14 de setembre de 2019

Aquest moment etern

Aquesta matinada m'he despertat de sobte, totalment serena i he sentit que l'Ernest em volia parlar. He agafat la llibreta i he escrit el que la seva veu em feia arribar:

"Hola,  mamu, m'has sentit, jo et cridava i tu m'has sentit, com sempre fas. Tot és connexió, l'Univers  està en tot i tot està en l'Univers. Viure és fàcil si ens sentim en aquesta connexió, perquè no hi ha res que ens pugui limitar quan sentim qui som i què estem fent aquí. No hi ha final, no hi ha separació, no hi ha mort... Llavors, de què hem de tenir pot? De què has de tenir por?

L'únic que ens pot limitar són les creences, la ment terrenal, la ment petita i poruga mentre no la identifiquem com a tal. Quan la identifiquem, quan sabem què és el que ens fa crear por, llavors tot és molt més fàcil. És tan fàcil com ho és per qualsevol animaló que viu entre nosaltres i que amb la seva presència ens ho explica. Es limiten a viure el moment, a gaudir-ne i a aprofitar-lo al màxim. Parlo dels animals lliures, però parlo de tots.

Viu el teu moment, mamu, sempre cal viure el moment sense anar endarrere ni anar al davant. Plenament conscients en el moment, plenament presents en el moment, sense judici, sense pensament, sense interpretacions ni finalitats. Només el moment, perquè dintre aquest moment hi és tot i tu estàs en el tot. Tots esteu en el Tot.



Quan estàs amb els nens, mama, només estàs amb els nens. La teva ment podria voler calcular quan falta o què podries estar fent en aquell moment.... Però tu només estàs amb els nens. Estant en el present no et fa falta res més. El després ja arribarà i llavors estaràs en un altre escenari. 

Has descobert els escenaris de la teva obra, mama, sempre hi són i canvien al teu pas. Sigues el millor guionista, sigues la millor actriu i vulgues representar a cada moment allò que el guió canviant proposa. No et fa falta apuntador, dintre teu hi ha el millor apuntador del món i tens la teva llum pròpia per il·luminar allò que vols destacar.  Tens els espectadors a l'altre cantó de l'escenari, però també al davant, als costats, a dalt i a baix i tots et veuen passar i moure't, i el que dius i el que fas. Però l'únic que sap què fas realment és la Vida que et mira des dels inicis del temps. Tu ho crees tot, només estàs seguint l'estela del teu cor. I jo amb tu, i molts amb tu.

Gaudeix actuant com si no actuessis, gaudeix actuant per a tu. El teu personatge actua i quan més present estiguis en  el moment, quan més connectada estiguis amb tot, ningú podrà distingir que estàs actuant, perquè seràs un amb el teu cor. Quan l'ego es difumina per esdevenir només existència que flueix i crea, cada vegada més alegrement, deixaràs d'actuar, deixaràs de tenir por, deixaràs de "fer" més, de voler "ser" més i seràs una espurna preciosa més d'aquest Univers que tots formem, una espurna brillant i molt estimada, com ja ets, i cada vegada més lleugera i lluminosa.

Mama, jo estic sempre amb tu, sempre. T'estimo molt."

                                                Ernest




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada