1 de desembre de 2019

VIURE SENSE POR

No m'ha de fer por res, no haig de témer res del que em pugui passar en aquesta vida. He vingut per aprendre i gaudir del sentir. Sé qui soc, sé qui som. Haig de mirar-m'ho tot des d'aquesta finestra tan alta que l'Ernest ens ha obert i no puc ignorar-la, ni puc deixar d'agrair ni d'homenatjar aquest regal tan preciós que ve de l'ésser que més he estimat i estimo en aquest món: la seva serenor, la seva rialla, la seva confiança, la seva alegria, la seva bondat, la seva senzillesa, la seva generositat, el seu amor per nosaltres... Tot, tot el que ens ha donat, tot el que és, tot això ho prenc a les meves mans i al meu cor i prometo continuar-ho vivint fins que ens retrobem, carinyo meu. Res m'ha de fer por. Encara que me'n faci, res m'ha de fer por. Només puc posar la meva vida en mans de l'objectiu que m'ha fet venir; només puc confiar en la vida que visc cada dia, per això soc aquí. Gràcies, Ernest, preciós meu.




"Mama, aquest és el sender, aquest és el camí que transiteu, el camí de la confiança, el camí de la saviesa que surt de dintre vostre; la llum, la vostra llum que us il·lumina.
Tot el que vas veure en mi, mamu, tu m'ho reflecties; tot el que vas veure i que et va omplir ja estava dins teu, dins vostre. Jo només vaig venir a fer-vos de mirall, a donar-vos i a reflectir-vos tot el que vosaltres em donàveu. Creu en tu també, creu en tot allò que estàs vivint. Tot allà més bonic està dins teu. Tota la bellesa, l'amor, la confiança, la creació que veus, està dintre teu. Per això ho pots veure, com el papa, com l'Abel, com l'Anna, com tothom. Creu en tu, en el papa, en mi, som tres, som una unitat de tres.
Em veieu a molts llocs, en moltes circumstàncies, en moltes persones. Cada vegada que em veieu i em recordeu, jo soc allà. Quan no em recordeu o no em veieu també soc allà, perquè jo, qui soc, no us deixaré mai. Creieu en vosaltres, som tres; creieu en mi, som tres. Tres en un, la mateixa essència.

Mama, no temis gaudir ni ser feliç, no et sàpiga greu que m'hagi perdut res, no he perdut res. Soc infinit, mama, com tots, i això és immens, és la felicitat de l'ésser, sense pors, sense límits, sense cos que m'aturi. Tot és preciós, i la vida a la Terra també és preciosa quan deixes que la pròpia llum il·lumini el teu camí, sigui quin sigui. No tinguis por, mama. no tinguis por, papa. Tot està bé. Us estimo sempre i us acompanyo sempre. El camí es va obrint quan camineu i tot arriba quan ha d'arribar. Confieu, gaudiu, és un immens regal que us fem i que us faig, estar tots quatre aquí, avui, ara, a cada instant. Els avis estan molt contents de veure-us estar tu i l'Abel junts. És un gran regal del camí que vosaltres heu sabut prendre. L'Àlvar està també molt a prop, tots us mirem i us gaudim. 

Gràcies, mama, pe tant, per tot, per l'amor que som, que hem estat i que sempre serem. No dubteu, passi el que passi, vosaltres sou molt més que tot això que temeu. Una abraçada, mil petons, rialles immenses de felicitat i alegria per vosaltres. Us estimo molt, molt, ric amb vosaltres i jugo amb vosaltres."
                             Ernest

Cap comentari:

Publica un comentari