11 d’agost del 2020

Vuit anys de la nostra nova vida

Fa vuit anys que el nostre estimat Ernest ens acompanya des de la llum i l'amor que és, fent-se present a les nostres vides i ensenyant-nos que no hi ha final ni límits per la Vida, que res és el que sembla i que tot és Amor.

Aquesta matinada m'he despertat de cop, sentint que l'Ernest em volia parlar.  Permeteu-me que us comparteixi les seves paraules:


"Mama, gràcies per sentir-me, et volia  parlar ara, que fa vuit anys terrenals que vaig sortir del meu estat físic. No són res, mamu, on els  posaries tots aquest anys? En una mà? en dues? En un sospir,  en dos? No són res, no compta el temps ni la distància en la nostra relació, mai van comptar,  ni  quan  era aquí. La nostra relació sempre es  va  comptar per  intensitat, i així continua essent i serà.

Ja saps que no he  "marxat", que lluny-a prop  no te consistència quan parlem d'amor... Ho havies cantat, te'n recordes? I t'havies  emocionat  cantant-ho, perquè  aquella mesura de la que parlava la cançó era també la nostra mesura. No existia el contrari, no ens feia por, perquè sabíem que mai deixaríem de ser aquella intensitat, perquè la nostra mesura era l'amor i l'amor no es pot recollir en cap contenidor.

Tot allò que érem i no sabíem, ara ho continuem essent i ara ho sabem. No t'aturis en petiteses  terrenals, en mesures terrenals, la teva ànima ja s'està manifestant en moltes formes i sensacions, en moltes  inspiracions i creacions. Deixa que l'amor et continuï guiant, el meu, el teu, el de la Unitat. Deixa't lliscar per núvols, reflexos i cants, deixa que res no marceixi la teva alegria de ser, d'estimar, el teu amor. I si sents que alguna vegada és així no en facis cas perquè tu, qui ets, qui ha viscut l'amor, està més enllà de tot això que tem, o que espera, o que projecta. Deixa't lliure, mama.

Avui fa vuit anys i continuen essent res perquè tu i jo, com sempre, ens guiem per altres paràmetres, i així és. T'estimo, mama, t'estimo, papa, us portaré volant per meravellosos estats que no podeu ni  imaginar, aquells que em cridaven, aquells que som.

T'estimo, mama maca, t'estimo tant que no hi ha res que ens pugui separar.

Feliç Amor nostre!"

                                            Ernest

Gaudint de la vida


Continuem caminant compartint la nostra experiència de vida, el regal de seguir  avançant i valorant que la vida és alguna cosa més que un somni.
Al nostre entorn hi ha  molts elements importants amb els que compartim la nostra existència, el nostre espai i les nostres emocions que ens amarem a cada instant i a qualsevol lloc.
Estem naixent i morint a  cada moment, (a Perú diríem “nacemos y morimos a cada rato)  i, a partir d'aquesta expressió, podem fer-nos una idea de la gran quantitat de moments que estem vivint, com el meu ara, en aquest moment que escric aquestes línees, o en el teu,  també  ara, en el moment que les llegeixes.
No és un somni la vida, no. La vida és una realitat constant en la que solament cal posar-hi consciència per a  poder-la gaudir plenament.
He après que la vida és un quadre en el que cadascuna de les tonalitats ocupa un lloc, la vida es un àpat amb els ingredients al punt just per impactar-nos, la vida es el rierol que brinda experiències i transporta vivències.
Quan parlo d'aquests descobriments, he d'agrair a la vida haver pogut compartir els retalls d'amor que ens continua regalant l'Ernest, el nostre fill. Ell continua  regalant-nos teixits acolorits i alegres perquè amb fils d'amor continuem teixint el patchwork que decora el  nostre somriure.
Gràcies amigues i amics per permetre'm compartir aquest moment. Sincerament, desitjo que aquesta gota de sacarosa us endolceixi la tarda. (Aquests símils em venen perquè vaig néixer a Chiclín, una hisenda sucrera de Perú).
Abans d'acomiadar-me, us convido a visitar la nostra web, on  exposem els nostres millors i  il·lusionats missatges:

Per acabar us oferim l'entrevista que ens van fer a Trujillo (Perú), una pincellada més al nostre quadre de càlids colors.