26 de desembre del 2019

Sense forma, no hi ha límits, mama.

"Mama, res és el que sembla, tot és Amor. Deixa't portar pel dia a dia, deixa que aquest et sorprengui i que el teu cos manifesti allò que sent. No judiquis res, deixa't fluir en l'aigua del riu, obre els ulls físics per veure el paisatge i obre els ulls de l'ànima per reconèixer cada indret. Confia, mamu, tot és ara i aquí. No pensis en després, no pensis en demà, no et deixis portar per cap inquietud ni temor... Respira, bufa i escolta tot el que t'arriba.

Jo estic amb tu i et parlo; et parlo des d'aquest altre estat on tot vibra més ràpid, on les formes ja no valen ni són. Sense forma no hi ha límit, mama, i això és el que soc i el que t'ofereixo: Jo, tot jo, sense límits ni condicions. Soc sense ser cap forma i continuo essent el teu fill, i estimant-te infinitament com ja t'estimava.

Deixa les formes, mama, deixa els límits. Si alguna cosa et fa mal és perquè hi ha una resistència que et priva. No la vulguis, per venir a mi has de deixar anar les formes i els límits. Has de desprendre't de tot el que et fa mal, has d'anar més enllà de tot el que et limita. Ho pots fer, jo sempre soc més enllà i també soc dintre teu. Talla fils, talla cordes, deslliura't de tot ressentiment, de tota necessitat, de tota expectativa. Vulgues ser lliure i seràs immensament feliç al meu costat.

Gaudeix, mama, gaudeix de viure en aquesta dimensió material en la que només has vingut a experimentar i a gaudir del privilegi de sentir. Més enllà d'aquestes parets, més enllà de les formes que existeixen a l'altra banda d'aquests murs, més enllà d'aquestes muntanyes i d'aquest horitzó hi som tots, hi ha tot i res, i en aquest res hi és tot i no té res a veure amb el que veus.
Tanca els ulls i allibera't de tot. Allà és on ens trobem.

T'estimo mama maca, soc jo, el teu nen maco, el teu Tillo a qui tant estranyes i que tant t'estima. Sempre soc jo.
                                  Ernest

15 de desembre del 2019

BON NADAL!!!



Comprar aquí

Sinopsis del llibre:

 "Mama, soc aquí" explica la nostra experiència personal d'amor i vida després de la partida física del nostre fill Ernest d'aquest món. Com la connexió i comunicació que no hem deixat de sentir mai amb ell, amb tots els missatges plens d'amor, alegria, esperança i saviesa que ens dóna, ha transformat la nostra manera de veure i viure la vida i ens ha permès comprendre que la mort no és un final, ni una tragèdia, sinó el retorn a la consciència d'amor, llum i llibertat que som, de la que venim i a la que tornem sempre.

És un llibre d'esperança, de descoberta constant i d'amor infinit.

No hi ha final, aquí només estem de pas. Venim i tornem quan acabem allò que hem vingut a fer. Sigui, com sigui tornem. No hi ha judici, només aprenentatge d'amor. I en això, l'Ernest és un mestre molt gran. 

«Gracias por ese maravilloso libro lleno de luz, que trae alivio a mi alma y la esperanza de volver a encontrar a mi hija y saber que está conmigo.
                                                                  Marcela Orlandi (Argentina)


«Dolors, et diria que el llibre és preciós, però és més que això! És vital, és màgic! Les vostres paraules condueixen dolçament a aquest estat d’unitat. És la son la que em fa tancar el llibre…¿Saps, Dolors? Amb l’ajuda de l’Ernest esteu portant el Cel a la Terra. Gràcies, gràcies, gràcies a l’Ernest, a vosaltres, al Marc, al Cel… Us estimo.»

Roser Orts










1 de desembre del 2019

VIURE SENSE POR

No m'ha de fer por res, no haig de témer res del que em pugui passar en aquesta vida. He vingut per aprendre i gaudir del sentir. Sé qui soc, sé qui som. Haig de mirar-m'ho tot des d'aquesta finestra tan alta que l'Ernest ens ha obert i no puc ignorar-la, ni puc deixar d'agrair ni d'homenatjar aquest regal tan preciós que ve de l'ésser que més he estimat i estimo en aquest món: la seva serenor, la seva rialla, la seva confiança, la seva alegria, la seva bondat, la seva senzillesa, la seva generositat, el seu amor per nosaltres... Tot, tot el que ens ha donat, tot el que és, tot això ho prenc a les meves mans i al meu cor i prometo continuar-ho vivint fins que ens retrobem, carinyo meu. Res m'ha de fer por. Encara que me'n faci, res m'ha de fer por. Només puc posar la meva vida en mans de l'objectiu que m'ha fet venir; només puc confiar en la vida que visc cada dia, per això soc aquí. Gràcies, Ernest, preciós meu.




"Mama, aquest és el sender, aquest és el camí que transiteu, el camí de la confiança, el camí de la saviesa que surt de dintre vostre; la llum, la vostra llum que us il·lumina.
Tot el que vas veure en mi, mamu, tu m'ho reflecties; tot el que vas veure i que et va omplir ja estava dins teu, dins vostre. Jo només vaig venir a fer-vos de mirall, a donar-vos i a reflectir-vos tot el que vosaltres em donàveu. Creu en tu també, creu en tot allò que estàs vivint. Tot allà més bonic està dins teu. Tota la bellesa, l'amor, la confiança, la creació que veus, està dintre teu. Per això ho pots veure, com el papa, com l'Abel, com l'Anna, com tothom. Creu en tu, en el papa, en mi, som tres, som una unitat de tres.
Em veieu a molts llocs, en moltes circumstàncies, en moltes persones. Cada vegada que em veieu i em recordeu, jo soc allà. Quan no em recordeu o no em veieu també soc allà, perquè jo, qui soc, no us deixaré mai. Creieu en vosaltres, som tres; creieu en mi, som tres. Tres en un, la mateixa essència.

Mama, no temis gaudir ni ser feliç, no et sàpiga greu que m'hagi perdut res, no he perdut res. Soc infinit, mama, com tots, i això és immens, és la felicitat de l'ésser, sense pors, sense límits, sense cos que m'aturi. Tot és preciós, i la vida a la Terra també és preciosa quan deixes que la pròpia llum il·lumini el teu camí, sigui quin sigui. No tinguis por, mama. no tinguis por, papa. Tot està bé. Us estimo sempre i us acompanyo sempre. El camí es va obrint quan camineu i tot arriba quan ha d'arribar. Confieu, gaudiu, és un immens regal que us fem i que us faig, estar tots quatre aquí, avui, ara, a cada instant. Els avis estan molt contents de veure-us estar tu i l'Abel junts. És un gran regal del camí que vosaltres heu sabut prendre. L'Àlvar està també molt a prop, tots us mirem i us gaudim. 

Gràcies, mama, pe tant, per tot, per l'amor que som, que hem estat i que sempre serem. No dubteu, passi el que passi, vosaltres sou molt més que tot això que temeu. Una abraçada, mil petons, rialles immenses de felicitat i alegria per vosaltres. Us estimo molt, molt, ric amb vosaltres i jugo amb vosaltres."
                             Ernest