EL PODER DE LES PARAULES
Us heu adonat que estem envoltats de paraules? N’hi ha per tot arreu, i el seu ressò ens acompanya sempre, fins i tot quan tanquem els ulls i estem en complet silenci. Les paraules ens omplen el cap, les tenim gravades a tot arreu, a la ment, al cor, a les mans, les utilitzem contínuament fins i tot quan tenim la boca tancada. Les paraules bateguen en nosaltres.
Les paraules tenen un gran poder en elles mateixes, i encara que hi ha sinònims que comparteixen un significat comú, cada paraula té el seu propi color, la seva música, el seu aroma, el seu tacte, cap és igual. Hi ha paraules que acaronen, que abracen, que capaciten, que fan créixer ales, que consolen, que obren el cor, que asserenen l’ànima, que creen paisatges increïbles, que et fan creure en tu, que t’alliberen, que et llencen al futur...
Així mateix, hi ha paraules que enfonsen, que tanquen, que escurcen ales, que incapaciten, que trenquen el cor, que destrossen l’ànima, que esclavitzen, que et fan conèixer l’odi, que aplanen, que escapcen iniciatives, que fan plorar, que dolen molt.
Les paraules que creixen dins nostre i exploten a l’exterior inconscientment, sense pensar, sense mesurar, tenen el potencial suficient per poder convertir-se en amor o per poder convertir-se en botxins, segons el vestit amb que vinguin embolcallades. El que fixarà realment la seva identitat al qui les rep és la intenció i l’entonació en que són expressades: una mateixa paraula pot fer-te créixer com un arbre esponerós o pot fer-te encongir com un cuc sota terra, et pot donar força i vida o et pot emmalaltir i anular. La màgia de la transformació no la donen les paraules soles, sinó la intenció i l’entonació en que són dites.
 |
Sí, tenen un gran potencial de poder les paraules i no en som conscients moltes vegades. Les utilitzem a tort i a dret sense saber que tenim una vareta màgica a la gola que pot encisar i crear llum, molta llum a qui va dirigida, o convertir-se en una espasa tallant i punxant que dona lloc a la foscor, a molta foscor al qui la rep.
Hi ha persones que tanquen les paraules a la seva mida i així es converteixen en jutges per la resta del món. Utilitzen aquest tresor valuós per criticar tot allò que no els agrada, o no entenen, o no són capaços de fer, o d’intentar, o de canviar, o d’imaginar. Des de dalt la finestra del seu castell contemplen el món per una escletxa, adequada a la mesura de la seva por, i des d’aquest refugi llancen les crítiques, els judicis i les queixes a tot i a tots. Són els mags de les Paraules Fosques.
Hi ha persones que intenten contemplar el món amb una mirada més àmplia, més lliure, persones obertes a aprendre contínuament el que la vida els ensenya i els aporta en el seu dia a dia, que intenten utilitzar aquest tresor valuós per estimar i respectar tot allò que, encara que no els agradi, o no sàpiguen si seran capaces de fer, intenten viure des d’una altra perspectiva més alta que els porta a descobrir, a imaginar i a compartir una nova manera de ser i d’estar al món més neta, més amable, més joiosa. Des de la seva nova realitat llancen paraules d’amor, d’esperança i de transcendència per volar més enllà de tot allò imaginat. Són els Mags de les Paraules Lluminoses.
Ens cal ser conscients del poder que tenen les paraules que fem servir per dirigir-nos als altres i també a nosaltres mateixes. Escoltem-nos i escoltem el ressò que ens deixen dins. Siguem curosos, intentem pensar abans de parlar o de qüestionar als demés i –una cosa que em va ensenyar el meu bessó fa temps- si el que vaig a dir no ha de servir per aclarir, il·luminar i donar pau al qui m’escolta, val més callar, val més el silenci.
Si hem de parlar, tinguem clar com utilitzarem la nostra vareta màgica, que sigui des de les paraules dels Mags de Llum. Fa falta més lluminositat a la Terra, i també a les nostres vides.
Maria Dolors Beltran Boixadera
dbeltra2@hotmail.com
