Qui som

Som la Dolors Beltran i en Chicho Sandoval, pares de l’Ernest, el fill que va venir per fer-nos viure un amor tan immens que fos capaç de continuar més enllà de l’aparença de la mort, més enllà de cel i terra, més enllà de tot allò esperat, més enllà de la separació i el dolor, i ens ha ensenyat una nova mirada que ens permet veure la vida i a nosaltres mateixos com a éssers creadors de la nostra realitat.




DOLORS BELTRAN

Sóc Mestre d’Educació Infantil, i he tingut la gran fortuna de poder dedicar-me als infants de 0-3 anys. Sempre he sentit que estar amb ells m’ha permès continuar mantenint l’alegria, la il·lusió, la mirada neta, el joc i la màgia d’aquests primers anys de vida, d’aquests petits-grans Mestres que arriben carregats de l’essència més innata i pura del nostre ésser. He treballat gairebé sempre a Tona, . El gener del 2017 vaig demanar una excedència de la feina, doncs sentia que la meva energia i passió havien canviat d’escenari: necessitava materialitzar el llibre que feia temps portava entre mans i, per a fer-ho, em faltava temps. calma i l’oportunitat de sentir-me a mi mateixa sense pressions, sense obligacions, sense temps. I ha estat un veritable regal! Sabeu aquella expressió que diu: “Món, para’t, que vull baixar.”? Doncs aquesta va ser la sensació que vaig viure quan vaig començar aquest temps de llibertat.

M’encanta llegir sola i en veu alta, cantar, viatjar, caminar, els animals, sobretot els gossos i els ocells dels camps. La poesia ha format també part sempre de la meva vida, i escriure. Quan escric des del cor, les paraules vénen soles, es desfan entre els meus dits i teixeixen un món interior que cada vegada pren més consciència.

Arrel de l’experiència de l’Ernest s’ha destapat un altre do, una altra via de creació i comunicació: la paraula parlada. El llibre m’ha permès, a partir de les Presentacions que en fem, obrir el meu cor i poder expressar i compartir la nostra vida, el nostre aprenentatge d’amor. Quan parlo, l’Ernest parla amb mi, parla el meu cor, la meva ànima s’expandeix i creix. Comunicar-me, compartir el meu procés, em fa feliç i em sento autènticament jo mateixa .

L’amor que sempre havia sentit en la meva vida es va multiplicar amb l’arribada del meu fill i, amb la seva marxa del pla físic, ha esdevingut etern, incondicional, sense marc, sense expectatives, sense condicions. L’Ernest és el gran viatge de la meva vida, la gran llibertat de sentir de la meva vida; l’aventura més gran de la meva vida. El guia que em porta de la mà cap a reconèixer i viure una vida que no acaba mai, cap a reconèixer una connexió infinita que existeix amb Tot, i que em fa viure la certesa que res és el que sembla, que tot és Amor. Aquest és l'immens regal que ens ha fet venint i marxant, l'immens regal del seu amor.


CHICHO SANDOVAL

El meu nom, Gilberto, com el del meu pare, va ser canviat a casa pel de Chicho. La meva família me’l va canviar, seguint una inevitable costum de la meva terra, Chiclín, a Perú. 

Entre l’aroma de la canya de sucre que es respirava pels carrers del meu poble natal, va transcórrer la meva infantesa. Després, la ciutat de Trujillo va acollir la meva adolescència i joventut. Ara, dins Europa, Catalunya acull la meva actual etapa de vida, establert a Tona des de fa 28 anys, formant la meva família amb la Dolors i l’Ernest.

M’agrada la música com a llenguatge vital de les societats. Sóc Mestre de Música a l’escola primària, m’agrada cantar i tocar la guitarra. Gaudeixo del dibuix, la pintura, d’escriure anècdotes, pensaments i poesies. Fa 5 anys em vaig formar com a terapeuta Reiki, que complementa de manera especial el meu creixement personal.

La màgica vida de l’Ernest amb mi va ser tan plena que va fer vessar el seu amor més enllà del meu cor. Ell em va fer veure i valorar la meravella que és la vida; em va fer reconèixer i estimar cadascun dels elements que m’envolten. L’Ernest em va fer creure en la vida i la seva existència d’amor infinit. 

Amb la seva marxa, l’Ernest ha despertat les meves inquietuds postergades, m’ha fet reviure il·lusions que el temps amb contundència havia aplacat inexorablement. Jo crec en el meu fill, i accepto i entenc que el seu pas per aquest món terrenal no va ser casual sinó tot el contrari, em va fer el regal més meravellós que pot existir: em va regalar una vida plena de amor. Un amor que va més enllà dels meus sentits quotidians, dels meus somnis, més enllà de les meves esperances. 

I com a pare terrenal, em dol l’absència del meu fill, se’m remouen els records que es barregen amb els meus passos per aquest camí densament quotidià. Però també sé que un dia hauré de deixar aquesta existència i estic segur que em reuniré amb l’Ernest i els familiars i amics que m’estimen com jo els estimo. 

Per això, des d’aquesta finestra, deixo encesa la meva espelma perquè il·lumini el els dies i nits que vindran. En ella estic posant les millors ceres que la vida em regala, perquè em fa il·lusió compartir amb el món la meva alegria.