EL MOMENT PERFECTE
Quantes vegades ens preguntem quan serà el millor
moment per començar una cosa nova que
desitgem fer, però que no veiem el moment de començar-la, potser perquè ens fa
una mica de por, potser perquè no sabem com fer-ho, o potser perquè creiem que
ens supera... Comencen els dubtes! Però...
No existeix mai el millor moment des de la ment.
Existeix solament el moment perfecte per a cada cosa quan aquesta es dona, quan
passa, quan succeeix, quan arriba. Un fill no neix massa tard ni massa d’hora,
neix en el moment just que està preparat per a néixer. Un treball no comença ni
acaba abans o després del que pensem,
comença i acaba en el moment just que arriba el canvi. Una mort no
arriba ni massa d’hora ni massa tard, arriba en el moment just que l’anima decideix
marxar. Una malaltia mai no apareix en
el pitjor ni en el millor moment que podia haver succeït, simplement es
manifesta a l’exterior quan necessita ser reconeguda. Tot arriba en el moment
perfecte que ha d’arribar. I com ho podem saber?... Doncs perquè està succeint, perquè ja està
aquí.
ARA és l’únic moment perfecte que sempre esperem. Ara,
tot el que passa ara, és perfecte. No vol dir que ens agradi, que sigui allò
esperat, que ens convingui o no, simplement ha succeït i, si ha succeït, és el
moment en que havia de passar i que nosaltres havíem de viure.
No sempre són les nostres decisions, ni les nostres
expectatives, ni els nostres pensaments els que dirigeixen la nostra vida,
encara que ho sembli, sinó allò que ve, allò que arriba, allò que apareix en el
nostre dia a dia i que ens portarà moltes vegades per un nou camí que no
haguéssim ni imaginat, que no sabem com serà, però que ben segur que ens
portarà un nou aprenentatge.
Quan la vida s’ajunta amb les nostres expectatives,
amb el nostre sentir, amb el nostre anhel més profund, una porta s’obre i l’existència
es desplega als nostres peus, llestos per recórrer-la. Que important que és
escoltar-nos a nosaltres mateixos, per poder descobrir el nostre veritable
sentir, el per què estem aquí, per a què hem vingut, què és el que fa vibrar el nostre ésser! Hem d’aprendre
a escoltar el nostre cor i tenir la calma suficient per donar-nos compte de
quan allò que fem, allò que diem o allò que
escoltem ens fa sentir bé, en pau o, al contrari, ens comprimeix
l’ànima.
.jpg)
Però la vida som nosaltres, nosaltres som els que
estem xipollejant frenèticament en el riu mentre la corrent continua el seu
camí, i som nosaltres també els ocells que aixequen el vol amb el seu trinar.
Nosaltres som els que estem cridant i també som el silenci més serè i profund.
Nosaltres som tot, el riure i el plor, la felicitat i l’angoixa, la guerra i la
pau, la compassió i l’odi, el naixement i la mort, el coratge i l’espant, la
creativitat i la inactivitat... Nosaltres som la vida que vivim, i tot el que
ens succeeix són capítols que venim a viure per descobrir el tresor amagat que
contenen.
Si la vida som nosaltres... Com no acceptar-la quan
arribem al final de la nostra resistència a negar-la? No parlo de claudicar, de
rendició, de victimisme. Parlo d’acceptació,
d’obrir-nos a la vida que És, amb la consciència que no estem mai sols,
que hi ha un amor infinit que sosté el nostre ésser i que viu en nosaltres.
Parlo d’agafar el toro per les banyes, mirar-lo als ulls amb respecte i fer-lo
a un costat per contemplar el què hi ha al darrere i fer un pas endavant. Parlo
de comprendre que cada moment és el moment perfecte per continuar creant la
nostra vida i per a tot allò que hagi d’arribar, sigui del color que sigui i
del gust i la textura que sigui.
Estem a les portes d’un nou any, arriben les
intencions i els desitjos, i el meu és que cada persona trobi el seu moment
perfecte per anar avançant en el coneixement d’un mateix i de tot el nostre
potencial amagat i latent. ARA és el moment perfecte per confiar en qui som i
en el què ens arriba, perquè som molt
més poderosos que tot el que ens passa i ens passarà en aquest trànsit terrenal
i acceptat.
