Mama sóc aquí

CONNECTAR-NOS AL SOBRENATURAL

 “El més natural seria que estiguéssim connectats al sobrenatural, a allò que és i va més enllà de nosaltres, a la transcendència del nostre “jo” efímer per anar accedint al nostre ésser intern i descobrir qui som.” Un dia vaig escoltar algú que deia aquestes paraules i vaig pensar que eren ben certes, perquè el més natural, el més proper a nosaltres mateixes, a totes les persones, seria estar connectades a l’Univers del que formem part, juntament amb tot el que existeix. 

Però ens hem allunyat tant, com a humanitat, d’aquesta percepció, d’aquesta transcendència, ens han fet creure tant que no existeix res més enllà dels nostres limitats sentits físics, ens volen fer creure, sí o sí, que els nostres veritables objectius i referències als que podem i hem d’aspirar són aquelles que tenen data de caducitat i que poder adquirir-les es converteix en l’objectiu i el fi de les nostres vides i la nostra raó d’existir. 

La veritat és que som molt més que aquest cos efímer al que estem tan aferrats i identificats, som una conjunció perfecta de matèria i esperit. La primera és passatgera i amb data de caducitat, el cos és el vestit amb el que venim a aquest món per a poder viure-hi. La matèria és meravellosa perquè ens permet experimentar totes les accions, les emocions, els sentiments, els desitjos i els anhels mitjançant la capacitat de relacionar-nos amb nosaltres mateixes, amb els demés, amb la naturalesa i totes les formes de vida, amb el misteri del cosmos i l’Univers.

La matèria ens permet experimentar des del més dens al més sublim, des de l’odi més profund a l’amor més incondicional, ens permet carregar tants pesos i culpes com necessitem fins arribar a la comprensió i al perdó del passat, ens permet anar des de l’obscuritat més absoluta a la llum més radiant, d’un extrem a l’altre, d’una vida a l’altra, tot per anar evolucionant en Amor i en Consciència. El que ahir era un dogma immutable, avui ha quedat definitivament enrere, el que avui ens sembla un èxit increïble més endavant serà refutat pels nous coneixements, per la nova manera d’entendre la vida.  Tot és un aprenentatge i una connexió constant que arriba quan es donen totes les condicions per ser escoltada, vista i compresa, tot es mou, tot evoluciona en diferents temps, en diferents ritmes, tot arriba quan és el moment d’arribar. Hi ha tant per descobrir, per profunditzar, per aprendre de tot el que som i de tot el sentit del què ens passa a la nostra vida! Hi ha tanta unitat en el que som i el que és la naturalesa, els demés éssers vius i l’Univers nascut de la gran i amorosa Consciència d’Amor de la que ha sorgit tot el que existeix i És! 

Creixem en vertical, però no creixem en amplitud ni en profunditat i això ens dona una visió distorsionada, febril i desequilibrada del nostre pas tan efímer en aquesta vida terrenal que ens angoixa perquè no ens sosté, perquè no ens dona pau, perquè no ens permet pensar ni respondre a les grans preguntes que la humanitat s’ha fet des dels principis de la vida: Qui soc? D’on vinc? Per a què estic aquí? On vaig?

 Aquestes preguntes han sobreviscut a tots els segles d’història, d’evolució, de coneixements adquirits, i són tan vives com ho foren en els seus inicis, són tan misterioses, profundes i vitals que continuen vigents, avui més que mai, perquè aquest món tan controlat en el que vivim actualment, amb tanta pressa, amb tanta exigència, amb tanta necessitat que els demés ens donin el vist i plau, amb tanta por de quedar-nos enrere en aquesta cursa sense sentit, amb tanta desigualtat i amb tanta informació que ens desinforma, i un llarg etcetera, ens allunya cada vegada més de nosaltres mateixes, de la nostra essència, de tot el que realment és valuós i no es pot comprar ni trobar fora de nosaltres mateixes. 

Realment, el nostre veritable ésser, allò que som i pel que hem vingut, aquella guspira de llum que totes i tot el que existeix portem dintre, sorgida de la Consciència absoluta que ho va crear tot, tant és com la vulguem anomenar: Amor, Font, Deu, Buda, Divinitat, Alà... aquesta guspira de llum que no és matèria, que no té data de caducitat, que continua evolucionant més enllà del nostre cos físic que mor, això és el que realment som, i és el que ens manté vives aquestes preguntes que un dia o altre ens plantegem quan la realitat de la nostra efímera existència com éssers humans se’ns fa patent, o quan la nostra existència aquí comença a perdre el sentit i no respon al que realment desitgem trobar: aquest sentit a la vida que totes sabem en el nostre interior que té relació amb aquest anhel profund d’Amor, de Vida més enllà de la vida, d’aquesta transcendència que ens porta a la Unitat.

El nostre camí és un camí de tornada cap aquesta Consciència d’Amor, un camí d’aprenentatge que no té fi, que ens porta cada vegada més cap al nostre interior i ens porta a contemplar i connectar-nos amb tot el “sobrenatural” que és la nostra veritable naturalesa, sentir que som molt estimades, que tot té un per què i un per a què, que tot arriba quan ha d’arribar i que obrir-nos a la vida sense por és perdre la por a morir, perquè qui realment som no mor mai. Existeix un llenguatge d’ànima per a nosaltres: les sincronies, els senyals, les repeticions que es succeeixen, els pressentiments, les percepcions, les intuïcions, la inspiració, la certesa que es sent al cor, aquesta veu interna que podem sentir... És necessari estar alerta a tot el que ens cridi l’atenció, parar-nos un moment, mantenir el canal obert a percebre els senyals de l’Univers de la mateixa manera que és necessari tenir el mòbil connectat per a rebre qualsevol missatge, obrir la ment al què ens succeeix i al per a què ens succeeix, obrir-nos als nous descobriments de la Ciència en el que es refereix a la mort, a l’ànima i a la transcendència, travessar la porta de la por que ens separa d’una nova oportunitat, d’un nou aprenentatge i crear-nos una vida que tingui realment un sentit de ser viscuda. 

Maria Dolors Beltran Boixadera

 mamasocaqui.com