Ahir a la nit,
lluna plena envoltada de núvols, jugant a aparèixer i desaparèixer. Jo et
mirava, em deixava impregnar per la teva
llum… que aquesta sigui teva o un reflex del sol, què importa? Per a mi, per a
nosaltres que et mirem, la llum que ens arriba és la teva.
Aquesta llum
suau, platejada, que ens abraça, que ens parla d’imatges fantàstiques, de
colors impossibles, de sons inimaginables; aquesta teva carícia dolça i íntima,
aquesta complicitat, aquesta companyia...
Lluna blanca,
lluna puresa, lluna de plata, lluna de pau...
Lluna misteri,
lluna moixaina, lluna rialla, lluna tendresa...
Lluna dona,
lluna presumida, lluna juganera, lluna màgica...
Lluna secreta,
lluna lliure, lluna llunyania, lluna propera...
Camines pel cel,
sempre camines pel cel i ens mires... Ara et veiem, ara no et veiem; ara et fas
petita, ara et fas gran, ara jugues amb els núvols i després ens piques
l’ullet.
Lluna estimada,
mirall del sol, mirall de la nostra essència... Com ens ensenyes que encara que
no et veiem, sempre existeixes!!!
Dolors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada