AMOR DE MARE
Ja som al 2024, ja han passat les festes, unes festes que uns esperen amb alegria, d’ altres només volen que passin ben de pressa i altres no poden saber ni notar que existeixen... Sigui com sigui, ja han passat, ens enfoquem al nou any i enrere van quedant els records.
Entre els meus, recordo un d’aquests dies que a dins l’habitació del meu fill, contemplava els llums de Nadal que pengem cada any al balcó, els llums daurats i blaus, platejats i blaus, lluminosos i canviants... i vaig sentir sobtadament al meu cor l’emoció del Nadal que sempre havia sentit de nena i que vam tornar a reviure amb l’Ernest, l’emoció de l’Ernest quan arribaven aquests dies, els seus ulls brillants, mirant, sentint... i que compartíem junts.
Que preciós haver-ho viscut, Ernest! Que preciós haver pogut viure la nostra vida junts i tenir ara tantes vivències dins, tants moments d’amor! Que preciós que hagis vingut, rei, i m’hagis pogut oferir l’oportunitat de viure i sentir aquest amor de mare! L’amor de mare... Quina profunditat, quin horitzó il·limitat, quina riquesa de sentiments, d’aprenentatges, d’amor incondicional, de bellesa... Amor de Mare!
M’ha agradat tenir aquests dies la casa tant il·luminada i encendre cada vespre el llums de dins i de fora el balcó, m’ha agradat aquesta rutina diària i compartir-la amb el papa i amb tu, amb la família i les persones que han vingut a casa. Aquest any el Nadal, per mi, va ser plàcid, divertit, estimat.
Potser és el primer any, Ernest, des que vas marxar, que no he sentit aquell moment d’enyorament intens que cada any em feia sortir llàgrimes dels ulls. Has estat tan present amb mi, ja estàs tant amb mi, que això es fa cada vegada més potent. Sento la certesa que tot està bé, que tu vas ser aquí, que ho vam viure intensament i que no hi ha ningú que sigui com tu, que el teu espai no el pot ocupar ningú més, i agraeixo tant que ho hàgim pogut viure junts, maco, tan intens, tan màgic, tan volgut, tan nostre, tan afectuós tot i estimat, que això és incomparable.
I sentir que això és incomparable em fa estimar més i més aquesta família que comparteix aquí el nostre espai.
Res tapa el que va ser, al contrari, el que va ser llueix com mai, com aquests llums que encenc cada nit, diferents, nostres, estimats. Arribes a nosaltres des d’aquests senyals 2 tan clars, tan entranyablement connectats a la nostra vida, Ernest! Quin dubte podem tenir...? Cap, bonic, cap.
“Així és, mamu, cap. Vam venir per viure aquesta experiència d’amor i tot ens hi porta. El camí de l’Amor es va obrint, no n’hi ha cap dubte, i tot és un sender per continuar caminant. El nostre camí màgic, mamu, aquell que no sabies si era veritat i que estàs vivint amb el papa, amb mi, i amb tanta gent que ens estima. És tan bonic, mama, gaudeix-lo, no hi ha por, no hi ha neguit, no hi ha pena, tan sols AMOR, mama, això és tot, això és el TOT.
Obre’t sempre, deixa anar el que ja has après i aboca’t a viure el que està a punt d’arribar i continua arribant. Cada pas endavant us apropa més i més a mi, i això és meravellós. Sigues feliç, mamu, continua mirant-te, continua discernint i ubicant l’amor que t’envolta i que ets.
T’estimo i t’estimem, us estimem infinitament. T’agombolo, mamu, estic tant dins teu i tu estàs tant a dins meu que no hi ha límits, no hi ha distància, no hi ha diferència. Jo soc tu i tu ets jo, i el papa amb nosaltres.”
Dolors Beltran Boixadera
mamaestoyaqui.com
