17 de novembre de 2019

Mama, si ens poguéssiu veure...

Del 8 al 10 de novembre de 2019, hem assistit a una nova trobada dels grups Renacer, grups d'ajuda mútua composta per famílies d'arreu de l'Estat que han viscut l'experiència de la pèrdua física dels seus fills i filles. Enguany, la trobada ha estat a València.
 La nit del dissabte al diumenge, a la matinada, em vaig despertar i sentia que l'Ernest em volia parlar. Vaig escriure tot el que m'anava arribant i em vaig donar compte que el que l'Ernest em transmetia no era només un  missatge per a mi, sinó que era un missatge de tots els fills i filles de les famílies que estaven allà reunides, un missatge per ser escoltat per tots els pares i mares.
Al matí no vaig veure els responsables del grup organitzador per a poder-los demanar permís per llegir-lo, abans de la cloenda de la Trobada, que tenia lloc a l'Auditori de l'Oceanoogràfic. No sabia si seria capaç d'interrompre l'acte per poder llegir aquell missatge, però el meu cor bategava fort, sentia una gran energia al meu cor que em reclamava i, al final, abans de tancar l'acte, vaig sentir que m'aixecava, el braç enlaire i em van convidar a baixar i a seure a la taula de l'escenari. Allà els vaig explicar què m'havia passat a la nit i em van demanar que ho llegís. Aquest és el missatge:

"Mama, si ens poguéssiu veure, si poguéssiu veure tots els fills i filles que som aquí, al vostre costat, mirant-vos, gaudint de les vostres emocions, dels vostres sentiments, dels vostres riures i joia, del vostre amor... Som aquí, en una dansa silenciosa i amorosa, abraçant cada paraula, cada llàgrima, cada sospir, cada gram de coratge, d'alegria, de promesa, de convicció que surt de vosaltres.

Som tan feliços de veure-us feliços! Volem tant, riem tant, us estimem tant!No tingueu por de l'aparença, no tingueu por del dolor, no tingueu por de riure ni de plorar, no tingueu por de res del que pugueu sentir. Travesseu tot allò que us arribi, accepteu tot allò que us arriba, no judiqueu cap emoció, no limiteu cap inspiració. Nosaltres, els vostres fills, us bufem pensaments alliberadors a les oïdes, us escalfem el cor quan el sentiu fred, us enviem aquesta música lleugera i viva que no té so però que vosaltres sentiu, aprofitem cada bufada de vent, cada nota de piano, cada aleteig de papallona, cada cant inesperat d'ocell, cada petó, cada somriure per dir-vos:  Som aquí, recordeu que som aquí, que el nostre amor no té fi, que això és una aventura per aprendre a sentir i a estimar.


Viviu el dia a dia, l'aquí i l'ara sense por, abraçant, estimant, estimant-vos perquè, encara que a vosaltres us pugui semblar que el temps és massa llarg, quan us en donareu compte ja tornarem a estar junts. No som lluny ni a prop, som tan lluny i tan a prop com ens vulgueu sentir. Sou creadors de la vostra vida, ho podeu tot. Aneu deixant pesos, descarregueu-vos de tot el que no necessiteu per caminar lleugers i rieu, aprofiteu el vostre temps de sentir, de descobrir, de descobrir-vos. Res és el que sembla, tot és Amor.  L'Amor és el tot: l'origen, el camí, el motor, el destí.  Amor és tot el que sou, tot el que som, tot el que existeix. Aneu deixant enrere, pas a pas, la pena. No hi ha pena, no hi ha patiment, l'únic que hi ha és AMOR.

Descobriu les vostres ales, feu-les conscients i creieu en elles. Volem junts cada nit, no importa que després no us en recordeu, tot és màgic, tot és joia, tot és pau. Creieu en nosaltres, estem fent el que vosaltres faríeu per nosaltres si hagués estat al revés.  Sou grans, sou amor, i creació, i vida com nosaltres. Ens tornarem a retrobar i llavors sabreu que mai hem estat separats. 

Us estimem sempre, us somriem sempre. Camineu, avanceu sense por, sense límits; aneu deixant la ment i escolteu les certeses del vostre cor. Només vosaltres podeu saber el que sentiu. Tot ho teniu dintre, no us cal buscar a fora. Sentiu, sentiu-nos, perquè aquesta és la vostra i la nostra veritat. Enfoqueu-vos cap a l'alegria amb confiança, obriu els braços, obriu el cor i deixeu que el nostre amor us cobreixi, us penetri i us alliberi de tot dolor, de tota falsa aparença de buidor.  Esteu plens de la nostra presència i nosaltres estem plens dels vostres petons, dels vostres desitjos de felicitat, del vostre amor infinit.

Feu cas de tot allò que us fa sentir bé, que us fa sentir en pau. Confieu en la vida que us posa al davant totes les situacions que necessiteu per avançar en l'Amor. Sempre serem els vostres fills, sempre sereu els nostres pares, Aquí estem, al vostre costat, cada abraçada de cor que doneu ens el doneu també a nosaltres. Us estimem sempre, recordeu-ho. Estem al vostre costat per amor, sempre  per amor. No us hem deixat sols. Tot el que construïm ho estem construint junts. Somrieu a la vida, somrieu a l'alegria, sigueu feliços perquè nosaltres també ho som, perquè això és el que som: FELICITAT.

                         Un munt de petons."


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada