19 de setembre de 2021

Davant la llum

 

Tot l’amor terrenal compartit amb tu es transforma en un etern i generós impuls d’agraïment i evolució.

Per tu Ernest, fill estimat.



11 de setembre de 2021

Nadar

 

És un gran regal el descobrir que la Vida segueix una sola direcció i que està davant nostre, esperant-nos pacient i amb els braços oberts.

Gràcies Ernest, fill preciós.





6 de setembre de 2021

 ESTÀS EN MI I JO ESTIC EN TU

Van passant els dies, no són dies buits sinó dies plens de vida, d'aprenentatges, de connexió... D'una connexió que ha passat a ser quotidiana, que s'ha integrat en mi, que forma part de mi. No són espetecs sobtats de focs artificials, no són encongiments d'ànima, són com un caminar lleuger i fluid que em permet mirar i adonar-me del meu paisatge, aquell que camino a cada moment.

La veu de l'Ernest està impresa en mi, està gravada a cada cèl·lula del meu cos, està present en cada ocell, en cada persona amb qui comparteixo, en tots els infants que acompanyen el meu camí mentre fan el seu; està en les plantes, arbres i flors que cuido o que veig i m'arriben, està en el meu respirar, en el meu cor, en les meves mans, les meves cames, els meus ulls, la meva veu, en la meva ment; està amb en Chicho i en les persones amb les que compartim també aquesta experiència de vida que ens ha canviat i ens ha fet més conscients, més amorosos, més confiats en la vida, més agraïts, més humils.

La veu de l'Ernest i ell. que és tot Amor sense forma i, per tant, amb  la possibilitat d'acollir qualsevol forma, està amb mi i jo, el meu amor, està amb ell i junts caminem per aquest pla i per altres, i és així.

"Mama maca, així creixem, obrint barreres, desfent límits imgainaris fets de creences que no són nostres. Així som, felços, màgics, amplis, infinitament amplis i lluminosos, escampant aquest Amor que tots tenim dins i que il·lumina la vida de cada un així que obirm un xic la porta... la llum no necessita res més que un minúscul forat per escampar-se i fer-se present.

Continua desfent tabús i falses creences, continua travessant dolçament les aparences, continua obrint camins i  contemplant raconets amagats i preciosos on reposar i connectar amb la teva ànima juganera i valenta que continua experimentant.

T'estimo, mamu, t'estimo sempre, en tot moment, crec en tu com tu creus en mi.

Ens estimem."

                                                      Ernest

30 d’agost de 2021

Cap a tu

 

La nostra existència transita en una única direcció. En ser conscients d’aquesta realitat descobrim que la vida és un meravellós regal.

Gràcies estimat fill Ernest.



https://www.mamaestoyaqui.com/?lang=ca

21 d’agost de 2021

20 d’agost de 2021

 

    9 ANYS DEL TEU RETON A LA LLUM 

    10 - 8 - 2021


Ernest preciós, fa nou anys que continuem caminant junts per aquest sender nou que ens has regalat. Gràcies per la teva vida, que és Una i és infinita, gràcies per ajudar-nos a obrir la mirada, el cor i els braços de bat a bat i a no quedar-nos en cap zona de confort, a anar sempre més enllà. Gràcies per la teva alegria, la teva bondat, la teva creativitat, el teu amor tan gran. Gràcies per expandir-te tant i arribar a tanta gent que t'estima. Gràcies per ser tan feliç i tan lluminós, per les teves paraules i per estar tan integrat en mi que no sé on acaba el fill i comença la mare. Gràcies per haver-nos fet els teus pares, t'estimem més enllà de cel i terra, més enllà de tot el conegut i caminem feliçment enyorats i il.lusionats cap a tu.

Dolors i Chicho

14 d’agost de 2021

Estimar amb l'art

 

L’habilitat de l’Ernest amb el dibuix és sorprenent. En un moment i amb qualsevol estri o paper plasmava el que la seva imaginació i creativitat li dictaven.

Hem de destacar l’Ernest ens regala el seu art, que continua creixent dia a dia, estenent-se sense temps ni distància. És una obra que continua impactant tant a la gent que el coneixem com a la que s’apropa a la seva persona.

L’art de l’Ernest avui, en el fons és una clara manifestació d’amor, d’il·lusió, de felicitat. Amb ell descobrim quant meravellosa és la nostra existència i que poder-la compartir amb el món és un regal únic i molt valuós.

Gràcies, estimat Ernest.






6 d’agost de 2021

Haiku d'il·lusió

El haiku d'aquesta setmana expressa aquest motor que ens condueix a sentir la vida com un regal. El nostre pas per aquest món té data de caducitat, i això ens condueix a decidir què fer en tot moment en cada pas que anem donant. Som fills de la vida, som constructors de la nostra joia i felicitat.

Aquest despertar és el llegat que el nostre fill Ernest ens ha deixat. El seu afecte va traspassar les parets de casa nostra, de la nostra família, dels seus amics i s'expandeix per totes bandes. L'amor d'Ernest és latent, i continua creixent més enllà de la seva presència física.

Tot el viscut amb ell no ha quedat només en record. Hem après a viure compartint el millor dels nostres dies, els nostres millors pensaments, les nostres accions. El seu amor és una bella flor que seguirem cultivant i cuidant amb amor, joia i felicitat. Així ho sentim i així ho sentirem sempre.



31 de juliol de 2021

Haikus per l’Ernest

Aquests dies d'estiu, envoltat de la família, els amics i els records, ens trobem com sempre  amb Ernest, amb el seu somriure ampli i feliç, amb la seva font creativa que es respira per tota la casa i que ens amplia la  mirada amb els nostres sentiments sempre bells i profunds per ell.
En aquestes jornades em vaig proposar escriure alguns haikus. L'haiku és un gènere poètic d'origen japonès. Els haikus s’escriuen, segons la tradició, en tres versos sense rima, de 5, 7 i 5 síl·labes, respectivament.
La tasca es presentava complexa  per la dificultat d’exposar un pensament en tres línies, encara que sense rima. Però ho he intentat, amb l’única expectativa  de gaudir del moment d'escriure'ls.
Durant la pràctica, molts haikus han quedat pel camí, com han quedat les primeres pedalades en bicicleta. Ara ja comencen a fluir encara que de manera pausada... la pedalada es fa més segura.
El resultat d'aquesta experiència és agraït per la motivació, per l'amor posat en escriure'ls, pel nostre etern destinatari, Ernest, i perquè hem aconseguit  una nova manera de seguir caminant junts.
Aquests haikus són un homenatge pel nostre fill, i al mateix temps també els volem compartir amb les mares i els pares que s'identifiquin amb la nostra experiència, i  a les famílies i persones que busquin unes paraules d’amor per dir als seus éssers estimats .
Us deixo amb aquesta producció de haikus que anirem publicant setmanalment.



20 de juliol de 2021

 Dedicat a PERE BOIXADERA GALOBART


A REVEURE TIET PERE!

Feliç retorn a la Llum, tiet maco! Has fet camí per aquesta terra durant 96 anys que són molts, o molt pocs, segons pel cantó que t’ho miris.

Amant de Tona, de l’Esbart, del Castell, de la Natura i i dels pessebres, les teves creacions, el teu art i creativitat han fet més ric aquest país. Has farcit d’experiències i vivències aquesta terra i has deixat petjades que algun dia algú retrobarà, seguirà i te’n donarà les gràcies, potser sense conèixer-te.

Però per a mi has estat, sobretot, el meu padrí i la meva memòria, la memòria de la nostra família, la dels meus avis, la de la meva mare Rosa i tu, i la dels vostres germans Lurdes i Josep. Ara, gràcies a tot el que ens has explicat, tinc un passat ple d’imatges i d’anècdotes, de vivències i records, de colors i d’olors, d’anys de molta duresa i d’anys de més bonança, d’alegries i de tristors, la memòria d’un temps de guerra i de postguerra que va marcar tota la vostra generació. Les teves paraules m’han donat un passat i em sé part i hereva d’una família que no vaig conèixer en gran part, però que ara sento meva.




Celebrem la teva vida, tiet, de punta a punta, amb totes les seves llums i ombres. Et donem gràcies per la teva saviesa, per la teva noblesa, per haver ajudat a tots els que han necessitat un cop de mà teu, sempre sol•lícit, amable, bondadós, disposat... Et donem gràcies per haver estimat tant la mama, per haver-la cuidada, per haver-la fet somriure, per haver-la acompanyat en els seus últims temps, com vas fer amb tots els altres germans, familiars i amics... i et donem gràcies també per haver estimat l’Ernest i per haver-lo enyorat tant. Ara ja estàs amb ell i el podràs tornar a abraçar, i a la tieta, i a tots els que t’esperen, sense cap neguit, perquè tots els neguits els has abandonat ja quan has deixat el teu cos enrere i t’has alliberat.
Ja feia temps que volies marxar d’aquest món... Què hi faig jo aquí?, ens deies, i jo et contestava que no ho sabia, però que si estaves aquí era perquè alguna cosa hi estaves fent, alguna cosa et quedava per aprendre o per ensenyar-nos als que quedàvem aquí... “Ja vindrà, ja vindrà, i nosaltres l’acompanyarem”, sentíem l’Ernest i la mama que ens deien. I així ha estat, el moment ja ha arribat, la porta ja se t’ha obert i tu has deixat el teu cos plàcidament i, envoltat d’un gran amor de tots els que t’estimem, has marxat en pau i ens has dit: A reveure!

Ets el nostre últim tiet, l’últim referent, ara som nosaltres els que ens posem al davant de tot, a primera fila, sense por i plens de tot l’amor i la saviesa que ens aneu deixant com a penyora a cada comiat.

Sigues feliç, tiet Pere, sigues molt feliç i gaudeix d’aquesta vida preciosa que continua més enllà dels nostres sentits i que tant et mereixes. Nosaltres ja vindrem, ja arribarem.

T’estimo, t’estimem molt.
Dolors i Chicho