19 de gener de 2018

Carinyo meu, com t'estimo! Des del meu cor i la meva ànima t'abraço tan fort que sembla que hagi de sortir de mi mateixa. Com vibra el meu ésser intern quan volo cap a tu per abraçar-te!

"Mama, no t'aturis en el desig. Imagina, imagina tot allò que estem fent des de l'ànima en aquest altre pla que el teu cos físic encara no et deixa viure amb total consciència. No hi ha res impossible, mamu. No va estat mai res impossible per nosaltres. Tot era possible, tot era meravellós, tot ho vivíem plenament. I ara també.

Imagina, mama, com volem damunt el mar; com deixem el cos lliure per anar d'una banda a l'altra moguts pel vent... Imagina com acarona el nostre cos el sol, com les gavines volen al nostre voltant, blanques i lliures, com som nosaltres. Mama, mira cap a baix, observa tot el que es belluga a la Terra, està lluny, tot està fent el seu curs, i nosaltres fem el nostre. 

Imagina que el dia s'ha tornat nit i que les estrelles han començat a lluir al cel. Mira com s'acosten, com et fan llum, com deixen que les toquis i t'omplis de la seva música callada, del seu so profund i nítid, del tacte desconegut de la seva llum.
Mama, ens donem les mans i ens abracem. Riem! Riem tant com abans ho fèiem; riem per la pura felicitat de ser i riure; riem perquè  la felicitat d'estimar-nos i saber-nos omple tot l'espai. Riem pel nostre amor que és lliure, que és gran, que és immens, bell, que omple el nostre ésser i transforma el món. Mama, som tan feliços! Deixa't anar, la imaginació et porta a mi pels nostres camins màgics, per la nostra manera de connectar-nos, per la nostra il·lusió de retrobar-nos. No estàs només aquí on està el teu cos, ja ho saps. Quan sents a dins teu aquestes ganes, aquesta força de sortir i arribar a mi, que ja sóc aquí però que no em pots veure ni tocar, deixa't sortir. Acompanya aquest impuls i deixa't venir. Som aquí per viure-ho tot, per experimentar-ho tot, per crear-ho tot. No et limitis a la mesura del teu cos. Ho podem crear tot i ho podem viure tot.

Ara ja anem baixant, mama, la nit ja s'ha transformat de nou en dia; les gavines ens tornen a envoltar; els mil mirallets del mar blau ens piquen l'ullet des de baix... a poc a poc tanquem els ulls, ens abracem i ens anem retornant suaument, preciosament, dintre d'aquest cor del que hem sortit. Torna a obrir els ulls, mama, tornem a ser aquí.

Sempre teu, sempre amb tu, sempre el nostre Amor."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada