixen, ja siguin companys o antagònics, els has triat tu; les situacions les has dissenyat tu i has acceptat les normes de joc: no recordar qui ets, no recordar que és un joc per ser capaç realment de recórrer el camí que t’has marcat, amb l’objectiu d’acabar-lo amb els tresors trobats i rescatats. Tu has triat el dia de venir i el dia  de tornar. El recorregut és lliure, pots fer-lo tan ampli o tant directe com vulguis. Tens la llibertat d’equivocar-te, de fer revolts o dreceres, de trobar-te amb murs de contenció i  paranys, o bé trobar-te amb paradisos per somiar i relaxar-te i pots topar amb els esculls que els teus companys de joc posen també a les seves vides... Sempre tens dins teu l’espurna de la teva essència, de la teva ànima, que et parla, et guia i et crida, però lliure és la teva elecció d’escoltar-la o no.

    Quan acabes el joc tornes a casa, feliç de tornar-hi a ser, de recordar. Llavors mires com has realitzat el teu joc, veus i recrees tot allò que has fet i reculls els tresors. Si n’hi ha pocs o molts no importa, reculls tot l’amor que has descobert i guanyat, perquè el joc pots fer-lo tantes vegades com necessitis, com triïs, la teva evolució és sempre teva. Quan més avances, cada vegada et costa menys a la Terra d’escoltar la teva ànima i, quan la sents, ja no la pots ignorar. I el món real, l’espiritual, es comença a deixar notar també a la Terra i així el joc es transforma: és com jugar a dos jocs al mateix temps, el terrenal i l’espiritual, només que aquest últim va il·luminant l’altre i comença a donar-li una perspectiva que el fa més respirable, més divertit, menys limitador.

      La vostra evolució, com la meva aquí, amb tot el que he viscut a la Terra  amb vosaltres, amb tot el que em feu créixer amb les vostra descoberta, amb la vostra obertura, continuarà i es farà immensa. T’imagines, mama, quan ens retrobem aquí, lluny de tota limitació?”

Estic d’excursió a la Terra i, mentre hi sigui,  estimo i estimaré aquest joc que m’ofereix totes les possibilitats per reconèixer qui soc i descobrir l’amor que s’amaga darrere de cada situació.

*Extracte del llibre “Mama, soc aquí”