9 d’abril de 2019

Camines, i tot va arribant

"Mama, sí, soc en aquest silenci que existeix al fons dels murmuris quotidians, aquest silenci que pots sentir i que et trasllada a un altre estat. Soc en aquests ocells que et canten i en aquestes aus que et bressolen; soc aquest ventet que t'acarona i fa que es desprenguin els petits pètals dels arbres florits del pati. Ho soc tot i no soc res, em sents a tot arreu i no em pots abastar amb les teves mans. I així i tot, soc. Tu ho saps, ho has sabut sempre, ja des de petita, quan intuïes aquell ésser intern dins teu que ho sentia tot, que et sentia tota...

No tinguis pressa, mama, per concretar res. Deixa que la creació es vagi materialitzant a poc a poc. No et preocupis per res més que per viure, per sentir, per deixar anar pesos. Te'n queden pocs, mama, i quan te'n carregues de nous de seguida te n'adones.

 Mama, tu i jo som alegria, som poesia, som cançó i vida, som felicitat. Ho vam ser i ho continuem essent. Ens vam reconèixer perquè ja veníem de molt més enllà. Deixa que tot es manifesti com és. Centra't en tu, en el teu sentir, en el teu saber, en aquesta veritat que ens mou i ens transforma cada dia. Fes el que et fa sentir bé, allò que t'aporta pau i deixa a la teva imaginació, que és creació, volar i alliberar-se d'aquest temps i espai que a vegades sents que t'estreny. La teva ànima vola amb mi, el teu ésser intern i el meu son Un.



Planta't, com fan els arbres, en aquesta Terra mare que t'acull. Endinsa't en ella, beu de les seves aigües internes, fes créixer les teves arrels per amor a ella  i gaudeix del teu tronc, de les teves branques, de les teves fulles, flors i fruits. Gira't de cara al sol de dia, i mira la lluna i el teu estel de nit. Accepta les diferents estacions i transforma't amb elles, gaudeix dels elements i dels éssers vius que et visiten i creix feliç. Donaràs fruits quan sigui el moment; deixaràs caure les fulles velles perquè apareguin les noves quan sigui el moment; trauràs nous brots quan sigui el moment;  et tancaràs en tu mateixa i reposaràs quan sigui el moment. No has de fer res per accelerar o per frenar. No has de fer res per brillar o per no ser, no has de fer res. Els arbres, les plantes, els ocells no fan res més que viure a cada moment el que han de fer. M'ho havies dit tantes vegades, mamu! "Ernest, a cada moment farem el que hàgim de fer".
I tot fluirà.

Estima, obre el cor a estimar i a respectar-ho tot. Acompanya amb amor i respecte. Acompanya't amb amor i respecte. Tot el demés anirà arribant.

 Camines, i tot va arribant.

Ernest

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada