18 de juliol del 2018

Juga, mamu, crea

M'he llevat d'hora i sóc aquí, a l'habitació de l'Ernest. No vull perdre el costum d'escriure cada dia el que he viscut. Cada dia és nou. Cada dia té petits tresors amagats per a mi. De viure'ls, els visc. De vegades, són tresors tan petits que així com arriben se'n van. Si no els escric, els perdo. Són llambregades de claror, vols d'ocell invisible que em passen per davant o que em surten per sota una pedra. Si no en deixo constància, tornen a desaparèixer; sé que he vist quelcom, però si no ho escric i ho plasmo en el full, se'm confon. De vegades segur que ha de ser així, però sé que si els recullo i els escric m'ajuden a adonar-me que cada dia és màgic.

Vull viure en aquesta màgia, en aquesta saviesa interna que es va despertant, que l'Ernest preciós ens va despertant. Aquesta saviesa que ja bategava dintre meu des de petita, que de vegades coincidia a trobar i que l'Ernest em va fer viure de bat a bat, primer fent-me de mirall amb la seva personalitat increïble que treia de mi el millor que podia tenir dins meu, i després amb la seva marxa sobtada, però pactada des de sempre. Pactes d'ànima. La meva ho sabia, la seva també. Els nostres personatges terrenals, no. Per això només vivíem felicitat i amor. La felicitat i l'amor que després ens faria continuar.

Ernest meu, la nostra conferència "Mamá, no me he ido, estoy aquí", penjada al Youtube ja té prop de 37000 visualitzacions. El teu nom, el teu ésser, l'aprenentatge immens que ens dónes sobre l'Amor que va més enllà de tota aparença de separació i dolor s'escampa arreu del món. És increïble el que està passant, i estava anunciat en aquell somni que vaig tenir i que estem fent realitat tots tres, tu, el papa i jo, perquè sempre serem tres.

Sé que tot va arribant perquè estic desperta a que arribi, estic oberta al que va venint, a cavalcar en aquest cavall blanc, màgic, que ens vas deixar a la porta de la teva habitació; en aquell cavall blanc que el tiet Abel et va regalar per la Mona de Pasqüa, en aquell unicorn blanc que ens vas deixar dibuixat per sempre més, que ens espera pacient i curiós per portar-nos a descobrir el món i el potencial meravellós que hi ha dintre de cadascú per crear la nostra vida, la que volem, la que ens espera des de sempre.

Ernest, nen meu, vull ser capaç d'aquietar la ment per viure el silenci del qual surten totes les respostes. Vull buidar-me de qualsevol resposta mental condicionada; vull buidar-me de coneixements preconcebuts perquè m'arribi tota la saviesa, que és molt antiga, que portem inconscientment a dintre i que només pot sortir en silenci mental... Tot canvia i tot està dintre nostre. I dintre nostre hi ets tu, Ernest, i el nostre ésser etern. I  no dic res més, perquè seria de nou la ment la que parlaria. I ha de ser l'experiència viva la que ha d'anar portant les respostes.


"Mama maca, la meva mama maca i trempada amb la que he jugat tant, amb la que he cantat i llegit tant, amb la que he estat tan feliç. Tot continua i tu estàs navegant, cada vegada més lliure, pel mar invisible del Univers del que formem part des de sempre. Mou les teves ales d'amor, que elles et porten a volar cada vegada en els espais més profunds de  la teva ànima blanca i lluminosa. 

Mama, tot és divertit. Estem jugant, mama. La mateixa expansió és el joc més alegre i joiós que et puguis imaginar mai. I és un joc que juguem tots alhora. És immens i és molt petit al mateix instant. Ens fa Un i també es viu en  un. Mama, no oblidis jugar amb alegria. No hi ha joc sense alegria. Si no hi ha alegria es converteix en una pressió, en un compromís, deixa de ser joc. Juga, i riu mentre juguis. I sigues feliç, siguis on siguis; volis on volis, sigues feliç. Desprèn-te de tot el que et limita, perquè és infinit l'aprenentatge de l'ésser lliure que juga i descobreix.

Mama, estem jugant, continuem jugant. Si hem viscut amb felicitat i alegria aquí, és inimaginable per a tu, mentre siguis aquí, com jugarem i la Felicitat i Alegria que sentirem jugant en els estats il·limitats d'Amor i Llibertat que ens esperen quan deixem el personatge que hem vingut a encarnar. És tot molt senzill, mamu: reconeix-te i de seguida hi seràs.

Tot el que vivim ho estem creant.. Dintre el nostre camp immens de possibilitats ja hi era. Ho vam projectar i ho estem creant. Estem units des de sempre i estem creant. És nou. És ara. És. I ho estem creant, des de l'Amor, des de la Creativitat des de l'Alegria. És màgic, mama. Tot ho havíem anat projectant també des dels nostres jocs, des dels nostres somnis, des de la nostra imaginació, la nostra felicitat, el nostre amor de Pares i fill.

Mama, així, com estàs fent."

                                                  Ernest