Sense forma, no hi ha límits, mama.

"Mama, res és el que sembla, tot és Amor. Deixa't portar pel dia a dia, deixa que aquest et sorprengui i que el teu cos manifesti allò que sent. No judiquis res, deixa't fluir en l'aigua del riu, obre els ulls físics per veure el paisatge i obre els ulls de l'ànima per reconèixer cada indret. Confia, mamu, tot és ara i aquí. No pensis en després, no pensis en demà, no et deixis portar per cap inquietud ni temor... Respira, bufa i escolta tot el que t'arriba.

Jo estic amb tu i et parlo; et parlo des d'aquest altre estat on tot vibra més ràpid, on les formes ja no valen ni són. Sense forma no hi ha límit, mama, i això és el que soc i el que t'ofereixo: Jo, tot jo, sense límits ni condicions. Soc sense ser cap forma i continuo essent el teu fill, i estimant-te infinitament com ja t'estimava.

Deixa les formes, mama, deixa els límits. Si alguna cosa et fa mal és perquè hi ha una resistència que et priva. No la vulguis, per venir a mi has de deixar anar les formes i els límits. Has de desprendre't de tot el que et fa mal, has d'anar més enllà de tot el que et limita. Ho pots fer, jo sempre soc més enllà i també soc dintre teu. Talla fils, talla cordes, deslliura't de tot ressentiment, de tota necessitat, de tota expectativa. Vulgues ser lliure i seràs immensament feliç al meu costat.

Gaudeix, mama, gaudeix de viure en aquesta dimensió material en la que només has vingut a experimentar i a gaudir del privilegi de sentir. Més enllà d'aquestes parets, més enllà de les formes que existeixen a l'altra banda d'aquests murs, més enllà d'aquestes muntanyes i d'aquest horitzó hi som tots, hi ha tot i res, i en aquest res hi és tot i no té res a veure amb el que veus.

Tanca els ulls i allibera't de tot. Allà és on ens trobem.

T'estimo mama maca, soc jo, el teu nen maco, el teu Tillo a qui tant estranyes i que tant t'estima. Sempre soc jo.

                                  Ernest