3 de setembre del 2022

 10 ANYS DEL NOSTRE NOU CAMÍ  (10-8-2022)

Preciós Ernest del meu cor, avui fa 10 anys que vam començar aquest camí de llum i amor infinit. Tornant a l'Amor que ets, va començar un altre camí nou, inesperat, fora de tota expectativa... i amb l'amor que ens unia als tres, i a la familia, i als amics, vam començar aquest sender que avui hem celebrat els tres de nou a la platja de Puerto Chicama, a Perú, davant del Pacífic.

Hem estat tots tres junts i en la canalització que ha fet en Chicho has vingut i, amb tu, han vingut la Maiju i els nostres éssers estimats, de nou el teu missatge d'amor s'ha escampat per l'arena grisa i l'oceà joiós ha portat el teu nom, empès pel vent, fins a les gavines que l'han recollit amb les seves ales i l'han dut enllà...

"Enllà... més enllà... La vida, la vida, la vida, mama... allà on s'acaba  l'horitzó, allà estarem nosaltres i res ens podrà separar."

Ens has dit tantes coses! I després, com  no podia ser d'una altra manera, hem acabat amb els peus a l'aigua i els pantalons arremangats, jugant amb les onades que venien i marxaven, com sempre havíem fet i hem tornat a fer, nen maco.

Més tard hem dibuixar els nostres tres cors escrits a la sorra encerclats per un cor que, juganer i rialler, ens has borrat de cop amb una onada inesperada, i una altra vegada has fet el mateix amb el segon cor... fins que  hem escrit el teu nom i el de la Maiju junts i els hem deixat allà,  impresos momentàniament a la sorra fins que una altra onada els faci invisibles de nou.

Ha estat molt bonic, preciós, ens ho hem passat molt bé, com sempre, hem tornat a caminar damunt dels rails abandonats del moll, donant-nos les mans amb en Chicho, reflex de les teves mans d'un altre moment nostrat, i hem anat més enllà fins creuar una pasarel·la fràgil de taulons lligats toscament damunt del mar... no tenim límits.

"Així és, mamu, no tenim límits, ho podem tot, ho creem tot i ho vivim amb intensitat, amb alegria, amb consciència del moment, de qui som, amb agraïment, amb joia, amb risc i amb convicció. 

Us estimo, papes, us estimo tant! Que bonica que és la  nostra existència!"

                                                                        Ernest