11 d’agost de 2020

Vuit anys de la nostra nova vida

Fa vuit anys que el nostre estimat Ernest ens acompanya des de la llum i l'amor que és, fent-se present a les nostres vides i ensenyant-nos que no hi ha final ni límits per la Vida, que res és el que sembla i que tot és Amor.

Aquesta matinada m'he despertat de cop, sentint que l'Ernest em volia parlar.  Permeteu-me que us comparteixi les seves paraules:


"Mama, gràcies per sentir-me, et volia  parlar ara, que fa vuit anys terrenals que vaig sortir del meu estat físic. No són res, mamu, on els  posaries tots aquest anys? En una mà? en dues? En un sospir,  en dos? No són res, no compta el temps ni la distància en la nostra relació, mai van comptar,  ni  quan  era aquí. La nostra relació sempre es  va  comptar per  intensitat, i així continua essent i serà.

Ja saps que no he  "marxat", que lluny-a prop  no te consistència quan parlem d'amor... Ho havies cantat, te'n recordes? I t'havies  emocionat  cantant-ho, perquè  aquella mesura de la que parlava la cançó era també la nostra mesura. No existia el contrari, no ens feia por, perquè sabíem que mai deixaríem de ser aquella intensitat, perquè la nostra mesura era l'amor i l'amor no es pot recollir en cap contenidor.

Tot allò que érem i no sabíem, ara ho continuem essent i ara ho sabem. No t'aturis en petiteses  terrenals, en mesures terrenals, la teva ànima ja s'està manifestant en moltes formes i sensacions, en moltes  inspiracions i creacions. Deixa que l'amor et continuï guiant, el meu, el teu, el de la Unitat. Deixa't lliscar per núvols, reflexos i cants, deixa que res no marceixi la teva alegria de ser, d'estimar, el teu amor. I si sents que alguna vegada és així no en facis cas perquè tu, qui ets, qui ha viscut l'amor, està més enllà de tot això que tem, o que espera, o que projecta. Deixa't lliure, mama.

Avui fa vuit anys i continuen essent res perquè tu i jo, com sempre, ens guiem per altres paràmetres, i així és. T'estimo, mama, t'estimo, papa, us portaré volant per meravellosos estats que no podeu ni  imaginar, aquells que em cridaven, aquells que som.

T'estimo, mama maca, t'estimo tant que no hi ha res que ens pugui separar.

Feliç Amor nostre!"

                                            Ernest

1 comentari: