7 de febrer de 2020

Paraules d'Ernest

De vegades qualsevol situació impensada, un simple gest, un simple record inesperat et sacseja i et remou profundament... Tenir aquestes remogudes i poder desfer-les plorant és un gran alleujament. Acceptar i deixar-te viure les teves llàgrimes i reconèixer en elles l'amor i també el dolor que potser encara està a dins, o que senzillament torna per ser reconegut i alliberat, és un gran regal. I ens connecta amb la nostra vulnerabilitat, amb el nostre privilegi de sentir, amb la nostra rendició i humilitat, amb la nostra petitesa i la nostra grandesa alhora, amb el desig inacabable de tornar-lo a abraçar, de tornar a escoltar aquella rialla, de mirar aquells ulls tan profunds i estimats... Admetre, acceptar i reconèixer aquest desig profund ens allibera del mateix desig i ens torna a connectar amb nosaltres mateixos i la nostra força, la nostra saviesa, el nostre camí d'aquest Amor que no té fi i que ens ensenya a deixar anar i a volar més enllà de tot el que ens atura o ens fa mal.



"S-i, mamu, és un gran camí. El camí de l'Amor no té mesura, ni direcció, no té límits, és obert, tu li dones el sentit, tu crees el paisatge, tu el fas més lluminós o més emboirat, ets tu qui el va dissenyant a mesura que avances i projectes el que el teu cor et proposa. No són decisions prèvies, sinó ressonàncies d'ànima allò que et fa canviar el rumb, o aturar-te a descasar, o pujar corrent una carena. 

No avancis amb la ment, deixa que el teu cos senti el què li va arribant, permet que la calma i el silenci siguin els canals per on llisqui la cançó de la teva ànima i mou-te segons aquesta melodia sense jutjar, sense preveure, sense pensar. Balla, mama, segueix el que el teu cor sent i deixa't moure pel vent de la vida que t'empeny o et bressola i confia: sempre ets tu, sempre ets tu.  Jo soc el vent que et mou, la música que et canta, l'amor que t'acompanya: sempre soc jo, sempre soc jo.

Tot és tan bonic! Confia, creu en tu i no et facis expectatives, no vulguis saber el què abans de viure-ho... Serà el que vindrà, deixa que vingui. Si ve és perquè ha de venir i obre els braços per acollir, sempre. 

T'estimo, mama, ens ho passem molt bé tots tres, sempre ens ho passem molt bé!"

                                                              Ernest


Cap comentari:

Publica un comentari