31 de juliol de 2021

Haikus per l’Ernest

Aquests dies d'estiu, envoltat de la família, els amics i els records, ens trobem com sempre  amb Ernest, amb el seu somriure ampli i feliç, amb la seva font creativa que es respira per tota la casa i que ens amplia la  mirada amb els nostres sentiments sempre bells i profunds per ell.
En aquestes jornades em vaig proposar escriure alguns haikus. L'haiku és un gènere poètic d'origen japonès. Els haikus s’escriuen, segons la tradició, en tres versos sense rima, de 5, 7 i 5 síl·labes, respectivament.
La tasca es presentava complexa  per la dificultat d’exposar un pensament en tres línies, encara que sense rima. Però ho he intentat, amb l’única expectativa  de gaudir del moment d'escriure'ls.
Durant la pràctica, molts haikus han quedat pel camí, com han quedat les primeres pedalades en bicicleta. Ara ja comencen a fluir encara que de manera pausada... la pedalada es fa més segura.
El resultat d'aquesta experiència és agraït per la motivació, per l'amor posat en escriure'ls, pel nostre etern destinatari, Ernest, i perquè hem aconseguit  una nova manera de seguir caminant junts.
Aquests haikus són un homenatge pel nostre fill, i al mateix temps també els volem compartir amb les mares i els pares que s'identifiquin amb la nostra experiència, i  a les famílies i persones que busquin unes paraules d’amor per dir als seus éssers estimats .
Us deixo amb aquesta producció de haikus que anirem publicant setmanalment.



20 de juliol de 2021

 Dedicat a PERE BOIXADERA GALOBART


A REVEURE TIET PERE!

Feliç retorn a la Llum, tiet maco! Has fet camí per aquesta terra durant 96 anys que són molts, o molt pocs, segons pel cantó que t’ho miris.

Amant de Tona, de l’Esbart, del Castell, de la Natura i i dels pessebres, les teves creacions, el teu art i creativitat han fet més ric aquest país. Has farcit d’experiències i vivències aquesta terra i has deixat petjades que algun dia algú retrobarà, seguirà i te’n donarà les gràcies, potser sense conèixer-te.

Però per a mi has estat, sobretot, el meu padrí i la meva memòria, la memòria de la nostra família, la dels meus avis, la de la meva mare Rosa i tu, i la dels vostres germans Lurdes i Josep. Ara, gràcies a tot el que ens has explicat, tinc un passat ple d’imatges i d’anècdotes, de vivències i records, de colors i d’olors, d’anys de molta duresa i d’anys de més bonança, d’alegries i de tristors, la memòria d’un temps de guerra i de postguerra que va marcar tota la vostra generació. Les teves paraules m’han donat un passat i em sé part i hereva d’una família que no vaig conèixer en gran part, però que ara sento meva.




Celebrem la teva vida, tiet, de punta a punta, amb totes les seves llums i ombres. Et donem gràcies per la teva saviesa, per la teva noblesa, per haver ajudat a tots els que han necessitat un cop de mà teu, sempre sol•lícit, amable, bondadós, disposat... Et donem gràcies per haver estimat tant la mama, per haver-la cuidada, per haver-la fet somriure, per haver-la acompanyat en els seus últims temps, com vas fer amb tots els altres germans, familiars i amics... i et donem gràcies també per haver estimat l’Ernest i per haver-lo enyorat tant. Ara ja estàs amb ell i el podràs tornar a abraçar, i a la tieta, i a tots els que t’esperen, sense cap neguit, perquè tots els neguits els has abandonat ja quan has deixat el teu cos enrere i t’has alliberat.
Ja feia temps que volies marxar d’aquest món... Què hi faig jo aquí?, ens deies, i jo et contestava que no ho sabia, però que si estaves aquí era perquè alguna cosa hi estaves fent, alguna cosa et quedava per aprendre o per ensenyar-nos als que quedàvem aquí... “Ja vindrà, ja vindrà, i nosaltres l’acompanyarem”, sentíem l’Ernest i la mama que ens deien. I així ha estat, el moment ja ha arribat, la porta ja se t’ha obert i tu has deixat el teu cos plàcidament i, envoltat d’un gran amor de tots els que t’estimem, has marxat en pau i ens has dit: A reveure!

Ets el nostre últim tiet, l’últim referent, ara som nosaltres els que ens posem al davant de tot, a primera fila, sense por i plens de tot l’amor i la saviesa que ens aneu deixant com a penyora a cada comiat.

Sigues feliç, tiet Pere, sigues molt feliç i gaudeix d’aquesta vida preciosa que continua més enllà dels nostres sentits i que tant et mereixes. Nosaltres ja vindrem, ja arribarem.

T’estimo, t’estimem molt.
Dolors i Chicho

9 de maig de 2021

Connexió amb l' Ernest

https://mamasocaqui.blogspot.com.es

Escric des de la platja de Malgrat, són les vuit del matí i estic sola davant el mar, un mar blau cel  serè i remorós que no para ni un moment, ho intenta una vegada i una altra d'arribar més amunt, però rellisca i torna enrere i aquest moviment s'ha convertit en la seva cançó eterna. Ja no es tracta de guanyar la partida a la sorra, sinó de cantar . d'acompanyar, de jugar, i el joc s'escampa per tota la platja.

Sento la carícia del sol a la meva pell,  m'escalfa en el seu punt just, estic sola i tranquil·la... Com el mar,  no es tracta de guanyar sinó de comunicar, de cantar, d'expressar, de compartir la cançó més bonica de la nostra ànima. I la meva cançó es diu Ernest.

Aquest estimar tan infinit que a vegades dol i a vegades canta es diu Ernest.

Aquest despertar a la Vida amb majúscules, es diu Ernest. 

Aquest Amor i plenitud que ho envolta tot sempre, es diu Ernest. I no és un cant d'enyor, sinó un cant d'il·lusió i alegria de sentir la connexió amb tot el que existeix.

El mar, de tant mirar-lo, se m'emporta i em torna una vegada i una altra, seguint el seu respirar rítmic i constant, m'allunya i m'apropa, em vol i em deixa, em parla i em neteja de pensaments i cabòries, no existeix res més que aquest va i ve metòdic i constant, i tot és per mi.



"Mama,  estic tot  estès davant teu, allargassat fins allà on pots arribar a veure, soc blau, soc moviment, soc cançó, soc vida que evoluciona i es belluga, vida que conté en la seva essència tota la riquesa acumulada i viscuda. Inabastable per fora fins que et decideixes a tocar-me, a escoltar-me, a enfonsar-te en el meu ésser... Llavors t'omples de mi, del meu amor blau, del món que existeix en mi i del que tu formes part, no hi ha res ni lloc que jo no sigui amb tu. Et parlo, et canto, m'acosto, m'allunyo, et vull,  et deixo lliure i sempre t'espero, et miro, et parlo... Com el mar canviant i misteriós així soc jo al teu voltant i dintre teu, una connexió que no s'atura, una veu de fons que sempre existeix, una presència que sempre està aquí i que abasta molta amplitud, molta profunditat... sempre hi soc.

Podríem estar hores així, eh mama? Sentint-nos, sabent-nos, com  quan era aquí que ens sabíem sempre... Aquesta certesa és la nostra força, la nostra veritat, allò que hem vingut a experimentar i a compartir, com aquest mar fet de milions de miralls que et reflecteixen sempre."

                                                Ernest

26 de març de 2021

PARAULES  D' ERNEST

"Mama, la vida és  com  una barca, pots deixar-te gronxar suaument per ella, pots agafar els rems i remar amb força cap a la direcció que vulguis, pots deixar-te  enfonsar en el mar  per sentir-ne la mullena, les sensacions, el gust... Pots nedar per la superfície o pel fons de les teves emocions, pots fer el mort, pots dedicar-te  a observar tot el que hi ha dins seu...



La vida és també això: quedar-te  contemplant el cel estrellat i deixar que la connexió succeeixi... Prendre el sol, rebre la pluja i la tempesta, deixar-te  gronxar o sacsejar pel vent, escoltar els trons... Tranquil·la o indòmita, la vida és la que ha estat sempre: aquest camí de descoberta que crees quan camines, o no, quan et bellugues, quan passeges, quan dorms...

La vida ets tu, mama, vivint-la i creant-la. I jo soc el teu etern acompanyant que t'abraça i crea amb tu. T'estimo.

                                                                            Ernest

24 de febrer de 2021

L'inici del vol

 Avui transitant per les xarxes del records he trobat aquest present que vull compartir amb vosaltres.

Es tracta d'un vídeo en el que el llenguatge dels colors i les paraules em permeten transmetre el meu agraïment amorós a l'Ernest. 

Al visionar-lo trobareu que aquesta exposició va ser una experiència plena de grates satisfaccions. Des d'aquí vull tornar a agrair a tota la família, els amics i les amigues, les persones que  van col·laborar per portar a terme aquest projecte, a totes les persones que hi van assistir, així com  a les seves  amigues i amics, les seves mestres, a més d'altres amigues nostres que no van dubtar a expressar  el  seu reconeixement a la persona de l'Ernest.

Va ser emocionant que l'exposició es convertís en  un punt de trobada ple d'amor i amistat.

Passeu a visitar aquest record. Hi trobareu la meva obertura a la vida amb aquest llenguatge dels colors. Descobrireu les emocions que em van empènyer  a realitzar aquest vol. 

També pareu atenció a les cançons que amb les seves melodies i lletres aporten especials tonalitats de color i veu a aquest vídeo. Es tracta de  la cançó “Cambia, todo cambia” interpretada per la Mercedes Sosa i en especial la cançó “Fix you”, interpretada pel Cor Nou de Tona. Gracies per les seves veus.

I a vosaltres, gràcies per aquesta vostra visita!


 

20 de desembre de 2020

UN MISSATGE D'AMOR

Aquests dies l'Ernest m'ha fet arribar aquest missatge que comaparteixo per a totes aquelles persones que ressoneu amb elles. Aprofitem per desitjar-vos que passeu uns dies amb la Pau que només podeu  generar al vostre cor i que va  més  enllà  de les situacions externes.  

Continua vivint la teva vida, la que vas triar, no la jutgis, fes-la gran, estàs al lloc on volies estar i jo amb tu perquè així vols, perquè així ho vull. Ho pots tot, sempre t’ho he dit, ho podem tot. Obre el cor, deixa que la teva llum surti, no parlis quan no tens res a dir, deixa que les coses passin, res està mal fet.  El caos no existeix a fora, existeix a dins i es reflecteix a fora. Estigues en pau i tot serà pau, estigues alegre i tot serà alegre. Estem amb tu, no temis res. Gaudeix de cada minut de la teva vida, cada minut és valuós. T’estimo molt, molt, molt. Soc invisible, però t’estimo amb el mateix amor i més, sigues feliç, sigues feliç, confia en els teus somnis, confia en el que t’arriba i en el que et passa. Tot continua,  tot es fa bell, no vulguis saber,  deixa que tot et sorprengui i confia en tu, en el teu cor, en la vida que ens espera. Deixa’t emocionar, deixa’t viure, no tinguis por de res, el món es continua obrint per a tu, el camí es continua fent visible quan camines, quan obres el cor, quan dones. Res s’ha acabat, tot continua.



Confia en tu, en mi, tot continua formant-se, tot es continua creant. Pren la iniciativa quan ho sents i escolta’t, tot et parla, tot està ara i aquí per tu.  Tot és bonic, d’allà on vens és bonic, allà on vas és bonic.  Respira i riu, avança. T’estimo amb tot el meu ésser, estem junts.”

                                 Ernest

12 d’octubre de 2020

La naturalesa... un mirall

"Verd,  molt verd, una gran extensió de verd que es belluga davant els meus ulls, davant del meu cos immòbil... Arbres, camps verds i muntanyes blaves. Calma i moviment alhora, silenci i remor alhora.

Transparència, voldria la transparència per fondre'm en aquest paisatge, per moure'm gronxada pel vent, sense pensar, només sentint, formant part de tot el que veig i hi ha al meu voltant.... El vent es va fent més intens, gronxa amb més força les tiges de blat que ballen i s'abracen les unes a les altres... Les branques verdes també ballen, el vent les comença a fer parlar, els ocells continuen cantant, un avió sorollós passa i sembla que no ha d'acabar d'allunyar-se mai, però tot continua impertorbablement serè, no hi ha res que trenqui  l'harmonia d'aquest paisatge, tot torna al seu lloc, tot es manifesta com ha de ser: Quan plou es mulla, quan fa aire s'asseca, quan surt el sol brilla, quan bufa el vent es gronxa. 

Tant si algú la mira com si  no, cada bri d'herba, cada energia continua fent allò que ha vingut a ser i tot és bo per a manifestar-se, tot segueix el seu cicle i no hi ha cap espiga de blat que no estimi ser blat, no hi ha cap ocell que pretengui ser una altra cosa, tot es manifesta en la seva naturalesa, són i existeixen, accepten qualsevol element extern i estan satisfets de ser el que són.

Jo, en canvi, puc estar aquí i desitjar al mateix temps ser a qualsevol altre lloc. Puc estar aquí i no sentir-me a gust a la meva  pròpia pell, puc desitjar ser qualsevol altra cosa que potser no soc... però, en el fons, som iguals que qualsevol bri d'herba, que no necessita triar, perquè ni es planteja ser una altra cosa del que és... En la seva petitesa, en la seva senzillesa, qualsevol sacsejada de vent és una oportunitat de moviment, de dansa, de música. Passi el que passi, la nit seguirà al dia i l'endemà es tornarà a fer clar, hi haurà sol o boira, pedra o neu, però tornarà a fer-se de dia i serà una  altra oportunitat de manifestar-se, de rebre, de donar, de créixer i d'expandir-se.

No saben el què els espera, ningú ho sap, nosaltres tampoc ho sabíem, fill meu, per això vam ser tan feliços i alegres fins que va arribar l'últim dia, un últim dia que només va ser el primer d'un altre, de molts altres en els que tot es transforma, en els que  res s'acaba ni es destrueix, en els que un altre gran aprenentatge comença. Els humans tenim consciència del pas del temps, del canvi d'estacions, de principi  i final, i això ens fa por i ens fa aferrar-nos a tot el que ens dona una identitat, un "valor", un pretès "poder" per controlar la vida, tot i saber que a qualsevol moment la vida ens demostra que no es pot controlar, que l'únic que ens cal és viure el que se'ns presenta a cada moment i confiar que qualsevol repte és evolució i arriba pel nostre creixement, com fa la Natura.


"Mama, escolta els ocells, n'hi ha tants! I cada cant és diferent! Canten per escoltar-se, canten perquè els escoltin, canten perquè els surt de dintre i són feliços així, es senten part de tot i no se'ls acudeix deixar de cantar perquè demà no surti el sol. Són lliures, mama, encara que subjectes a la limitació de la matèria. Un dia també els tocarà el moment de deixar el cos físic a la terra i, senzillament, es deixaran anar. Fins que no arribi aquest dia continuaran fent allò pel que la seva naturalesa els ha creat, i són també manifestacions d'un Amor més  gran, molt més gran.

Mama maca, conserva la calma dintre teu, ets part de tot el que veus, de tot el que sents. Deixa manifestar-se en tu tots els sentiments i emocions que et vinguin, mira'ls  des del teu centre. Les emocions venen i van, però tu, la teva ànima, qui ets, resta immutable, continua observant perquè has vingut per això, per conèixer, per manifestar aquest ésser que tots portem dintre.

Mama, t'estimo molt, no et deixo mai d'estimar, t'acompanyo a tot arreu i et miro feliç i alegre. Sent la meva vibració d'amor i alegria, et farà augmentar la teva. Respira fondo i deixa anar qualsevol orgull de l'ego, qualsevol resistència de l'ego. Camina, respira,  accepta. Respira, accepta i camina. Obre els ulls, deixa't sorprendre i riu, viu. Estima't, estima, estima'm. Estima'm, estima't, estima. Estàs al món per viure'l, no ets víctima de res, ets una viatgera de la Llum molt estimada, molt admirada, molt il·lusionada. MIra't dintre, destapa la teva llum que és molt bonica, molt clara, molt blanca, i deixa que sigui ella la que et porti cap a la unitat, cap a mi, que soc tu i que som tots."

Ernest


11 d’agost de 2020

Vuit anys de la nostra nova vida

Fa vuit anys que el nostre estimat Ernest ens acompanya des de la llum i l'amor que és, fent-se present a les nostres vides i ensenyant-nos que no hi ha final ni límits per la Vida, que res és el que sembla i que tot és Amor.

Aquesta matinada m'he despertat de cop, sentint que l'Ernest em volia parlar.  Permeteu-me que us comparteixi les seves paraules:


"Mama, gràcies per sentir-me, et volia  parlar ara, que fa vuit anys terrenals que vaig sortir del meu estat físic. No són res, mamu, on els  posaries tots aquest anys? En una mà? en dues? En un sospir,  en dos? No són res, no compta el temps ni la distància en la nostra relació, mai van comptar,  ni  quan  era aquí. La nostra relació sempre es  va  comptar per  intensitat, i així continua essent i serà.

Ja saps que no he  "marxat", que lluny-a prop  no te consistència quan parlem d'amor... Ho havies cantat, te'n recordes? I t'havies  emocionat  cantant-ho, perquè  aquella mesura de la que parlava la cançó era també la nostra mesura. No existia el contrari, no ens feia por, perquè sabíem que mai deixaríem de ser aquella intensitat, perquè la nostra mesura era l'amor i l'amor no es pot recollir en cap contenidor.

Tot allò que érem i no sabíem, ara ho continuem essent i ara ho sabem. No t'aturis en petiteses  terrenals, en mesures terrenals, la teva ànima ja s'està manifestant en moltes formes i sensacions, en moltes  inspiracions i creacions. Deixa que l'amor et continuï guiant, el meu, el teu, el de la Unitat. Deixa't lliscar per núvols, reflexos i cants, deixa que res no marceixi la teva alegria de ser, d'estimar, el teu amor. I si sents que alguna vegada és així no en facis cas perquè tu, qui ets, qui ha viscut l'amor, està més enllà de tot això que tem, o que espera, o que projecta. Deixa't lliure, mama.

Avui fa vuit anys i continuen essent res perquè tu i jo, com sempre, ens guiem per altres paràmetres, i així és. T'estimo, mama, t'estimo, papa, us portaré volant per meravellosos estats que no podeu ni  imaginar, aquells que em cridaven, aquells que som.

T'estimo, mama maca, t'estimo tant que no hi ha res que ens pugui separar.

Feliç Amor nostre!"

                                            Ernest

Gaudint de la vida


Continuem caminant compartint la nostra experiència de vida, el regal de seguir  avançant i valorant que la vida és alguna cosa més que un somni.
Al nostre entorn hi ha  molts elements importants amb els que compartim la nostra existència, el nostre espai i les nostres emocions que ens amarem a cada instant i a qualsevol lloc.
Estem naixent i morint a  cada moment, (a Perú diríem “nacemos y morimos a cada rato)  i, a partir d'aquesta expressió, podem fer-nos una idea de la gran quantitat de moments que estem vivint, com el meu ara, en aquest moment que escric aquestes línees, o en el teu,  també  ara, en el moment que les llegeixes.
No és un somni la vida, no. La vida és una realitat constant en la que solament cal posar-hi consciència per a  poder-la gaudir plenament.
He après que la vida és un quadre en el que cadascuna de les tonalitats ocupa un lloc, la vida es un àpat amb els ingredients al punt just per impactar-nos, la vida es el rierol que brinda experiències i transporta vivències.
Quan parlo d'aquests descobriments, he d'agrair a la vida haver pogut compartir els retalls d'amor que ens continua regalant l'Ernest, el nostre fill. Ell continua  regalant-nos teixits acolorits i alegres perquè amb fils d'amor continuem teixint el patchwork que decora el  nostre somriure.
Gràcies amigues i amics per permetre'm compartir aquest moment. Sincerament, desitjo que aquesta gota de sacarosa us endolceixi la tarda. (Aquests símils em venen perquè vaig néixer a Chiclín, una hisenda sucrera de Perú).
Abans d'acomiadar-me, us convido a visitar la nostra web, on  exposem els nostres millors i  il·lusionats missatges:

Per acabar us oferim l'entrevista que ens van fer a Trujillo (Perú), una pincellada més al nostre quadre de càlids colors.


15 de juny de 2020

(Extracte del llibre "Mama, soc aquí", de Mª Dolors Beltran Boixadera)
mamasocaquí.com

"Preciós meu, quant més temps passa més t'estimo. El meu cor vibra quan sento aquesta estimació tan immensa. El meu cap vol intervenir-hi per fer-me sentir el desig que tornis a ser aquí, però jo vull entrenar-me a no desitjar el que no pot ser. Ja estàs aquí, Ernest meu, ja estàs aquí.

Et sento i et noto i vull avançar en aquest amor incondicional  que no espera ni desitja res que no sigui l'ara. Anar endarrere quan intervé el desig és fer-me  mal,  i quan em torni a venir aquest anhel tan gran de tenir-te aquí i el dolor consegüent que em provoca que no sigui així, acolliré aquests meus sentiments i em bressolaré  a mi mateixa.

M'estimaré en aquest dolor lícit de mare, en  aquest dolor inabastable, perquè també hi és, està aquí. El deixaré sortir amb amor i, a poc a poc, s'anirà desfent per quedar només aquest amor tan gran, maco meu, aquesta voluntat indestructible de continuar el camí que ens estàs ensenyant, traient la força que la teva vida i la nostra fe en tu ens fa sortir i sabent, al final, que tot és molt més senzill del que el dolor em fa sentir, que tot és tan maco i màgic, tan immens, com sempre el meu cor ha  sentit."


"Mama, la vida és això: el corrent del riu etern que flueix constantment, que ho viu tot, que canvia contínuament de textura i paisatge, que no es queda enganxat enlloc, que gaudeix en el seu viatge inacabable i que, quan finalment es desfà, és per transformar-se en oceà... Sempre és una aventura d'alegria i de confiança. És un Amor que ho engloba tot. 

Mama, en el teu viatge, plora quan sentis que has de plorar per treure les emocions que et desborden, però no t'enganxis i deixa't anar. El riu de la vida et portarà sempre endavant; els paisatges aniran canviant i cada vegada seràs més rica d'experiències. I quan t'adonis que, per molt que et deixis, l'Amor t'aguanta, t'agombola, t'acarona, t'abraça i et protegeix, el teu camí vibrarà d'alegria.  I no estaràs mai sola, jo estic amb tu. Tots estem amb tu. Sense temor, només hi ha Amor.

Confia, en plena nit fosca, confia. En mig de la llum, confia. En la soledat, confia. En la companyia, confia. En mi confia sempre, no et fallaré mai, és impossible. T'estimo."