Ser feliços...

"Mama, abans érem feliços d'una manera i ara som feliços d'una altra manera. Hi ha moltes maneres de ser feliç, qui ho diu que una és millor que l'altra?... el cap, la ment. Si ens sentim junts, si sentim el nostre amor i la nostra força, qui en mesura la intensitat i la vàlua? Hem d'aprendre a ser feliços de les múltiples maneres que la vida ens presenta. Voler aferrar-se  a una única manera quan el riu sempre flueix i el paisatge canvia sense treva, només comporta sofriment, ceguera, por i perdre la màgia de cada moment.

Mamu maca, viu el nostre amor al llarg del riu de la vida. No t'aferris al que ja hem viscut, perquè així només perdràs la possibilitat de continuar-ho vivint de mil colors diferents, amb mil vestits diferents, amb tota la puresa que ens uneix.

Riu, i sigues feliç, molt feliç. Vull sentir el teu riure ample. Vull sentir la teva guspira de joia i un xic de bogeria. Vull sentir-te feliç, acompanyada i radiant com tu ets.  Jo t'acompamyo i vesso felicitat sobre teu, només t'has de quedar com vas fer ahir: amb els braços oberts. Oberta al què t'amari, oberta al que t'enviem,  sigui aigua, sigui vent, sigui amor, sigui llum,

Aprèn a ser feliç amb mi tal com  jo soc ara: invisible i molt present. El nostre amor i la nostra proximitat no han estat tocats,  només s'han fet més profunds i subtils, tot a la una.Jo estaré amb vosaltres i gaudiré de les vostres descobertes, perquè són també les meves. Siguem feliços amb tot el que visquem."

                                                      Ernest

(extracte del llibre "Mama, soc aquí"  mamasocaqui.com )

ADÉU 2022

Al llarg i ample de tots els teus dies ens has ofert un munt d’experiències, de vivències, d’oportunitats de tota mena... Nosaltres, cadascú, ha pintat aquest trajecte amb els seus propis colors, amb la seva pròpia obertura o tancament, amb les seves pròpies emocions, pensaments i desitjos. No, no has estat tu. Tu vas obrir la porta i nosaltres vam entrar, com un nou camí, com una nova possibilitat, com una nova oportunitat... Aprendre o no, obrir o tancar, ampliar o estrènyer, créixer o minvar... tot això ha estat cosa nostra... Ara te’n vas, has completat el cercle, i cadascú et recordarà segons les seves pròpies expectatives i t’anomenarà amb les seves amargues o acolorides paraules.... Res i tot això ets tu. Gràcies per haver vingut, gràcies per deixar-nos caminar en tu!

BENVINGUT 2023

Tot net i lluent, t’acostes a nosaltres, nou de trinca, amb la il:lusió d’obrir ja les teves portes de bat a bat. No estàs escrit, no estàs marcat, tot tu una estela brillant que caldrà caminar i en la que dibuixarem, com artistes improvisats i potents que som, el contingut dels dies que vindran i creixeran sota el teu vel desconegut, misteriós i sempre fèrtil, a punt per ser creat i plasmat per totes i cadascuna de les nostres creacions, de les nostres passes, de les nostres accions, dels nostres cants i ritmes, de la nostra gran capacitat de crear allò més bell i humà i allò més inhumà i danyí... No, tampoc seràs tu, serà el pas de cadascú, l’obra de cadascú. Tu només estens la catifa i nosaltres la travessarem i la decorarem individualment, cadascú des del seu lloc, des del seu sentir i el seu grau d’amor.

PER UN 2023 EN EL QUE SIGUEM CAPAÇOS DE CREAR, CADASCÚ, LA NOSTRA MILLOR OBRA D’ART !